El Palau Martorell és un Palau que malgrat va ser construït a
finals del segle XIX, està a les antípodes de la febre modernista que esclatava
a Barcelona per aquells temps. Es troba al carrer Ample , just a la plaça de la
Mercè, presidida per la basílica de la patrona de Barcelona i restaurat des de
fa poc és un dels nous espais “comercials” que es dedica a les grans exposicions
i ara presenta una gran mostra de caire antològic dedicada a Fernado Botero.
La mostra està organitzada per Arthemisia, empresa italiana
dedicada a grans exposicions. Actualment a diferents ciutat italianes te
muntades diverses mostres amb el protagonisme de Munch, dAntonio Ligabue, o de
Mucha, al costat de mostres dedicades a Egipte o a l’art contemporani. Encara
que molt centrada a Italia, actualment a més de la de Botero a Barcelona, presenta
una gran exposició d’Escher a Toulouse, un circuit que ens fa creure que algunes d’elles les podrem gaudir aviat a
Barcelona.De moment , per començar i
fins el 20 de juliol, al Palau Martorell
podem visionar l’antològica dedicada a Fernando Botero, artista colombià
nascut a Medellín l’any 1932 i que va morir a Montecarlo el 2023.
Botero és un artista de llarga i amplíssima trajectòria ,
amb nombroses exposicions als millors espais i musues del món i del que ara es presenta
expositivament per primera vegada a la capital de Catalunya, i ho fa amb
aquesta formula comercial , amb un preu d’entrada car (16 euros) ,amb molts
problemes per a la crítica especialitzada, i tot en un embolcall de gran exposició,
quan no ho és ja que el muntatge és bastant deficient, el catàleg és car i mal
girbat, i l’organització de la mostra és més aviat dolenta.
La mostra, amb un lamentable catàleg de mà, podríem dir que
està conformada per cinc àmbits als que podríem donar els noms de “societat”, “narcos”, “natures mortes “, “escultures” i "varis"en les que es troben les més de 110 obres que
conformen l’exposició, que serveix d’antològica del pintor que es defineix , -segons
el catàleg de mà-, com “la meva ambició
era ser pintor i només pintor . vaig començar a pintar als quinze anys i des de
llavors res ha pogut fer-me parar”.
En l’apartat de “societat” ens trobem davant el Botero més
reconegut i reconeixible. Retrats socials , establerts sota la seva paramètrica
volumètrica, entre els que cal remarcar els de caire socio- polític amb
imatges proporcionals a la
responsabilitat que trameten.
Imatges caracteritzades per les seves exagerades
volumetries, en les que malgrat la seva perfecció tècnica i compositiva, el fet
de l’aïllament que dona als rostres dels seus personatges els converteix en uns
sers absents, fantasmagòrics i relatius, el que treu poder a la crítica latent
que s’amaga en el subsol dels mateixos.
A destacar les obres en els que reprodueix ,a la seva manera
, treballs històrics de l’art clàssic, com La Gioconda o altre treballs
renaixentistes.
En l’apartat que en dic de “narcos”, apareix l’autor més dur
i sensible, amb peces de gran intencionalitat comunicativa i política.
Agressiu, amb intenció i força, exerceix una dura crítica a l’ambient narco del
seu país mitjançant obres que de forma molt directa critica aquest submón,
convertit massa vegades en el veritable manaires del país.
“Natures mortes” al meu gust el millor de l’exposició
pictòrica. Allà , els bodegons, amb flors i fruites, esclaten en la bogeria del
color i de la forma. Uns treballs naturalístics d’alta qualitat i de gran
bellesa, que impacten a l’espectador en aquesta rara relació amb la part més humanística de l’artista.
Finalment ens trobem amb les escultures, per a mi, el millor
de l’exposició, que malgrat no ser tan conegudes, tenen una gran potència i el
seu realisme, no és tan irreal com el que practica pictòricament l’artista.
Obres de clares intencions, de primeres i segones lectures,
que copsen i neguitegen més a l’espectador, però front de les quals estableix ràpidament
un vincla comunicatiu.
Amb aquest vímecs és confegeix una exposició més per el
públic en general que no pas per el
veritable amant de l’art , ja que a un muntatge de col·locar obre allà on hi
càpiga i no fer un muntatge adient a l’espai, que en aquest cas implicaria
reduir en un 30 % les obres exposades, la resposta és la de ” ja m’està bé”, fet
que implica que interessa més haver vist l’obra de Botero, que haver-la vist
bé. Fet que es mostra també amb la inexistència d’un bon catàleg de Botero que
no es pas tenir, com aquí, un simple recull
fotogràfic del mostrat. Tenir uns actes complementaris que no tenir-los. Etc.
Resumint , haurem de dir que ens enfrontem a una exposició feta
més per el simple afeccionat que no pas per a l’amant de l’art, el que implica
una exposició fonamentada bàsicament en un criteri econòmic de guanys que no
pas en raó de l’artístic.
Malgrat això , i degut al desconeixement de l’obra de l’artista,
recomanem la seva visita tot esperant que aquesta sigui critica i no solament
contemplativa.
Fernando Botero.
Palau Martorell. Ample 11. Barcelona
Del 14 de febrer al 20 de juliol de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada