Quan un va començar a fer de crític les exposicions eren
molt diferents a les d’ara. Una exposició era simplement mostrar les obres que
l’artista havia realitzat darrerament. La majoria eren disperses, al costat de
paisatges, podrien aparèixer bodegons, o retrats o escenes del més divers.
Amb el temps i l’evolució les coses varen canviar. Una exposició
implicava una idea i el seu desenvolupament , és a dir les obres deixaven de ser
elements solitaris i únics i esdevenien peons per mostrar un conjunt que alhora
i en la seva raó, esdevenia en títol de la mateixa.
En l’ocasió que en ocupa, la causa i alhora la raó , és la
mostra d’un grup de nou artistes que
formen part del taller de Gravat de Mataró. Però aquest taller de gravat, no és
tal i com es conformà, amb un magisteri que primer va ser dirigit per Raúl
Capitani i a posteriori per la dupla Lloret/ Rosés per esdevenir després de la giragonsa
tramposa del Consistori mataroní, en un trip i joc en que cadascú tira per on
pot i treu el seu treball, havent desaparegut l’ensenyament , més o menys reglat,
mitjançant el qual els artistes s’apropaven per tastar el món del gravat i
decidir, a posteriori, si el volien continuar o no, aprenent-los de molt bones
mans.
Ara, sota el títol de Taller de Gravat de Mataró, apareix
una entelèquia d’artistes que campa per la seva i que té en el comú, solament l’espai
i les eines per dur a terme el treball, fet trist i lamentable.
Per això , mostres com aquesta perden tot el seu valor, ja
que sota el títol de la mateixa, hauríem de fer un comentari comú i global, fet
del tot impossible ja que , com en
aquesta ocasió els nou artistes son els protagonistes de l’exposició, realitzant
nou “solos” en comptes del que caldria que és una exposició coral, global i conjunta,
sempre seguint en la paramètrica que ens presenten.
Unes individualitats que sonen així en el conjunt de les 40
peces i pico, presentades:
Tina Araüna ens presenta uns conjunts de xilografies amb
ritme i color que donen pas a l’elegància habitual en el seu treball, de Francesc Llorca i els seus meditats i calculats fotogravats
amb els que demostra el seu domini. Marta Casas presenta uns gravats al sucre, seguint el seu
fer mostrat en altres ocasions, mentre que Eduard Huertos dona de nou lliçó
magistral del com i el per què de l’art
del gravat, esdevenint, faltaria més, en el millor i la gran excusa per visitar
l’exposició.
Berta Flores ens presenta un grup de monotips i puntes seques
que no saben copsar les emocions precises per captar l’atenció de l’espectador,
a l’igual que succeeix amb Mª José Carrasco, poc potent i intencionada en
aquesta ocasió. Igual com els aiguaforts de Carme Sanabria, ben realitzats però
mancats de comunicació amb qui els intenta gaudir. Eva Casado recau en uns
conceptes mil vegades repetits i als que cal cercar una nova porta de contacte,
fet que ella no fa i converteix en aiguamoll el seu treball. Finalment Inés Legemaate,
ens ofereix una seguit de
serigrafies i gravats al tetrabric, àgils, distrets i ben realitzats.
Tots ells conformen un conjunt dispers, sense lectura ni continuació,
però amb obra personalitzada individualment prou atractiva, amb el detall d’una
llista de preus, en alguna ocasió passada de voltes. Circumstàncies que fan que el conjunt de
valoracions individuals positives esdevingui en una valoració global d’una mostra
col·lectiva dispersa i que no serveix per a ningú, ni per a l’artista ni per a
l’espectador, que es veu i es sent perdut en la maregassa del conjunt.
Mostra que hauria de fer reflexionar al conjunt del taller,
per si de veritat creuen que paga perdre el temps amb exposicions d’aquets
tipus.
Gravat, matriu i estampa. Taller de Gravat de Mataró
T. Araüna, M.J. Carrasco, E.Casado, M.Casas,B. Flores
E. Huertos, I. Legemaate, F. Llorca, C. Sanabria.
Col·legi D’Aparelladors. Mataró
Del 7 de març al 6 d’Abril de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada