Corria finals de 2011 quan Isabel Sabé ens sorprenia a quasi
tots amb una exposició de caire abstractiu a la sala de la Presó. De la mà de
de Antonio, havia sabut fer cap-i-toma en al seva direccionalitat plàstica i
abandonant la pintura anecdòtica es llençava il·lusionada i feliç per uns
camins sense moltes concessions en les que el dinamisme i el color senyorejaven
en gran manera.
Dèiem llavors que era una exposició a visitar però
especialment calia fer-ho amb ulls de voler mirar més endavant. Amb ulls de
voler veure les primeres passes serioses d’una autora que de seguir en aquest
camí pot dir coses prou interessants en el món artístic local.
Han passat ja uns anys, quan Isabel Sabé ens torna a oferir la
demostració del seu fer i he de dir que he sortit amplament decebut de l’exposició
que presenta al Casal Aliança, ja que no
he observat cap mena de pas endavant , ans el contrari, s’evidencia un retrocés
evident en l’estructura del seu art , tant en el que pertoca a l’expressió comunicativa , com a l’evolució
tècnica necessària per seguir progressant.
L’exposició, dedicada en memòria del seu germà, està plena d’alts
i baixos, amb peces de qualitat com la que s’exhibeix en el flyer de
presentació, plenament en la línia que caldria, a la que acompanyen un parell
de peces del mateix nivell. Poètica , gest, harmonia i color, en el dinamisme
potent generador de la realitat d’un estat d’ànim creatiu positiu.
Però al seu costat es present un grup d’obres adotzenades,
sense personalitat , amb un cert retorn a un imaginari figuratiu que ja crèiem
enterrat. Cromatismes apaivagats i textures esborronades a les que en res
afavoreix l’aposta purpurinada que distreu i crea la sensació d’aquella salsa
que es diposita per amagar el veritable to culinari dels plats.
Una exposició ,aquesta la d’Isabel Sabé, que ens crea més
dubtes que no pas certeses , però que ens permet l’esperança de pensar que la
marxa enrere sempre és possible i que en l’establiment del concepte d’obres com
la del flyer pot retornar a aquell camí que s’iniciava ara fa uns anys i que
avui per avui s’ha esborrat en bona part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada