SATISFACCIÓ

L’exposició d’Alfred Opisso m’ha donat moltes satisfaccions de les que obligatòriament hauré de parlar tot just s’acabi , però potser ja valgui la pena apuntar que entre les més satisfactòries es troben aquelles que han tingut a les escoles com a protagonistes, i de totes elles la relació establerta amb el 3er curs de Primària de l’escola Àngela Bransuela.

Joiosament aquest curs va decidir que el seu projecte escolar d’enguany giraria al voltant de l’art i més específicament de la pintura en general i els pintors locals en particular. La mostra d’Opisso ha estat catalitzador per establir els contactes suficients com per confegir un petit programa de visites a exposicions , tallers , visites d’artistes a la classe etc. que a bon segur donarà els suficients fruits que com a mínim significarà que per cap dels alumnes del curs l’art , els artistes i el seu concepte els hi sigui alié.

Avui hi ha hagut el primer capítol d’aquesta col·laboració amb la visita a l’expo de Pere M. Brasó ( espai capgròs) ,que gentilment s’ha prestat a exercir la seva docència en un acte gratificant per a tots.
Una satisfacció que a mi m’arriba ben a fons , ja que potser aquesta és la cara més dolça i alhora escassa de la sempre controvertida tasca de crític d’art.

SANTS

Avui en el quiosc on compro habitualment el diari he quedat sorprès per la col·lecció de fascicles més inesperada , això que n’hi ha de les més impensables , que si didals, que si fer el titànic a raó d’una peça a la setmana , que si casa de nines andalusa , que..... , però el que no esperava mai era un col·leccionable de “ Vírgenes y santos” .

La col·lecció està formada per un mínim de 70 lliuraments , al mòdic preu de 9.99 euros , composats d’un escrit amb la vida i miracles del sant i una imatge d’uns 15 cm. Regirant per Salvat , que és qui realitza la col·lecció, em sorprenc encara més ja que actualment hi ha una oferta de llançament que amb la compra dels tres primers fascicles et regalen una espelma decorativa , una creu banyada en plata i un Nen Jesús.
Increïble.

No sé però si aquesta col·lecció arribarà a temps d’afegir vida , miracles i figura del Dr. Samsó, beatificat com tots sabem el passat cap de setmana. No havia parlat de l’acte i potser és hora de fer-ho. Per evolució soc descregut , i un xic anticlerical, encara que tinc el màxim de respecte per tot aquell que té unes creences religioses.

No havia parlat de l’acte de dissabte ja que vaig poder observar que de manera ben encertada el fet s’havia intentat limitar a l’àmbit religiós i no al ciutadà en general. Fora del nucli antic no existien cap referències de l’acte i estic convençut que poc més dels MTV eren coneixedors de l’esdeveniment ( ?).
Pel demés el fet de que Mataró sigui noticia positiva , encara que sigui d’aquest tipus , sempre és bo i fins i tot ens va fer gràcia sentir al Papa parlant català i dient el nom de la ciutat. I en el que es refereix a la parafernàlia litúrgica , dons si fa no fa, parella a la de quan guanya el Barça, la que realitzen els partits en temps d’eleccions , o si encara existeix , les cerimònies de canvi de grau en els boy-scouts.


De tot però hi ha dos punts que per a mi son elements de discrepància. En primer lloc la presència de polítics. Entenc la presència de l’alcalde Baron , en representació de la ciutat que donava la benvinguda als arribats de fora , però no puc entendre de cap manera , sabedor de que ens trobem en un estat aconfesional, la presència de Montilla a la presidència , i a la de tants altres polítics i regidors , que estan en el seu dret d’assitir a nivell particular, i per tant entre el poble, i mai haurien d’estar en lloc de privilegi ja que aquest no s’escau en tal ocasió.

L’altra punt de discrepància està en aquest missatge de reconciliació que se li ha volgut donar a l’acte. Crec que la beatificació de Samsó , com la de tants sacerdots i religiosos morts a la Guerra civil, és una dissecció clara de separar de nou “els bons” i els “dolents” , i més quan es manté una clara separació en la definició de “màrtirs” segons si s’era d’un o altra cantó, com és el cas dels capellans afusellats per les tropes de Franco.

Encara que aquests actes tinguin un significat religiós , per a mi tenen una lectura “civil” separadora , que en res afavoreix a la necessària reconciliació, que principalment ha tingut en l’església una gran enemiga , com s’observa veient les múltiples plaques de “caidos” ( d’un costat tan sols , com no) que aguanten incòlumes temps i lleis.

Però potser a meva mirada en aquest cas és mes apaivagada. El nom de Samsó l’havia escoltat moltes vegades per boca del pare , i d’entre la seva herència tinc el llibre de la seva guia per catequistes , que il·lustra aquest comentari.
Un llibre que editat per "Gràfica Fides. Mataró", el 23 d'Abril de 1936 , per tant a menys de 3 mesos de la seva mort, ves a saber si s'ha convertit en una petita peça de simbòlic valor històric i sentimental.

DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

Sempre es diu que malament rai quan s’ha de celebrar el “Dia de ... “ , el que vol dir que la cosa no rutlla. Aquest diumenge ( 18 de Maig) toca celebrar el Dia Internacional dels Museus i encara que sortosament el naixement d’un turisme cultural i aquest fenomen de l’oci cultural ha fet augmentar i molt les visites , bo és incidir en el que es pugui, a conèixer de manera més intensa aquesta antics magatzems de tresors , cada vegada més adequats a la visió actual, que són els Museus.

Per aconseguir-ho hom se les empesca de la millor manera en l’afany de guanyar visitants en un dia com aquest , i més enguany que en caure en cap de setmana permet realitzar unes més atractives variacions. Potser el que ha dominat en general , tal i com ja s’havia fet en altres anys , és allargar la vista fins més enllà de la mitja nit i aprofitar els espais per realitzar petits actes i actuacions que fossin esquers atractius per apropar al públic, que després ja seria la vàlua del mateix Museu el que faria la resta. Una idea realitzada generalment amb tot èxit.

Però , i a Mataró?. Dons bé , a Mataró res de res , fora d’una conferència vàlida sols per a entesos , celebrada ahir divendres a Can Palauet al voltant de la Pintura catalana del Barroc, dels Juncosa a Viladomat.
Que no entenen res aquesta gent?. Tant inútils son?. A Ca l’Arenas hi ha un magnífic pati per haver realitzat avui alguna activitat musical o teatre de petit format. El Museu disposa d’estris com per exemple llençar-se al carrer i realitzar activitats a la Pça de l’Ajuntament , o....

És tant l’estat de degradació de l’activitat museística local que en aquests dies els Museus de Catalunya trien una peça per destacar-la i oferir-ne individualitzada visió. El Museu de Mataró, gandul fins a límits insospitats , presenta un gravat de Goya de la mostra que ocupa la seva sala, així ni tan sols han hagut de remenar i triar.
Amb això està dit tot però mentre, aquests ganduls segueixen cobrant , - i no pas poc -, per que Mataró sigui la riota museística del nostre país.

PS.- Per cert el Museu més visitat de Catalunya és el del Barça. Amb això està dit tot.

EDUCACIÓ. IMMIGRACIÓ. INTEGRACIÓ

Tres paraules amb un clar accent i molt ben posat. Tres paraules difícils de lligar i més quan els mitjans que es disposen son els que son , és a dir minsos , i que obliguen a prendre mesures que moltes vegades son difícil de fer entendre a uns i altres.

Tres paraules que si no les sabem cuinar adequadament poden provocar un daltabaix important en la comunitat i arribar a punts , com per ex, els que hem vist en països ben propers i més potents , que dirigeixen a un cul de sac de quasi impossible sortida.

Parlo avui d’aquest tema ja que em sorprèn i molt que malgrat haver passejat per blogs de diferents polítics en lloc he vist comentada la notícia que m’alegrava el matí d’ahir , quan llegia el dur i queixós discurs del Síndic de Greuges alertant de que les coses no tan sols no es feien bé ans el contrari , caminant per una via que poc de bo podia aportar.
Però Rafael Ribó volia llençar un elogi , indicant aquells indrets que sí estaven fent els deures i que n’eren exemple a seguir. Tres ciutats eren les anomenades, Vic , Olot i Mataró.


Crec que és una notícia magnífica i que es deu en bona part a la gran tasca duta a terme per l’antic regidor Pep Comas , un home d’altíssim nivell, com ho demostra el càrrec de responsabilitat que ara ocupa, que va ser el gran ideòleg del pla d’escoles i escoles bressol que van floreixent any rera any per els diversos barris de la ciutat , pla d’actuació del que a bon segur viurà la ciutat durant uns quants anys.

Per això em sorprèn , i molt, que hagi pogut passar desapercebuda. Evidentment no hi faig cap segona lectura ( Pep Comas és d’ICV) , ja que sempre ha estat home de govern més que de partit , i Baron ha vetllat i vetlla molt per educació ja que és tema vocacional que l’apassiona, per el que crec que caldria explicitar iapuntar-se tots aquest èxit i disfrutar-lo tal i com és mereix.

Felicitats Pep Comas . Felicitats IME . Felicitats Mataró.

LA FORÇA DEL GOVERN

En totes les anàlisi efectuades al voltant del canvi produït en el Govern municipal , apareix el comentari de la feblesa del mateix degut a la fluixa llista electoral ( diuen uns) , pèssima llista electoral ( dic jo) , però l’anàlisi es fa sols en base al PSC , no tenint en compte la resta de membres del Govern.

En parlar de Pep Comas queda ben clar que la seva retirada de la vida municipal es nota i molt. No és que Conxita Calvo ho faci malament , ni molt menys , però el coneixement , el nivell de contactes , el domini de la situació, la visió de futur de Pep Comas , es troba a faltar i molt . I més quan el que queda és fluix però que molt fluix.

( PS.- Baron deu estar creuant els dits , demanant que ningú més faci fallida. La raó és clara , mirar els noms que segueixen en la llista és per tremolar del tot).

FESTES DE BARRI, UN NOU INCOMPLIMENT DEL PROGRAMA ELECTORAL.

Comença la temporada. D’ara en endavant cada cap de setmana tindrem un part de la ciutat celebrant la seva festa particular.

No en soc gens amant , per no dir que en soc bastant contrari , al menys tal i com avui per avui estan establertes , per això em va agradar molt la proposta de Baron de : “... incloure en la programació de cada festa de barri un element cultural que sobrepassi el propi terriotri del barri i pugui ser atractiu pels públics de tot Mataró “.

De moment a la primera , res de res. Pregunto a gent que es mou en aquest ambient i em diuen que si he begut. Que més aviat al contrari ja que enguany l’ajut municipal encara és més escàs.
És a dir , un nou incompliment del programa electoral de cultura. I van......

SEGUEIX EL VIATGE A CA L’ARENAS

Dues noves exposicions son les parades que ens ofereix ca l’Arenas en aquest inacabable i inútil viatge que ens ofereix en aquesta temporada. Dues exposicions que en aquesta ocasió ens ofereixen una grata sorpresa, la mostra “Autopias” de Suau.

Ramon Suau no és pas un desconegut en això de l’art. Com a pintor per ex. en els darrers temps ha aconseguit ser accèssit del Ricard Camí 2007 i finalista del Premi de Pintura Contemporània Fundació Vila i Casas , és adir els dos premis més importants que s’atorguen a casa nostra.

Ara arriba del tot d’amagatotis a Mataró tot mantenint la seva instal·lació “Autopies” , conjunt de pintures , variable en nombre i originals, que intenta aportar una mirada més fixa , aconseguida amb el suport pintura , al clàssic suport fotogràfic / videogràfic , del moviment presents en un seguit de llocs de clara i directa relació amb el fet trasllat o viatge.

Suau fa aquesta translació amb dolçor i amor a l’ofici aconseguit dues fites indispensables en tota creació artística: emoció i sorpresa.

Sorpresa en especial per la seva gran habilitat tècnica i compositiva que amb un punt de partida figuratiu i real aconsegueix un resultat final abstracte i imaginatiu. Emoció ja que els seus treballs traspuen una sensibilitat especial d’aquella que sols poden disposar els artistes capaços de treure estètica , plàstica i principalment reflexió de llocs inhòspits i on sembla impossible arribar a enlloc.

“Autopias” de Ramon Suau , de moment la única sorpresa d’aquest inaguantable viatge de Ca l’Arenas, encara que val la pena dir que la seva exposició ens redimeix dels mols infumables que ens hem empassat aquesta temporada.

Maria Cusachs , que és qui comparteix espai exposant a la sala 2 , presenta en canvi una treball absolutament decebedor. A hores d’ara anar jugant amb el doble positiu d’una fotografia , no tan sols és pueril ans també inacceptable com element creatiu.

R. Suau ens parlava de sorpresa i emoció , Cusachs ens parla del contrari , de simplicitat i repetició , quedant clar que el bon encert estètic de les fotografies presentades no serveixen per curar un excés de superioritat que sembla queda patent amb unes obres presentades que no motiven , ni criden ni capten l’emoció, i que semblen més un joc pour epâter les bourgeois que no pas per fer demostració de creativitat.

I no ens enganyem. Avui en dia , ja pocs queden per poder “epâter” , i menys encara per fer de “bourgeois”.

“IN CORPORE”

Ha tardat però ja ho esperava. Que no parles de “In Corpore” ?. Que en penses ?.Dons no. No en parlo i el que penso ho guardo per mi mateix. Segueixo amb la mateixa postura que vaig defensar l’any passat i que tant debat va produir.

Les obres d’un treball d’un batxillerat artístic crec que han de quedar en l’àmbit escolar. Certament si la manca d’espais adients obliga , caldrà fer el salt a un espai expositiu però mai com si d’una exposició de nivell creatiu ( afeccionat o professional ) es tractés.
En el moment en que una mostra d’aquest tipus juga amb cartes d’artista i no d’aprenent ( escolar ) , com aquest és el cas exposant a La Presó en l’àmbit del Sant Lluc , llavors cal aplicar les regles del joc , i queda clar que els protagonistes n'ha de sortir en bona part escaldats.

Per això estic del tot en contra d’aquesta mostra ( i dic mostra que no treball de curs ) . Crec que el Sant Lluc s’equivoca de totes totes afavorint-la , per no parlar del greu error de la pròpia escola ocupant l’espai públic a l’entorn de la mostra de Ca l’Arenas ja que llavors no quedarà excusa possible per qualificar-la. I el resultat , com és lògic ja que es tracta d’estudiants i no de creadors , serà del tot negatiu ja que han volgut , tot jugant a ser artistes , emprar una altra vara de mesurar.

És clar que de tot això poca culpa , o cap en tenen els alumnes. Quan la frustració d’alguns creatius es vol dissimular essent mestre ídol de joves alumnes potser és que cal replantejar-se moltes coses. I no son paraules meves i sí d'un gran mestre com ho és Antonio López.

I d’entre les coses que potser caldria replantejar-se podríen ser aquestes exposicions que sols serveixen pel fàcil afalac , caient en l’elogi desmesurat i la manca d’autocrítica.

EDUCACIÓ

El passat dimecres vaig estar a “Pantalla Oberta” el debat de TVM. Encara que el tema estava en la Biennal Torres Garcia degut a que el proper dia 27 de novembre , - ja era hora -, al final hi haurà el lliurament a la ciutat de l’obra guanyadora d’Antoni Perna, quedava clar que el debat s’establiria en el concepte general del món de l’art.

Penso que el debat va ser força interessant. Antoni Luis i Miquel Faidella van intentar apropar-lo cap a la Biennal i l’Associació Sant Lluc que varen merèixer les merescudes lloances de tots , però Antoni Perna, Massimo Cova, Pepe Novellas i un mateix, vàrem endinsar-nos més en el sexe dels àngels, en l’art i el seu paper en al societat. Un debat prou aprofitable que desitjo no fes dormir a qui l’escoltés ni als que el veuran en les repetides revisions del cap de setmana.
Com sempre però tot va acabar amb l’element màgic, l’educació, principi i final, causa i efecte, reflexió repetitiva si es vol, però que manté la seva actualitat i certesa.

Dic tot això quan justament ahir vaig poder-me apropar al Centre de Recursos i de la mà de Montse Lluch , de qui no tinc paraules per agrair la seva amabilitat , vaig poder gaudir de primera mà de la Maleta didàctica dedicada a Rovira Brull que va ser presentada fa uns dies.
Certament no son molts els recursos pedagògics amb la plàstica com a protagonista, i menys si es tracta d’un protagonisme local. El centre de Recursos , amb el recolzament de la família de Rovira Brull representada per Nefer i Xixo ( ambdós del camp educatiu) han fet un excels treball que mereix tota mena de lloances.

He de dir que vaig acostar-me a la maleta amb un sentiment lleuger , d’aquells de veure que hi ha , i vaig sortir-ne admirat de la magnífica aposta educativa que presenten. Una maleta amb fitxes , puzzles, tres projectes de treball dedicats a primària ( obra pictòrica), secundaria ( murals cubistes de Tintex )i batxillerat ( programa informàtic al voltant de la Laia) tots ells enormement engrescadors , atractius per els que l’han de treballar i d’un didactisme fora de mides. Amb un treball al voltant dels milicians descrits en el treball literari dut a terme amb Paco Rodon, un recull biogràfic de l’autor i un excel·lent reportatge fotogràfic de la instal·lació de la Laia. Tot en un conjunt excel·lent que mereix tota mena d'elogis i que pot equiparar-se a qualsevol treball realitzat per les millors institucions artístiques del país.

Per això, i vist el petit ressò que ha tingut aquesta maleta didàctica , vull enlairar aquest comentari per que caigui a mans dels bons mestres que hi ha a la ciutat i així sàpiguen que tenen en ella un element potent, vàlid i personalitzat que els pot ajudar , i molt , en la seva tasca educativa.

Una carpeta que no hauria d’estar única i que hauria de servir de punt de partida per altres experiències. La gent del centre de Recursos està disposada a l’esforç, ara sols falta l’empenta que caldria de mans de la gent que s’hauria de preocupar que la Cultura de Mataró fos un a eina educativa de primer ordre.

PS.- Vaig quedar garratibat en veure la caixa educativa que el MACBA ofereix a les escoles. És magnífica, i segons sembla no hi ha demanda. Serveixi l’apunt per aquell que hi estigui interessat.