EL BUIT. PRESÈNCIA D’ABSÈNCIA

 El col·lectiu "El Dimarts del Llimoner" ocupa aquests dies , i de manera ben acurada , l’espai de l’Ateneu Caixa Laietana amb la seva proposta col·lectiva anomenada “El buit” que vol ser una reflexió personal dels seus membres al voltant “.. del buit que deixen les persones que es moren i, alhora, sobre el seu llegat , per tant estem pensant en un buit que no està buit”. Una reflexió que alhora , i com a teló de fons , vol referir-se als artistes Josep Maria Rovira Brull, Pere Màrtir Viada i Pepe Novellas , membres tots ells del grup , que ens han anat deixant en el decurs dels darrers anys.

La gent del Dimarts del Llimoner ja ens té acostumats als muntatges corals de clara intencionalitat. L’assaig varen esser aquells impagables “Fulls del Llimoner”  (1995) , en un exercici individual dels seus membres en allò que ara en diem « maridatge » amb la poesia. Una carpeta d’atrevit disseny que segueix essent un petit tresor per aquells que tenim el gaudi de posseir-la.

A ells hi van seguir ja unes experiències més plenament corals mitjançant  la dissertació i la reflexió plàstica al voltant d’un element que podia ser o no , comú a tots els participants . Un element però que en certa manera s’havia d’entendre com aliè.

“Flamenco” ( Se canta lo que se siente) que encara que és un projecte de 1997 ha mantingut vigència fins ara mateix amb la seva exitosa experiència a Sevilla, en va ser el primer pas d’aquesta manera d’exposar la polièdrica mirada dels membres de la tertúlia al voltant d’un eix troncal, que va tenir continuació amb la mostra  "Non serviam" (Els dimonis del Llimoner) i acabar amb la magnífica representació de “El casament” , una  veritable joia compositiva general.

Però eren aquestes unes mirades essencialment exteriors. Personals, però de fora a dintre. Ara amb “El buit” el concepte es capgira. Segueix la mirada personal però ara la creació es gesta en l’interior i s’explicita en la plàstica. És una mirada absolutament interioritzada per el tipus de relació, influència , somatització si es vol dir d’una altra manera , del sentiment  personal envers aquest fet, el de la desaparició de persones properes , que a tots ens ha tocat viure , d’una o altra manera.

Davant d’un fet irremeiable com és la mort, tots tenim a posteriori una reacció elemental com és la constatació de l’absència de la presència. Aquest saber que mai més gaudirem de la seva companyia. Però l’important està quan es va més enllà i el que notem és un quelcom molt més dur , com és sentir presència de la seva absència. Una reflexió que no és pas un simple joc de paraules.

Per això avui en la mostra “El buit” que ens ofereixen la gent del Llimoner existirà una mirada dual tant en els espectadors , com existeix també entre els artistes protagonistes.

 Per un costat hi ha la mirada més estètica i potser més superficial. Aquella que es queda més en el fàcil, en el que jo dic “absència de presència”. És aquesta una mirada que potser es queda més en la poètica , en el sentiment d’una tristor potser ja superada o en la necessitat d’expressar el pes d’uns records comuns que ja no tornaran.

Però existeix també una part molt més potent i que aprofundeix en la desemparança interior aquella que nota “presència de l’absència”. Aquella que manté el lligam inalterable d’una relació que es manté amb tota potència més enllà de la desaparició definitiva. Un pensament que queda clarament reflectit en l’obra clau de tota l’exposició que no és altra que la que presenta l’Artur Palomer , en Pal. Esfereïdora per l’esquinçament interior que denota , la peça dedicada a Pepe Novellas amb aquesta mirada domèstica que molts encara tenim present , o amb la igualment inquietant dedicada a Uantxo. És aquí , en aquestes peces , on es sublima el concepte de l’absència , notant com justament el protagonista de tota l’obra és justament aquell que no apareix. Dos peces excel·lents en la forma i sublims en el concepte.

Al seu costat apareixen obres de tota mena , en tot el ventall de conceptes interiors i formes exteriors que responen fidelment a la realitat creativa de cada membre del col·lectiu. Un global del que s’ha destacar els treballs de Capitani, Sarraute, Serra , Jordà i de Antonio , emmarcats ,això sí, en un nivell mig ben valorable, en el que sols distorsionen unes molt poques peces que amb benevolència tan sols assoleixen l’aprovat raspat i que fan caure el nivell notable de la col·lectiva.

Una exposició complexa en la forma i més encara en el fons , amb un resultat molt meritori i que mereix una detinguda visita . Una visita en la que cal superar el límit de la simple contemplació visual i estètica , per endinsar-se fins el fons del missatge que cada creador destil·la amb profunditat en el desenvolupament del seu treball plàstic.

Una exposició que significa un brillant final de temporada i que demostra que Els Dimarts del Llimoner segueixen en plena forma ara quan ja celebrem el seu vintè aniversari.

Felicitats

“El Buit”. Mostra col·lectiva de “Els Dimarts del Llimoner”

Ateneu Caixa Laietana
Del 28 de juny al 29 de juliol de 2012