Aquest dijous era segon de mes i per tant tocava “Dijous
a la Nau” , el cicle de conferències de caire artístic que estem desenvolupant
des del Museu Bassat. En aquesta ocasió el protagonisme estava en Jordi Bonet ,
l’arquitecte en cap de la Sagrada Família , i el tema a desenvolupar era al
voltant de la trajectòria de Gaudí , amb especial detall a la seva etapa , que
podríem dir “mataronina”.
Una proposta aquesta que va merèixer l’atenció de nou
d’un centenar de persones que gaudiren amb intensitat del que va ser una gran
conferència, responent en certa manera al que un servidor deia en presentar la
mateixa. En aquells moments vaig dir que calia caure en el tòpic de dir que era
un plaer i un honor presentar aquell acte per la vàlua del conferenciant i la
temàtica, i que estava convençut que aquest plaer i aquest honor seria un
sentiment compartit per tots quan la mateixa acabés. I així va ser.
Així Jordi Bonet va donar a conèixer
manuscrits de converses del seu pare amb el Mestre que aporten llum sobre la
seva vida i la seva total dedicació a l’arquitectura. Va revelar com la primera
obra d’Antoni Gaudí i la seva relació amb Mataró coincideix amb l’inici de
l’amistat amb els alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura (Folguera, Puig
Boada, Bergós i Lluís Bonet Garí, pare de Jordi i de família mataronina, dons
era nat a Can Garí , al veïnat del Cros), i va apuntar a l’encàrrec del Temple
Expiatori de la Sagrada Família com el principal referent d’aquesta existència
dedicada a l’arquitectura de tal forma que això li va permetre, a través de tot
el que experimentaria a cada obra on va intervenir, anar-ho aplicant per
conformar la “Nova Arquitectura” que avui fa que “se’l reconegui com un dels
grans arquitectes de tots els temps a nivell mundial”.
Bonet va tractar la figura del genial
artista des de la seva època d’estudiant fins a la seva consagració, i va
comentar quins van ser els seus mestres, i també com va arribar a Mataró i quin
significat va tenir a la seva carrera la construcció de la fàbrica de blanqueig
tèxtil que avui allotja la Col·lecció Bassat.
De la Nau va lloar la seva restauració,
que va dir “dóna prestigi a la ciutat de Mataró” i va explicar com el mateix
Gaudí opinava que es tractava “d’una estructura nova del tot” en el moment en
què es va construir. També va compartir anècdotes i comentaris de l’arquitecte
de Reus sobre les festes a la fàbrica de blanqueig, sobre els seus gestors, i
fins i tot sobre les seves creences religioses, i com l’encàrrec de continuar
el primer projecte de la Sagrada Família li va arribar a Gaudí quan estava
treballant a la Nau.
Jordi Bonet va manifestar que Gaudí era
“un home de la Renaixença” i va donar a conèixer la seva relació amb
personatges de l’època com Àngel Guimerà, Torres i Bages i Joan Maragall (de
qui fins i tot va recitar uns versos de memòria). I va fer una llarga
explicació sobre els aspectes més diversos de la seva obra: des de la vigència
d’obres amb més de 130 anys d’història (com el Col·legi de les Teresianes de
Barcelona); l’interès per la llum, que havia d’entrar també pel sostre dels
edificis i no tan sols per les finestres; l’ús dels arcs parabòlics i la
creació de les columnes inclinades; el moviment i el color (clarament de
manifest a obres com la Casa Batlló o el Parc Güell)... i es va esplaiar
especialment en la descripció de l’anomenada “columna Gaudí”, un element únic
que va transformant la figura geomètrica de la seva base a la seva part
superior.
Bonet també va comentar com es van
incorporar les eines informàtiques a les obres del temple de la Sagrada Família
i com la investigació que s’està portant a terme es coneix per les millors
universitats del món, com l’MIT (l’Institut Tecnològic de Massachussets) i ha
suscitat interès d’arquitectes com Frank Gehry, creador –entre d’altres- del
Museu Guggenheim a Bilbao.
Una conferència magnífica ,
desenvolupada amb una agilitat creativa , gestual i vivencial fora de mides , per un Jordi Bonet apassionat
que sap trametre de manera magnífica la seva passió per el Mestre i per el
temple de la Sagrada Família d’una manera sincera i encomanadissa que va saber captar
l’atenció general , en una xerrada sense un però , de la que n’ estem molt
orgullosos aquells que ens responsabilitzem de l’organització de les mateixes.
Una xerrada a la que , aquesta vegada
sí, va assistir un bon gruix d’artistes
locals ( a bon segur menys dels que caldria ) , però que en canvi va seguir amb
l’absència dels més alts poders de la
ciutat i la cultura municipal. Una absència repetida d’ençà els començaments
del cicle i que crec és lamentable (amb totes les excuses d’activitats que es vulguin ) per tot el que implica de
manca de recolzament fàctic a una activitat cultural que tal i com s’observa
per la magnífica resposta del públic , sembla haver començat a arrelar en el
calendari cultural de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada