DIES D’EXPOSICIONS


L’activitat expositiva mataronina sembla que funcioni parella al tema de l’aigua. Mentre durant força temps les activitats han estat minses i espaiades , ara de cop i volta en aquest intercanvi de mesos maig / juny ha esclatat de manera intensa tot oferint exposicions a dojo que anirem comentant en aquest espai.

De totes elles , i recomanant a priori la magnífica col·lectiva de “El Casament” que s’inaugura el proper dijous a la sala de la Caixa Laietana de la Pça Sta Anna , vull recomanar-vos fervorosament , - i no hi ha ironia en la paraula -, l’exposició “Art religiós del Museu de Mataró” , una magnífica exposició de la que si eliminem el pegat de Jordi Arenas , que no encaixa en res en el concepte de la mostra , esdevé una exposició del tot exportable.

En l’altra cara de la moneda s’hi troba la fredor de les exposicions de Ca l’Arenas, totes elles sense cap mena de trempera i la Mostra d’Art Jove a l’espai ”f” , una mostra que hauria de ser d’obligada i repetida visita per tenir ben clar que és el que no s’ha de fer mai si un vol exercir d’artista. Una mostra patètica amb un esperpèntic guanyador. Una mostra que esdevé medicina perfecta contra el restrenyiment. I valgui la reflexió conceptual com mai.

AMADEU CASALS


“Àmbit Zero” , el recentment inaugurat espai de la planta baixa de l’Ateneu presenta una quarantena de treballs del veterà auqarel·lista de Vilassar de Dalt , l’Amadeu Casals , en el que significa de retrobada amb Mataró després d’una bon grapat d’anys d’absència expositiva.

Casals segueix essent un mestre en això de l’aquarel·la. Un mestre en el concepte , en la tècnica i en el resultat final. Defugint de formes , normes ,estils, conceptes i concepcions Amadeu Casals fa llibertinatge del seu maridatge amb l’aigua i el color per oferir unes peces destrament creades en les que el gran protagonista és l’art en la seva arrel més íntima , la de l’emoció d’un creador que vols transportar-la a l’espectador per què aquest acabi l’obra eamb el seu sentit més íntim i personal.

Ara en aquesta nova mostra , Casals ha volgut defugir d’experiències més agosarades , cosa que lamentem i enyorem , dirigint-se a una mirada més amable , però no per això menys intensa, a uns raonaments pictòrics en essència més senzills, però que en les seves mans agafen nous camins i dreceres per ésser vibrants proposicions d’aquest concepte sempre tan rabiosament actual que ofereix.

La pintura de Casals segueix en aquest sentit viscut de la mateixa. Son obres de cinc sentits. I dic això que ja que son visualment atractives , tenen l’olor a pintura pintura , sonen al remor del que expressen ja sigui la tranquil·litat del mar , la tempesta més intensa , les seves composicions tenen un sentit tàctil del que és difícil defugir , i tenen el bon gust de l’art veritable.

Amadeu Casals un dels grans mestres de l’aquarel·la del nostre país i de tot l’estat , en una exposició de plaent i atractiva visita que un no ha de perdre, en les dues lliçons que ens deixa amb la mateixa , que van resumides en una paraula: “joventut” , la que atresora aquest jove artista ( Vilassar de Dalt .1930) que avui es retroba en plena forma , amb la seva petita capital.

Amadeu Casals.- “Finestra al mar”
“Àmbit Zero”. Ateneu Caixa Laietana.
Del 29 de Maig al 29 de juny de 2008


SANTI DOMÍNGUEZ

Queda clar que com que mai sabem si el tren que passa per davant de nosaltres és el bo o no . Moltes vegades el que cal és muntar-hi i ja tindrem tremps de veure com agafem el camí.
Vagi aquesta mena de prèvia davant l’exposició que Santi Domínguez presenta a l’espai Cap-gros , ja que coneixedor dels seus treballs anteriors i veure ara el camí que està encetant , queda clar que existeix una asincronia pictòrica que impedeix situar-los en el mateix raser ja que el principi creatiu ha canviat i força.

Santi Domínguez és essencialment figuratiu , amb una clara tendència al realisme. I dic és quan dintre de poc a bon segur hauré de dir “era” ja que ara està clarament en aquest camí del canvi.
Encara que la figura humana i la seva realitat segueixen essent eix motriu del seu treball, aquella recerca obsessiva d’un cert perfeccionisme d’aire clàssic que tant mal li feia ja que no disposava dels suficients coneixements tècnics per assolir-los , convertia a moltes de les seves obres en uns treballs estàtics i encarcarats que poc comunicaven.

Ara és nota en canvi que el domini de la llibertat regeix en el seu concepte creatiu. Sense renunciar , ja que no fa falta , al seus principis i a bon segur a tot allò que és actualment el seu idioma plàstic , Santi Domínguez ha capgirat l’entramat , ha fet despareixer l’afany per una teòrica perfecció, i és dedica al que ha de ser fonamental, comunicar emocions.

Per això la mostra actual de Capgros presenta dues cares , delimitades per un trencament més mental que no res , que fa que una miri a l futur i l’altra al passat. Ara queda en les seves mans , l’escollir quina cara és en realitat la seva. Per el que es veu sembla que la seva elecció va en el camí encertat , es queda el futur per esbrinar posicions.
Un futur que pinta a bé , per un artista que comença a fer-ho.

Santi Domínguez. Pintures
Espai Capgròs. Del 29 de Maig al 25 de Juny de 2008-05-31

EL TOT MATARÓ

Fa uns dies , una redactora del “Tot” ( Laia Bernaus) va mantenir una petita conversa telefònica amb mi, amb unes preguntes al voltant del projecte “Proposta Mataró. Fons d’Art”. Aquest dimecres em va tornar a trucar per demanar-me un parell de detalls que poc tenien a veure.
Esperava dons una petita nota al voltant del Fons deguda a la interpel·lació de CIU en un Ple municipal i en canvi m’he trobat amb un lamentable reportatge de tres planes farcit d’inexactituds , ple d’incoherències , escrit per algú que no ha entès res i que per fer-ne una correcció quasi caldria dir a la gent del Tot , que la setmana vinent expliquessin que calia donar-li la volta al mitjó i potser així n’encertàvem una.

Però no val la pena. Prefereixo ser optimista i tot pensant que només seran quatre els que llegiran tot l’article , em quedo amb un encertada ( felicitats) frase que encapçala una plana. Posa en boca meva ( i és cert) . “Mataró no és conscient de la qualitat dels artistes locals”.

Entenen però que tot l’article és un desgavell , no vull creure com a seves les reflexions del regidor Penedès. Prefereixo pensar que li han variat els conceptes com han fet amb el concepte general de Proposta Mataró.
I desitjo que sigui així ja que tot el que es posa en boca seva és mentida. I clar , pensar que qui mana a la cultura de la ciutat és una persona que no diu la veritat , és molt fort i jo no voldria fer-ho .

Encara que per esbrinar la veritat caldria començar per allà on s’ha de començar tot allò que no son els coves i potser el que caldria fer és que Penedès fes públic el seu projecte de Fons d’Art , el presentés als promotors ( cosa que no ha fet), l’expliqués als artistes i l’oferís a tot aquell que volgués afegir-se.
Però avui per avui l’únic projecte de Penedès es fer cas als tècnics municipals, és a dir dinamitar-lo i enviar-lo a pastar fang. I d’aquesta manera l’art de Mataró va com va.

Però que i farem. L’art de la ciutat va per un cantó i l’oficialitat va per un altra. Beneficència posa tots els ous a can Xalant i amiguets , mentre als altres només els hi queda ...

Qui dia passa anys empeny , i Penedès no cessa en l’afany de ser el pitjor regidor de Cultura de molts anys. Demà hi haurà temps per parlar-ne però la seva absència avui a l’homenatge a Paco Rodón després d’ensarronar-lo, usar-lo i fer-li fer perdre bona part del seu prestigi davant els artistes pel seu paper d’esquirol, és un fet que al menys mereixia avui el fer-li costat.

I que dir de la intencionada errada en l’Agenda Cultural , canviant de dia l’acte inaugural de “El Casament” , després de que l’experiència hagi hagut de trobar aixopluc de la Caixa Laietana , ja que l’IMAC no en vol ni sentir parlar d’aquells artistes que s’embruten les mans , com tant bé diu Patricio.

Ja sabem que mai es trencarà un Pacte de Govern degut a Cultura. Però bo seria que alguna vegada succeís. I si no , al menys caldria cridar a capítol a tan inepte regidor .