CARTELL DE SANTES 2008

Després del miratge del recolzament unànime a l’obra de Marc Prat de l’any passat , el cartell de Santes retorna al seu camí habitual de comentaris i polèmica amb l’obra d’enguany encarregada a l’artista Martí Anson.

Anson és un artista que es mou en el camp del concepte i per tant per ell l’idea, l’anima de l’obra, és més important que el mateix resultat , però també acostuma ser enormement curós amb les formes , en els acabats. Ambdues característiques es conjuguen adientment en el seu treball en el que al costat d’una estètica visual i cromàticament agraïda , ens ofereix unes lectures interiors que cal tenir en compte.

Cal en primer lloc remarcar que el cartell, malgrat no ser concebut com a tal i quasi ser conseqüència de la samarreta , funciona perfectament i respon al que cal exigir a un cartell que no hem d’oblidar ha de pretendre ser un suport publicitari atractiu que dongui a conèixer unes activitats.

I això ho fa mitjançant una iconografia esportiva amb el colors groc i negre , que es miri com es miri responen més com a colors de la ciutat que no pas els oficial vermell i blau , convertint el cartell / samarreta amb un evident slogan publicitari que bé podria ser : “ posa’t la samarreta de la ciutat “, donant aquesta ideari de festa col·lectiva que ha de tenir sempre tota Festa Major.

Però també es presta a un bon nombre de lectures amagades que l’autor ha dipositat a bon segur amb tota intenció . Unes lectures que poden ser tan d’afirmació com de crítica. Uns colors intrínsecament lligats al Mataró de sempre que ens poden parlar de la centralitat de la festa i l’oblit de la resta. Una samarreta de línia estrictament clàssica que res te a veure amb les variacions actuals , amb el de sentit de tradició que aquest concepte comporta, o fins i tot un escut que no correspon al de la ciutat i sí quatribarrat, amb una certa referència a una Festa que és de tots , dels de la ciutat i dels de fora.
Un cartell atractiu per fora i per dintre , que trenca els esquemes habituals i que s’ha de mirar amb els ulls ben oberts. Si es fa així estic convençut que és un cartell que satisfarà. El que passa és que potser estem en una ciutat que es concentra a creure en una limitada iconografia festiva a la que dona l’única patent d’autenticitat local. I no ha de ser així.

Anson ha volgut ser fidel al seu estil i principalment a la seva manera de pensar, apostant per un nou concepte que obliga a una certa reflexió. Una manera d’entendre el cartell en la que hi podem o no estar d’acord , però que en aquest cas té un bon resultat final .

Un resultat que tindrà defensors i detractors. Per el que a mi respecta , ho tinc molt clar. Penso que és un bon cartell, I a més a més , m’agrada.

Felicitats Martí.

MÉS CARTELLS

Per aquells a qui agradin les comparances , vagi aquí el cartell de la Festa del Càntir d'enguany.

En aquest cas si que existeix un concurs púbic en el que acostumen a participar un centenar d'artistes , tenint com exigència a més de tot el tema que podríem dir tipogràfic ( dades , nom de la festa etc. ...) cal que en el cartell en sigui protagonista d'una o altra manera el càntir de l'any.

Enguany el guanyador del Concurs ha estat l'estudiant barceloní de disseny, Nicolas Eduardo Tomic, amb l'obra que us oferim .