CA L’ARENES

Dijous tinc una d’aquelles entrevistes complicades. No és pas professional, és familiar i els protagonistes som la cap mèdica de la residència on es troba la mare, ella mateixa i jo. A la mare la demència li va augmentant mica en mica , manté bons coneixements i memòria però li està sortint el caràcter , que és molt i prou que ho sé, i per tant apareix un cert deix violent , fet preocupant i bé ho saben molts dels que es troben en circumstàncies parelles.

Cal dons parlar , cal posar-se ferm , cal en certa manera capgirar els papers i si quan un era petit era la mare la que renyava , ara toca just el contrari. Però és tema complex i difícil i encara que en aquest cas sembla podem haver aconseguit algun que altre resultat ,deixa deixes en l’ànima i queda aquella espurna que em retrotrau a una frase que segons sembla deia sempre l’avi de la meva dona . “Que malo que és llegar a viejo”.

A continuació tinc una entrevista cultural per que volen , fet que agraeixo, explicar-me alguns projectes. A la pluja interior s’afegeix un xàfec exterior que m’obliga a refugiar-me a la sala de la Laietana a la Pça Sta Anna on hi ha "El casament" . Pensava estar sol però hi ha diversos visitants ves a saber si fugint de la pluja com jo , encara que quasi tots portent paraigües . La gentil conserge m’explica que la “pluja” de visitants també és constant i que ja s’acosten als 800 , establint dia a dia un nou rècord. I jo que m’alegro.
En la reunicó estic amb gent del PSC que mana en això de cultura, li explico les dades i em sorprèn tot dient “més que en mig any de Ca l’Arenas”. Una frase que em desconcerta , en part per què és veritat , en l’altra ja que essent certa , ningú del Govern ( jo entenc un pacte de govern com una postura comú ) sembla fer res.

Ben aviat es complirà el segon aniversari de Ca l’Arenas. Pressuposo un nou discurs ple de mentides com va ser el de l’any passat. Per cert en ell Baron va prometre esforços i diners per canviar la dinàmica , que no han existit. Penedès va parlar d’obertura i activitats , el mateix del mateix.
Potser caldria discutir-ho prenent quelcom en el cafè ( llàstima que encara no s’ha inaugurat, a bon segur per falta de temps ja que sols parlem de dos anys) o escoltant alguna conferència d’art ( el PMC no n’ha programat cap en aquests dos anys de funcionament).

Tot això m’obliga a parlar de les darrers mostres de Ca l’Arenes , però no ho vull fer sense remarcar la magnifica definició al voltant de la mostra “El Casament” . La diu Alberto Romero Gil en el seu blog: “ Sólo lamentar que haya sido una boda religiosa y con padrino adinerado en vez laica y por lo civil, pero claro, como no son modernos si no unos catetos de pueblo...” . Alberto Romero sempre tan encertat en la pintura i el pensament

DIBUIXOS INÈDITS DE CUBA ( 1895 – 1898 )

La sala 1 de ca l’Arenas havia de ser la sala gran , la de les mostres dels grans astres. La temporada anterior va tenir algun detall com per ex. en les exposicions que vingueren dels Fons del Museu Abelló i de la Fundació Palau. Mostres magnífiques que varen aixecar el nivell però enguany els resultats son paupèrrims.

Santi Estrany va començar amb el seu to , però sense oferir res de nou , Santi Clavell no estava a nivell , el viatge per mar que ens oferí el Marítim era en cabina de quarta i ara els dibuixos de Àngel de San Pedro Aymar es queden en el que en realitat son , apunts i detalls d’un bon dibuixant en un fet circumstancial especial. Tenen dons un regust d’apunt històric personal i viscut que cal valorar , però en canvi el seu valor artístic s’ha de trobar amb l’ajut de la lupa que s’ofereix al visitant per poder visionar-los acuradament.

És aquesta una mostra valuosa en el que explicita però presentada en un espai del tot inadequat , el que la desvaloritza fins nivell d’intranscedència quan a bon segur en altre entorn , físic i conceptual, mereixeria una atenció i un comentari positiu que ara és impossible oferir-li.
Una mostra de molt regust històric , una mica menys d’artístic , i que mai hauria d’haver-se penjat a Ca l’Arenas . Un greu error dons dels seus programadors.

Cuba 1895-1898. Dibuixos Inèdits de la Guerra. Ângel de San Pedro
Ca l’Arenas. Sala 1. Del 9 de maig al6 de juliol de 2008

ÈXODE. IVAN JORDÀ

Arriben a Mataró els darrers treball de l’Ivan Jordà , establerts com sempre amb l’eix i el fonament de la seva figuració personal, i que ara de manera específica ocupa aquest espai de Ca l’Arenas i el seu entorn dedicat al viatge , amb la mostra “Èxode” que ens vol fer memòria visual en forma de reflexió al voltant de l’obligat desplaçament de certs pobles i cultures davant el domini d’un altra poble , en bona part aniquilador.

Jordà encerta amb el concepte , i a bon segur també en el joc que darrerament empra de no respectar els límits estrictes de la tela , en la recerca d’una nova dimensió que serveixi tant per apropar el relat a l’espectador com per fugir d’unes obligades normes de compliment.
D’aquesta manera Jordà vol fer un pas enllà però que no es seguit per el seu treball massa afermat en una figuració estàtica , amb una clara referència a l’estilística del còmic , i a la que falta l’apunt de mala llet que exigeix tant el tema com el seu desenvolupament.
Una mostra amb fonament però que per força amb un desenvolupament plàstic massa edulcorat en el seu realisme.

Ivan Jordà. Èxode
Ca l’Arenas. sala 2 . del 30 de maig al 5 de juliol de 2008

ISMAEL CABEZUDO. “ El viatge digital”.

Ismael Cabezudo està en un moment crucial de la seva carrera. Jo diria que es troba en l’encreuament just per a decidir quin camí vol seguir en el futur , si el de la concepció o el de la creació. Dit d’altra manera , ha de d’escollir si vol ser creador o creatiu , si vol quedar en el pensament o vol seguir estant en l’acció.

Cabezudo malgrat haver aconseguit resultats ben reeixits en el seu treball plàstic , espacialment en el camp del gravat on a bon segur pot aconseguir millors resultats degut al bon domini tècnic dels estris del mateix , no ha acabat de treure el cap en la roda expositiva de la creació.
En canvi i de fa un temps,el seu nom apareix més com a incitador creatiu que com a protagonista , assolint uns punts de mestratge que a vegades el depassen , com és el cas evident del seu protagonisme excessiu en les mostres del batxillerat artístic del centre en el que treballa , quan tota persona amb senderi entén perfectament el paper col·lectiu que obligadament s’ha de generar en una època formativa com és aquesta.

Aquest punt de protagonisme accentuat però alhora com si el defugís, és el que domina en la seva acció de “El viatge digital. Resseguint-me” , però amb uns resultats finals en els que justament en surt el més absolut perdedor.
I diem això ja que queda molt clar que la seva idea esdevé anècdota , el seu nexe inexistent , i son els artistes participants , cadascun anat a la seva, els que en la seva individualització i personalització , donen toc de qualitat a un conjunt col·lectiu que sembla concentrat per l’atzar i no per un concepte unitiu que no es veu i que quan es coneix, un l’entén com sense sentit en el treball col·lectiu i que sols podia tenir la pròpia resposta individual.

Una mostra en la que cal concentrar-se en els noms dels autors , amb un Cabezudo inexistent i un J.C.González al que lamentablement no s’ha donat el protagonisme que caldria . Els seus poemes , acompanyats de manera individual per els treballs dels creadors , haurien estat un resultat més agraït i afalagador que no pas el que ara podem visionar.
Una mostra que potencia a un Ismael Cabezudo intens en el concepte , però escàs en la creació més direcete.

Ismael Cbezudo “El viatge digital. Resseguint-me”
Ca l’Arenas. La galeria / La finestra. Del 30 de maig al 6 de juliol de 2008