SEGUEIX EL VIATGE A CA L’ARENAS

Dues noves exposicions son les parades que ens ofereix ca l’Arenas en aquest inacabable i inútil viatge que ens ofereix en aquesta temporada. Dues exposicions que en aquesta ocasió ens ofereixen una grata sorpresa, la mostra “Autopias” de Suau.

Ramon Suau no és pas un desconegut en això de l’art. Com a pintor per ex. en els darrers temps ha aconseguit ser accèssit del Ricard Camí 2007 i finalista del Premi de Pintura Contemporània Fundació Vila i Casas , és adir els dos premis més importants que s’atorguen a casa nostra.

Ara arriba del tot d’amagatotis a Mataró tot mantenint la seva instal·lació “Autopies” , conjunt de pintures , variable en nombre i originals, que intenta aportar una mirada més fixa , aconseguida amb el suport pintura , al clàssic suport fotogràfic / videogràfic , del moviment presents en un seguit de llocs de clara i directa relació amb el fet trasllat o viatge.

Suau fa aquesta translació amb dolçor i amor a l’ofici aconseguit dues fites indispensables en tota creació artística: emoció i sorpresa.

Sorpresa en especial per la seva gran habilitat tècnica i compositiva que amb un punt de partida figuratiu i real aconsegueix un resultat final abstracte i imaginatiu. Emoció ja que els seus treballs traspuen una sensibilitat especial d’aquella que sols poden disposar els artistes capaços de treure estètica , plàstica i principalment reflexió de llocs inhòspits i on sembla impossible arribar a enlloc.

“Autopias” de Ramon Suau , de moment la única sorpresa d’aquest inaguantable viatge de Ca l’Arenas, encara que val la pena dir que la seva exposició ens redimeix dels mols infumables que ens hem empassat aquesta temporada.

Maria Cusachs , que és qui comparteix espai exposant a la sala 2 , presenta en canvi una treball absolutament decebedor. A hores d’ara anar jugant amb el doble positiu d’una fotografia , no tan sols és pueril ans també inacceptable com element creatiu.

R. Suau ens parlava de sorpresa i emoció , Cusachs ens parla del contrari , de simplicitat i repetició , quedant clar que el bon encert estètic de les fotografies presentades no serveixen per curar un excés de superioritat que sembla queda patent amb unes obres presentades que no motiven , ni criden ni capten l’emoció, i que semblen més un joc pour epâter les bourgeois que no pas per fer demostració de creativitat.

I no ens enganyem. Avui en dia , ja pocs queden per poder “epâter” , i menys encara per fer de “bourgeois”.

“IN CORPORE”

Ha tardat però ja ho esperava. Que no parles de “In Corpore” ?. Que en penses ?.Dons no. No en parlo i el que penso ho guardo per mi mateix. Segueixo amb la mateixa postura que vaig defensar l’any passat i que tant debat va produir.

Les obres d’un treball d’un batxillerat artístic crec que han de quedar en l’àmbit escolar. Certament si la manca d’espais adients obliga , caldrà fer el salt a un espai expositiu però mai com si d’una exposició de nivell creatiu ( afeccionat o professional ) es tractés.
En el moment en que una mostra d’aquest tipus juga amb cartes d’artista i no d’aprenent ( escolar ) , com aquest és el cas exposant a La Presó en l’àmbit del Sant Lluc , llavors cal aplicar les regles del joc , i queda clar que els protagonistes n'ha de sortir en bona part escaldats.

Per això estic del tot en contra d’aquesta mostra ( i dic mostra que no treball de curs ) . Crec que el Sant Lluc s’equivoca de totes totes afavorint-la , per no parlar del greu error de la pròpia escola ocupant l’espai públic a l’entorn de la mostra de Ca l’Arenas ja que llavors no quedarà excusa possible per qualificar-la. I el resultat , com és lògic ja que es tracta d’estudiants i no de creadors , serà del tot negatiu ja que han volgut , tot jugant a ser artistes , emprar una altra vara de mesurar.

És clar que de tot això poca culpa , o cap en tenen els alumnes. Quan la frustració d’alguns creatius es vol dissimular essent mestre ídol de joves alumnes potser és que cal replantejar-se moltes coses. I no son paraules meves i sí d'un gran mestre com ho és Antonio López.

I d’entre les coses que potser caldria replantejar-se podríen ser aquestes exposicions que sols serveixen pel fàcil afalac , caient en l’elogi desmesurat i la manca d’autocrítica.