CARTELL DE SANTES 2025

 

Com cada any en arribar aquestes dates , el PMC i l’Ajuntament fan públic el cartell de Santes de l’any, ho fan sense el rebombori d’entre segles quan un servidor, acostumava a rebentar la proclamació, fent públic hores abans qui era l’encarregat de signar el cartell, un element de la festa que per un llavors tenia importància i que ara l’ha perduda tota ja que la imatge del mateix és manipulada i remenada per dissenyadors varis per obtenir-ne l’habitual aberrant sortit de merchandaising , deixant al projecte de cartell com a simple detonant d’inici a una malifeta permanent.

Fer mirada a la història dels cartells, ( els poden veure a https://www.lessantes.cat/cartells-des-de-1979 ) , es pot observar els noms i l’alt nivell dels seus autors en els primers anys dels mateixos, en aquesta etapa moderna. El quartet de 1992 al 1995 , és a dir fa just ara trenta anys amb el protagonisme de Perecoll, Parés de Mataró, Santiago Estrany i Jordi Cuyàs, quan s’assolí el màxim nivell amb unes obres d’altíssima qualitat que van desfermar la passió per el cartell de Santes, especialment en el cas del cartell d’en Parés.  Un passió i qualitat que es va mantenir en els següents anys amb el protagonisme de Marta Duran, Lleonart, Domènec, Carme Garolera, Rosa Codina-Esteva, Pere M. Viada, J.M: Codina, Josep M.Calleja i Vilamanyà, artistes tots ells de nivell i consagrats en l’àmbit local, fins l’any  2005 en que Rosales amb el seu plagi ho engegar a rodar tot.

Des de llavors tot ha anat cap a baix, amb la davallada absoluta en aquesta darrera època amb cartells tan llastimosos com els de Sit Cantallops, Carla Aledo, Mohamed L’Ghacham per acabar amb el d’enguany  d’Ana García que retoma el vell camí, que mai s’hauria d’haver abandonat del cartell d’autor, - tal i com es va concebre des del començament-, i que llastimosament des de Cultura s’havia capgirat de manera terrible i s’havia passat de tenir un cartell d’autor, amb pedegree local, a cartell d’aprenent  aquí se li donava permís i oportunitat per dir la seva, encara que tingués un nivell baix de qualitat.

Quan un va conèixer que era Ana Garcia l’artista triada  per el cartell d’enguany, es va sorprendre molt. Primer per que és una artista que ha abandonat la seva pròpia personalitat , amb un bon nivell de qualitat amb la que es presentà a la ciutat, per convertir-se en una seguidora fidel i fidedigne de la línia de la seva parella, Alberto Romero Gil. Per tant  el lògic i natural seria haver-lo triat a ell, tant per qualitat , que és molta, com per el fet de ser fill de la ciutat i a més  més, de Rocafonda. Si tenim a l’original, és d’estúpids anar a buscar al copista.

Però centrant-nos amb l’obra escollida, l’autora ha cercat un mix d’entre ambdues opcions. Per un costat vol mantenir la seva línia pictòrica, donant-li així caire de personalitat i per l’altre tocar la vessant localista de la festa , una opció valorable, però mal duta a terme per el caire fosc de la proposta, caire sempre contrari al d’una festa major,  i el mal detall dels elements festius presents en el cartell, petits i dificils d'identificar, acabant amb el rètol lluminós que trenca tot l’encanteri i desfà l’equilibri.

Fa un parell d’anys explicava que fa molts anys, el per un llavors degà de la Facultat de Ciències de la Informació, Miquel de Moragas i Spà, tot parlant del cartell de Santes de Mataró, deia que era l’anti cartell per antonomàsia, ja que era un cartell dedicat tan sols a la població que ja coneixia la festa i que per tant no precisava d’un cartell, mentre que incidia repetidament  que els cartells van dedicats especialment per anunciar una cosa per a qui li es desconeguda, cosa que no succeïa , ni succeeix, en el cas de Mataró.

Els temps però han canviat i avui mateix la Festa de les Santes no és una festa local i sí en canvi és una festa en la que hi pren part molta  gent de tot Catalunya depassant absolutament tot el significat local i com a màxim comarcal que tenia fa més de quaranta cinc anys, quan va néixer en l’esperit actual i quan es va començar tota la història dels cartells anunciadors de la mateixa. I a més aquest significat, res els importa.

Per tant el cartell anunciador de la mateixa ha de canviar els paràmetres localistes per endinsar-se en un magma festiu molt més profund. Però aquest canvi, tan obligat i necessari com evident, no ha quallat en l’habitual magma retrògrad de Les Santes que volen ser les més modernes però mantenint el sacrosantorum de les essències, alhora que persisteixen en ser anunciades per cartells de línia i lectura més clàssica possible, i així ha succeït en aquest anys, amb un cartell absolutament digne de poblacions com Argentona , Arenys o Malgrat , ple de teòrics elements de festa, sols comprensibles en aires de complicitat localista , però que alhora és del tot llunyà a una festa que, agradi o no, ha escapat de la paramètrica local, per endinsar-se per altres paramètriques més generalistes.

Per això fracassa el cartell d’aquest any ja que el to general defuig de l’element d’anunci que té per definició un cartell (gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa) ja que per els elements emprats i la forma d’usar-los, difícilment qui desconegui la festa de Les Santes, sabrà amb la seva lectura de que es tracta  d’un anunci de la Festa Major de la ciutat.

I és que cal entendre que una bona peça artística, com és el cas, no respon sempre a ser una bona peça comunicativa com ha de ser sempre un cartell.

Per això insto de nou al retorn de la idea primigènia, tal i com es fa a Barcelona , a Lleida i a altres ciutats. Que el cartell de Santes sigui i serveixi com a reconeixement públic a la tasca d’un artista per la seva trajectòria i respongui per tant a una línia creativa realitzada durant els anys de carrera, no com ara en que sembla premiar a qui comença, o a qui gaudeix de l’amistat d’un Ajuntament que s’hauria de replantejar seriosament qui ha de ser el que triï el cartell de la seva festa major.