JOAN LAPORTA

Ahir vaig ser un més del milers d’espectadors que respectuosament , per allà dos quarts d’onze, van acostar-se al receptor de televisió, van sintonitzar TV3 i varen disposar-se a escoltar al President del F.C.Barcelona que havia de desgranar raons, causes, motius i circumstàncies de tot el que havia succeït en aquesta maleïda temporada.

Laporta és d’aquells de silogismes senzills: Abans , la religió era l’opi del poble. Ara diuen que ho és l’esport. Si és així jo soc el “papa” d’aquesta religió peculiar que n’és el barcelonisme i per tant sempre tinc raó i la meva veritat és indiscutible quan parlo ex-càtedra.

Per això va rebutjar la roda premsa amb tots els mitjans de comunicació, i es va dirigir a TV3, avui per avui encara la seva ( demà serà la Sexta que ves per on la manega en J. Roures amic personal i soci de J.Cruyff) i va llençar el sermó exculpatori per ell , dirigint alhora tota la culpa cap avall , en una postura inacceptable com a persona i impresentable com a dirigent.

Però aquell que volia deixar de ser el gendre de .. i el cunyat de..., per que aquells fossin el sogre de.. i el cunyat de..., no ha sabut veure que la gent d’ara és del tot descreguda i que per tant no combrega amb rodes de molí, i menys quan el que et volen fer empassar son “pedretes” de l’alçada d’un campanar.

Per això avui tots els periodistes s’han llençat a la jugular per valorar com un suspens la seva representació d’ahir. I és que aquests que manen segueixen vivint en uns núvols . Ja pots guanyar la lliga que demanen la teva dimissió i et tomben el canvi d’estatuts (Calderon i R.Madrid) , o be et diuen que estan del tot al lloro i per tant no es deixen enganyar ( Laporta).

I potser és que l’opi del poble ja ni és la religió ni és l’esport i ves a saber quin és. Serà Eurovisión o Chiquiliquatre , o serà qualsevol reality show de ballarins , models, o gran hermanos a l’ús ?.
Sigui com sigui , el que cada dia queda més clar és que la gent no es deixa ensarronar així com així, per una il·lusió o un ideal.

I be estaria que els polítics en prenguessin atinada nota. I molt especialment la gent que dirigeix el PSC a Mataró.


CULTURA A MATARÓ

Oriol Burgada és un dels millors periodistes que hi ha a la ciutat. Crec que ens honorem amb un respecte mutu , i per el que a mi pertoca amb una admiració total.
Ara els divendres a TVM ( repeticions diverses en el cap de setmana) l’Oriol comenta amb la col·laboració de diversos periodistes locals el més important dels fets noticiables de la setmana .I ho fa apretant en el punt just per intentar veure el rerafons de la notícia.
Els seus col·laboradors també son primeres espases ( Joan Salicrú, Teresa Carreras , Betty Doñate , Oriol Debat , Judith Vives , Vern Bueno...) . Aquesta setmana estava amb Espartac Peran, Manel Roca i Albert Calls. Després de les oportunes visites al tema Casal de Cerdanyola i el salt d’Esteva Terradas , es va comentar sols apuntant-se , el tema de la cultura a Mataró.

Encara que discrepo del tot en el vot de confiança a Penedès , del que cada dia que passa sense fer les explicacions del tema Fons d’Art ( ni una paraula oficial per part de ningú després de més d’un més d’haver presentat la renúncia i amb preguntes de ple ) em cau més als peus , la resta de reflexions va ser demolidora.

Poc temps, poques paraules , però totes elles dinamita pura per expressar el negatiu absolut de la situació actual a la ciutat.

Unes reflexions que mereixerien alguna cosa més que el silenci captiu d’aquells que manen en raó d’un pacte que dia a dia i de manera permanent s’incompleix de manera flagrant.