SANTI ESTRANY , CENT ANYS. L’OBLIT OFICIAL DELS GRANS ARTISTES MATARONINS

 

El passat dia 24 de juliol, és a dir el d'avans de Sant Jaume, o de Santiago, en Santi Estrany hauria complert 100 anys. Una data important per recordar el seu més que bon fer com a pedagog, historiador de l’art, director de la sala d’exposicions del Museu i artista.

M’assabento de l’acte just el dia de la inauguració de la Sant Lluc quan Agàpit Borràs em va dir que estava preparant una conferència en la seva memòria per encàrrec de l’Associació d’ Amics de la Ciutat de Mataró que li estava preparant un acte per recordar el seu centenari. Em va dir que havia cercat, i trobat, dades en el meu blog i que li agradaria molt la meva assistència a la xerrada, fet al que em vaig comprometre , en especial per la gran amistat que mantenia amb l’artista.

Just l’endemà , en sortir d’una altre inauguració, vaig coincidir amb un amic , historiador local, que se'm queixava dolgut de l’absència d’unes poques obres en la Sant Lluc que fessin, públic i artístic , l’homenatge al gran artista i se'm  queixava de la nul·la resposta que havia donat la sant Lluc a la possibilitat d’homenatjar a l’artista en la Col·lectiva en la que havia participat tants anys. I crec que tenia raó.

I la seva raó no està tan sols en aquesta negativa d’una entitat si no en l’oblit permanent i constant de la ciutat als seus artistes. És molt trist que si volem veure una obra dels bons artistes mataronins que ja ens han deixat no hi ha cap espai ni a al Museu de Mataró ni a ca l’Arenas per poder-los visitar. I el pitjor és que la ciutat no gaudeix en les seves col·leccions obres de molts d’aquells grans artistes que ens han deixat, degut  a la falta de complicitat i coneixement.

Si voleu veure un Alcoy, Rovira Brull, Comabella, Pere M. Viada, Novellas, M. Cusachs, Santi Estrany, Boix, Josep M. Gomis, Manuel Cuyàs, A. Opisso, Jordi Cuyàs i tants d’altres que ens han precedit en el món de l’art i ja ens han deixat , no aneu ni al Museu de Mataró ni a Ca l’Arenas doncs no en podreu veure cap. Si de cas aneu al Museu de Llavaneres a on els podeu trobar juntament a altres artistes vius de primer ordre que segueixen estant a la foscor de l’oblit i l’anonimat a la nostra ciutat.

És una vergonya absoluta que no es pugui veure al museu de Mataró, unes sales amb obres dels que hem anomenat juntament amb obres d’artistes actuals ben vius i valorables com Alís, Duran, Perecoll, Codina Esteve, Jordi Prat, Parés de Mataró, Lluís Serra , JM. Codina, Carme Garolera, Nefer i tants d’altres que convertirien el vell casalot de Can Serra en una focus de propagació del bon art de la ciutat i dels seues artistes.

Però no, Mataró ciutat amb importància històrica a l’art català, temps de les exposicions dels Tàpies, Hernández Pijuan, Alumá, Abelló, Planasdurà, Cuixart, Guinovart allà els anys 50  i amb una gran quantitat d’artistes actuals bons , prometedors i consolidats, segueix negant-los el pa i la sal.

I aquest fer es manifesta i queda en evidència quan la ciutat gira l’esquena al centenari d’un dels artistes més preuat en la ciutat, amb l’aquiescència complaent de l’associació d’artistes  de la mateixa.

Que Mataró sigui la ciutat catalana amb més artistes per metre quadrat , amb un bon nombre d’autors de qualitat i que la ciutat, i molt especialment el seu Ajuntament, es girin d’esquena cap a ells, em fa una pena i una vergonya terrible. I no soc pas l’únic.

Ps.- La imatge que presideix l'escrit és una aiguada que Santi Estrany I Castany, com consta a la signatura, va regalar al meu pare, allà els començaments de la seva carrera.