PABLO GARGALLO
No tinc cap mena de dubte de que Pablo Gargallo és un dels
escultors més importants del segle XX. La seva gran capacitat per mantenir simultàniament
dos estils contradictoris en un diàleg i equilibri permanent dona clar senyal
de la seva gran capacitat i qualitat.
Dos estils que queden clarament evidents en les peces
presentades en la Nau. Per un cantó el
del realisme i la figuració, establert primer en el modernisme del que n’és
protagonista amb els seus treballs escultòrics per el Palau de la Música i l’Hospital
de Sant Pau, presenta aquí amb espectacular “Acadèmia” de 1933, creació per
tant de plena maduresa, al costat d’una magnífica d’una dona adormida o
Segadora ( 1924)
Per l’altre per un estil avantguardista en el que
experimenta amb la desintegració de l’espai
i les formes y i nous materials. Amb una
clara influença del seu amic Júlio González, desenvolupa un estil de escultura fonamentat en la
creació d’objectes tridimensionals de plaques planes de metall, amb l’ús alternatiu
e paer i cartró. Tot per arribar al súmmum en els eu desenvolupament cubista de
la seva obra més coneguda (El profeta) i que en la Col·lecció Bassat té rèplica
amb un excels Urà de 1933 ii l’Homenatge a Chagall del mateix any, dues peces
que per si soles ja mereixen la detinguda visita a aquesta col·lecció.
Com afegitó pagui recomanar la visita a un massa desconegut
Museu Gargallo que es troba a Saragossa. Museu magnífic en qualitat, quantitat
i concepte museístic.
I
JULI GONZÁLEZ
Tot el que dèiem de la importància escultòrica de Pablo Gargallo
la podríem repetir aquí amb el nom de Julli Gonzalez.
Encara que sigui en el ferro, material que dominava a la
perfecció a bon segur per l’ofici aprés en el negoci familiar, i en un sentit
de la creació que es mou constantment entre l’abstracció i una vesant evolutiva
de la figuració, la peça que es presenta ara i aquí és un curiós i personal
bronze de 1934-36 “Tête, double tête” , obra de dues en una , en forma d’un
doble retrat de trets clarament expressionistes de gran nivell creatiu i força comunicativa
que depassa en molt les seves petites dimensions.
Una visió limitada que es pot
ampliar de manera magnifica acostant-se a l’IVAM a on està dipositada
una excel·lent col·lecció dels seus treballs.
MANOLO HUGUÉ
L’obra que el representa en aquesta exposició és un magnífic
“tors de dona” (1928) de petites dimensions però que reflecteix de manera
perfecte la seva filosofia creativa veritable síntesi de classicisme i
modernitat, amb l’afegitó d’un toc de primitivisme dintre del seu esperit d’integració
de la figura humana en la pròpia natiuralea.
Una peça d’enorme sensibilitat i bellesa natural.
KONIETZNY
La magnífica escultura d’aquets desconegut artista alemany
del que no he aconseguit cap data és el demostratiu de l’esperit de la
col·lecció que no és altre que reunir obres de qualitat important corresponguin
o no a escultors reconeguts, i que n aquets objectiu , el gust particular del
col·leccionista domina i si li agrada una peça i li és possible l’adquireix.
Aqueta obra sense títol, que correspon a un artista alemany
i va ser adquirida en un antiquari del mateix país , amb una estilística que
ens apropa a les línies d’Henry Moore , amb una gran gracilitat rítmica i
volumètrica , n’és el millor dels exemples.
FERNANDO LÉGER
Encara que el reconeixement públic de Léger ha arribat per
la seva vesant pictòrica , la dominant del seu fer, especialment en la seva
mirada en el constructivisme cubista amb l’ús de formes cilíndriques i
geomètriques en el seu desig d’establir la relació de l’home amb un món
mecanitzat , al final de la seva vida va diversificat del tot la producció
realitzant ceràmiques, vitralls i un reduït nombre d’escultures de les que la col·lecció Basast en presenta
dues prou definitòries com ho son “La banyista” i “Composició amb fruites”.
Dos peces en forma de
baix relleu, que malgrat la seva estructura de superfície plana , assoleixen un
potent volum per el domini dels espais i
l’estructura conceptual de la idea, perfectament entroncada amb les seves
arrels característiques amb una certa mirada al pop art del que en va ser
pioner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada