Seguint la nostra ruta pel Nord d’Espanya bo és acostar-se a
Santander , capital de Cantabria i lloc magnífic per la varietat dels seus
entorns.
A la mateixa capital i just en el seu centre marítim ens
trobem amb el Centre Botin, centre d’art
depenent de la Fundació Botin, amb l’objectiu d’estimular el desenvolupament econòmic, social i cultural
de la societat.
Es troba en un edifici
dissenyat per l’arquitecte i
premi Pritzker, Renzo Piano . Situat en un lloc privilegiat de la badia de
Santander, amb una intervenció urbana més ample, l’arquitecte va aconseguir amb
ell integrar el centre de la ciutat i
els jardins de Pereda que l’envolten amb la badia .
L’edifici es troba en voladís sobre el mar, ja que no toca
terra i es troba suspès amb pilars i columnes per damunt del cim dels arbres,
fent de topall del mar. Aquesta elevació li permet el pas de la llum i possibilita
les vistes de la badia en una complerta integració amb l’entorn natural.
L’edifici, bell i espectacular, està situat per allà on hi
havia vials per els vehicles que ara passen per sota terra, oferint una mirada
subjugant de la superfície del passeig. Un entorn al que ajuda la instal·lació
de Cristina Iglesias amb una sèrie de cinc baix relleus realitzats en pedra gris, que mostren motius orgànics
tallats en ferro fos, simulant, segons la mateixa artista, les algues que
podrien existiren un possible jardí submarí. Molt en l’estil de peces semblants
que ara mateix presenta la mateixa autora a la seva expo de La Pedrera.
L’edifici, absolutament espectacular, alhora que integrat
plenament en l’àmbit de la badia en la que es troba, s’organitza en dos volums
units per una estructura d’espais i passarel·les . El del cantó oest està
dedicat a les sales d’exposicions, amb nombre de dos, que ocupen 2500 m2 en
total , acompanyades d’espais de restauració i comercials. L’ala est es dedica a
activitats educatives i amb una gran terrassa amb. vistes a la badia, i una
plaça coberta en la planta baixa de 950 m2.
Els espais expositius son amples, clars i diàfans,
especialment l’espai principal. Recordo la meva visita amb una espectacular exposició
de Joan Miró escultor, amb un parell de centenars de peces, des de algunes
peces petites que semblaven bibelots, fins a un bon grapat de peces de gran mida
com els que podem veure a la seu de la
seva fundació barcelonina. Si a més pots col·locar algunes d’aquestes peces en
la part frontal de modus que quedin com suspeses sobre el mar, el resultat és
absolutament impressionant.
La Fundació Botin però no acaba d’establir un ritme ben
determinat en la seva programació en la que simultanejant alhora exposicions de
grans mestres com Miró, Picasso, Maruja Mallo, Millares, Cristina Iglesias o Calder,
al costat de noms molt més desconeguts com Ellen Gallagher, Edgar Celine, Nuno
da Luz, Shimabuku, Shilpa Gupta, Carsten Holler i altres que en general son desconeguts
per l’afeccionat normal .
Malgrat aquesta teòrica dissonància, i dic teòrica ja que a
vegades les obres d’aquests autors menys coneguts t’impressionen i et deixen
petjada, sols per
admirar el magnífic edifici i passejar-te per ell amb les
escales que s’estructuren sobre el mar, i veure’l com s’integra en el passeig i
conforma un element que depassa l’espai terrestre per convertir-se en un
voladís públic que t’asserena l’esperit, fan del tot recomanable la seva
visita.
Si a més hi afegim la ciutat i comunitat en que es troba ,
plena d’espais naturals i monuments a visitar, queda ben clar que és un espai
que cap bon afeccionat pot deixar de banda si visita el nord del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada