PACO RODON

Ahir a la tarda unes dues centes persones s’aplegaren al Foment Mataroní per retre homenatge a Paco Rodon , director del Museu Monjo de Vilassar de Mar i reconegut activista cultural , ja sigui mitjançant el nombre i gran qualitat de les exposicions que organitza en el museu, així com del seguit d’actes paral·lels que realitza mes a mes en forma de conferències , recitals , presentacions de llibres tec. Això per no parlar de la revista “zerovuit....” fanal de cultura que irradia per arreu del país.

L’acte en el que sota el mestratge de l’Ignasi Riera van prendre part un bon grup d’amics com Xavier Ribalta , Manuel Cuyàs, Salvador Milà , Feliu Formosa , Nefer etc , va servir per fer palesa el sentiment d’agraïment de la cultura del país a aquest sabadallenc de naixement i vilassarenc d’adopció, alhora que es presentava una reedició facsimil del seu llibre "Totes les guerres son una guerra" , amb pròleg de M. Vázquez Montalbán i il·lustracions (que en son origen i motiu del llibre) de J.Mª Rovira Brull.

Aquest homenatge a Paco Rodon ha estat del tot merescut. Malgrat que les meves relacions amb ell s’han refredat , - crec, espero i desitjo que momentàniament - , degut a la seva postura en el cas del Fons d’Art , en que ensarronat per Penedès va acceptar una responsabilitat que ben bé no sabia a que venia, el seu paper com a responsable de tantes i tantes exposicions , de la recuperació de la generació perduda dels Todó, Garcia Vilella , Vila Arrufat etc , i el seu recolzament a tanta activitat artística , amb apunt a la cara local i comarcal, no mereix més que un aplaudiment tancat.
Aplaudiment que li vaig retre amb tot l’afecte d’aquell que malgrat tot, l’ha tingut , el té i el tindrà per ser un mestre , que en realitat és el que ha estat per a mi i per a tants d’altres.

Qui no van ser presents van ser cap dels responsables de Cultura , fet que per la seva constant i permanent repetició ja no és notícia. Si a vegades hi ha excuses per no acudir a certs actes , en aquest no en podia haver cap.

Dèiem abans que Penedès va ensarronar a Paco Rodon, i és del tot cert. La història , que ningú podrà retopar, s’escriu així:
Estant el tema del Fons d’Art en un atzucac , a algú que mana , i molt , se li va ocórrer pensar que potser la figura de Paco Rodon podia servir per desencallar la manca de comunicació. Paco que era bon amic dels promotors i alhora respectat pels mateixos i també per tots els artistes , podia servir així com a punt de reflexió per desencallar el tema.Amb aquest pensament es va dirigir a Penedès per a tal de contactar amb els promotors a fi de veure si aquest podia ser un bon camí per poder tirar endavant.

Penedès en veure la idea no va fer cas a qui mana i va decidir tirar pel dret. Va pensar que contactant amb Rodon oferint-li el càrrec de manaire de tot el tema del Fons d’Art , a més amb un bon apunt dinerari, tot estaria resolt ja que per amistat i respecte ningú , ni els promotors ni els artistes no dirien res. Així ho va fer i així va errar , ja que l’acceptació de Rodon sense coneixement previ dinamitava tots els principis de l’acord municipal i ningú es podia empassar aquest “ordeno i mando”.

Penedès va errar i en comptes de tirar enrera , ho va fer endavant amb el silenci envers la resta de signants de l’acord. I així ha acabat la història. O al menys fins avui mateix.


EL CASAMENT

Algú em diu espantant que com goso dir que l’errada en l’Agenda Cultural de l’IMAC , canviant el dia d’inauguració de la mostra “El Casament” , organitzada per “Els Dimarts del Llimoner” és intencionada, i he de respondre que ho dic en el profund convenciment de que és així.

És clar que entenc que Penedès no dona cap ordre de que es faci l’errada , però si estic convençut que coneixedor de la mateixa no fa cap pas per esmenar-la. I és una errada impossible de passar per alt per aquells que organitzen l’agenda i m’explicaré:

En l’anterior mandat sovintejaven les coincidències en les inauguracions. Davant d’això es va intentar arribar a un acord per evitar-ho i fer un calendari adient de les mateixes. Hom estava d’acord quan el PMC va decidir fer marxa enrera ja que , segons ell, degut a les obligacions municipals totes les inauguracions en els diferents indrets del PMC havien de ser obligatòriament en divendres. Davant aquesta intransigent postura hom va moure fitxa , els del Sant Lluc es quedaven amb el primer dissabte de mes , el Cap Gros amb el primer o darrer dijous de mes i la Caixa Laietana apostava per el dijous com a dia de les seves inauguracions. És a dir , que de fa ja uns quants anys , les exposicions de la Laietana es celebren el dijous i el divendres és tan sols per la gent de l’IMAC.

Si és així i de ja fa temps , algú em pot explicar com és possible que passi desapercebut aquest error ?. I una vegada fet, imprès i distribuït , com és possible que a hores d’ara ningú de l’IMAC hagi demanat disculpes?.

No serà que aquesta exposició pot portar conseqüències davant el fet evident de que la mateixa no es realitzi, tal i com seria convenient i haurien volgut els promotors , en un espai públic ja que la gent de plàstica de l’IMAC no té cap mena de contactes amb el gruix d’artistes mataronins i sols destina els seus afanys i recursos a l’art contemporani en general i a Can Xalant en particular?.

Dijous , i no divendres com indica l’IMAC , és la cita. El lloc la sala de la Pça Sta Anna de la Caixa Laietana. Seran protagonistes més de vint dels millors artistes de la ciutat. Ens agradarà veure qui serà el representant de Cultura.
No dubtin que tindrem ocassió de comentar-ho