20 DE MAIG. JAUME ARENAS

Benvolgut Jaume:

En un dia com avui no vull passar per alt el teu record. Estiguis on estiguis , a bon segur allà on descansen els bons artistes, m’agrada pensar que segueixes amb delectació el que passa per el mon de l’art d’aquí baix , llegeixes els comentaris del que s’escriu i al menys en el que per a mi pertoca , mantens aquell retolador verd per subratllar les paraules o frases que no et semblaven be i poder-les retopar en la primera conversa.

No puc negar que enyoro la teva presència , la teva passió vital per l’art i per la ciutat. Segueixo admirat amb les teves aiguades que ara , i amb comptagotes , de tant en tant aquests ... ( millor no dir la paraula, que tu eres senyor de correcció exquisida ) que manen en la que va ser la teva casa ens presenten de trascantó.

És clar que segueixen seduint-me els teus treballs de marines turmentades , en especial quan afegies aquells tons grocs, rosats o acarbassats, però segueixo pensant en la teva capacitat de les aiguades submarines , en aquells detalls de boira i pluja , en els retrats del Ferm , que mai ningú ha retratat com tu vas saber fer, en ...

Però ja ho veus . Avui ha fet vint-i-cinc anys que ens vas deixar i ningú ho ha recordat. Ni tan sols aquells que per obligació moral haurien de fer-ho. Però no t’importi, son uns malnascuts ( no rondinis , el que ho diu soc jo) però vull que et quedis amb el record de la gent de la ciutat que encara llueixen de les teves obres , que segueixen embadalits davant els teus mars tempestuosos , que...

I és que tu Jaume , vas ser en realitat un revolucionari. Un revolucionari benestant que vas saber fer entendre a la burgesia de la ciutat que calia anar un parell de passes més enllà i que en realitat això del realisme i l’abstracció eren dos camames per engatusar a incauts. Que la raó era una i sola.: el bon art.

Podria i voldria dir-te més coses però que et puc dir que tu no coneguis de primera mà. Simplement , i en dia tan assenyalat voldria renovar el sentit més profund del meu respecte i la meva amistat.
Amb tot el record, una abraçada de

Pere Pascual Martí , PIC II

PS.- Quan tot passejant per aquí et trobis amb el pare i ho comentis , dóna-li un petó i una abraçada ben forta. Li dius, encara que ja ho sap, que el trobo molt a faltar

“Jaume ha mort a les 13.18. Habitació 202 de l’Hospital. Ha sofert molt . Que descansi en la Pau de Déu”. (20.03.2008)

Paraules del diari de Jordi Arenas , explicitades per F.Masriera en el llibre “Jordi Arenas , la sublimació de l’art”.


Avui fa vint-i-cinc anys que va morir en Jaume Arenas , el germà gran de la nissaga Arenas , el veritable artista de la família. Encara que la seva casa és ara el centre d’art del museu de Mataró , ni aquest ni ningú ha tingut la decència de fer-ne el més petit dels recordatoris.

Per això , per a la regiduria de Cultura , per els responsables d’art del PMC o de l'IMAC o com li vulguin dir, per els responsables del Museu de Mataró, per aquells que remenen a Ca l’Arenas i han fet una programació en l’oblit i per tots aquells que podien i haurien d’haver-ne fet memòria , vagi el meu sentiment de menyspreu més absolut.