JUSTÍCIA

Crec que avui tot el món de la cultura del nostre país s’ha alegrat , i molt, en saber que s’ha atorgat el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria professional i artística a l’Arnau Puig , aquest heterodox home del saber que aplega en si els coneixements més amples de la filosofia , l’ètica , l’estètica i les arts. Així, Arnau Puig és, segons el Conca, un "filòsof heterodox", amb un pensament que abraça ciència i tecnologia, psicologia i comunicació, sociologia i antropologia i metafísica". Un premi que ha fet justícia i que ha ompler de joia a tots aquells qu el coneixem i que hem tingut el plaer , i l’honor de compartir , no tan sols les seves doctes xerrades ans també l’agradable tertúlia fora de focus , en la que l’Arnau sempre ens ha il·luminat amb el saber del seu fer i de la seva experiència , quan no ens ha deixat bocabadat amb les mil i una anècdotes amb els més importants artistes , creadors i pensadors , amb els que ha compartit moments especials.

L’Arnau Puig a més té una bona relació amb Mataró. Ja en els anys 50  amb lel seguit d’exposicions de la gent de Dau al Set que exposaren al Museu de Mataró i ja més recentment per la monografia que va escriure a Perecoll i molt especialment per la seva participació com a jurat en les diverses edicions de la Biennal Torres García , on per cert , i no és desvetllar cap secret , els comentaris que realitza en les deliberacions i l’agilitat per “picar” a altres companys de jurat , converteixen el seu fer en una sorprenent i impagable lliçó d’art.

A més , i no fa pas tant , hem tingut ocasió de gaudir a Mataró de dues xerrades seves que han esdevingut històriques per la qualitat , riquesa i saviesa que en elles ha mostrat. Per un cantó el magnífic diàleg que va mantenir amb el ja desaparegut Guinovart , al voltant de l’art i Torres García en l’acte inaugural de la Biennal, i l’altre , i ben recent , la magnífica conferència amb la que va inaugurar el cicle dels Dijous a la Nau Gaudí.

Com a catalans , amics de l’art , i amics de l’artista amb qui hem compartit joiosos moments , avui esclatem d’alegria per la justícia del merescut premi que se li ha atorgat.

Un , i com homenatge personal, és queda amb la seva frase , que he emprat alguna vegada en presentacions, que diu: “Crear és anar a la contra. A la contra de l’ establert , és clar”. Impagable

( Per si voleu recordar la seva conferència , aquí en teniu l’ enllaç)

INJUSTÍCIA

No hi prous paraules, ni prou gruixudes, per expressar la indignació que qualsevol persona amb tan sols un dit de seny sent davant la barrabassada que el  govern Rajoy ha etzibat a la cultura , amb la pujada de l’IVA a les activitats culturals.

No repetiré, per conegut, tot el que s’ha dit en els mitjans d’informació i en la xarxa social. El menysteniment tan abrupte vers la cultura i el seu valor i significat per el desenvolupament personal, social i comunitari és un fet que marcarà indefectiblement ( per avergonyir-lo) a la gestió d’aquets nefast executiu.

L’estupidesa de les excuses davant l’allau de protestes marquen més encara la manca neuronal d’un partit polític que età en el camí d’enfonsar-nos en la més gran misèria , no tan sols econòmica , ans també d’aquell bé íntim , personal i tan preuat , com és la cultura.