dimarts, de novembre 04, 2014

REPUTACIÓ INTERNACIONAL





Aquest proper cap de setmana llarg en Josep Manuel Calleja té “bolo”, per dir-ho de manera artística entenedora , a Marsella on se celebra la onzena edició del seu festival internacional de Poesia. Serà un acte més d’aquest viatge sense fi d’aquí a allà,  recorrent el món civilitzat amb la seva poètica visual de la que n’és reputada figura mundial.

En el darrer programa d’espai d’Art a m1tv , Marieke Severens , la responsable de Pontarte ens parlava del gran èxit dels seus poulains , tots ells artistes de Mataró i el Maresme , a la seva nadiua Holanda on havien sorprès per la seva visió creativa i especialment per la seva qualitat. Un fet semblant ha succeït en el grapat d’exposicions de diversos artistes locals realitzades en el darrers mesos per diferents indrets de l’Europa més cultural.

Patek Philippe, potser l’empresa de rellotges més reputada del món per la seva singularitat i qualitat celebra enguany el seu 175 aniversari. Per a tal celebració ha realitzat un gruix de peces commemoratives , especial i singulars , tots elles en la gamma més alta i específica de la seva producció. Doncs bé, dues d’elles porten la signatura de dos artistes ( i empro el genèric) de Mataró a qui es va encarregar , amb prèvia anàlisi del seu fer i professionalitat. Unes peces que ara es troben en el Museu que l’empresa manté a Ginebra. Unes peces que van merèixer tot l’elogi dels propietaris i que probablement poden fer que es puguin repetir altres encàrrecs tan exclusius com aquest i que per tant  , dintre d’un temps, els caps de PtkPh tornin a la nostra ciutat a veure com es van desenvolupant els mateixos.

Èxits internacionals, alguns tan importants com aquests darrers , realitzats amb la qualitat per davant i sense cap mena de suport municipal. En un govern que en boca del seu alcalde ha dit que entén les queixes dels artistes ja que és cert que estan maltractats , però que després d’una reunió, aquí no ha passat res i sis mesos després no hem avançat un pas : Can Palauet segueix essent terreny vedat als plàstics ( Eduard Novellas no inaugura a les sales de Can Palauet i sí al vestíbul cedit al MAC) , no s’ha formalitzat el taller de Gravat que prometia Quim Fernández i Ca l’Arenas , robada als artistes locals, es manté dos mesos tancada preparant una exposició prevista fa més d’un any.  I òbviament de la reunió programada com a seguiment dels avenços, res de res.

És a dir un seguit de nyaps  responsabilitat d’uns inútils que poden seguir així ja que no hi ha cap responsable, - i empro cap en els dos sentits habituals de la paraula-, que exigeixi una mínima professionalitat.

I potser la clau de tot està en que al Govern municipal, amb qui mana a Cultura al capdavant , la Cultura se’ls hi en fot del tot. Sort que la gent de l’art i la cultura passen d’ells i honoren a la ciutat a la que avergonyeix el seu govern, portant el seu nom per arreu amb la qualitat i la cultura per bandera. Fet que ens enorgulleix i agraïm de tot cor.

Gràcies artistes