LLUÍS BASSAT

Quan es va fer pública la possibilitat de que el futur Museu Bassat arribés a Mataró ( El Bassatheim , segons alguns dels savis de la tertúlia de TVM) van sorgir moltes veus i opinions. Encara que cap era obertament discrepant en el projecte si que algunes presentaven discrepàncies en forma de dubtes personals, que sí era un tema d’ego de Bassat , que si la col·lecció era o no valuosa , que si tot era un tema de publicitat , que sí però no..., tot girant al voltant d’una cerat exclusió implícita. Bassat té diners però no és home de cultura.

Curiosament quasi tots aquests dubtes varen aparèixer del cantó d’aquells que tenen la mamella ben agafada i no la deixen anar així els matin.

Ara a tots aquells discrepants ha arribat una forta bufetada en forma de la seva inclusió per part de la Plataforma de la Cultura dels noms proposats per passar a integrar el Consell Nacional de la Cultura i les Arts. D’entre la quarantena de noms proposats que conformen la crème de la crème de la cultura catalana d’ara mateix , apareix Lluís Bassat.

Una nominació que ens complau amb escreix i que hauria de fer tancar la boca a certes veus discordants. Però és clar , si tanquen la boca de que viuran?. Una proposta de difícil resposta ja que per elles és fonamental la dita “ qui no plora no mama” , i vist el que xuclen queda clar que han de plorar molt , però que molt i molt.

COINCIDÈNCIES

Avui en el meu correu han conviscut dos correus paral·lels dels que amb bon humor un voldria parlar.
Un està subscrit a diverses alarmes al voltant de les paraules “art” i “arte” que et comuniquen noticies referides al ema. En una d’elles m’arriba tota novetat que llença l’editorial Taschen que edita nombrosos llibres d’art de qualitat ben valorable i preu assequible.
Avui m’arribava la notícia de la publicació del llibre “ The big penis book” del que presento caràtula. Curiosament avui mateix “El Periódico" en feia esment tot explicant que es tractava d’un bon gruix de fotografies ( artístiques i frontereres amb la pornografia) de penis de mida que haurem de considerar com “estimable” i que segons sembla res tenen a veure amb la nostra absoluta normalitat.

Un llibre "d’art" que a bon segur gaudirà d’un bon nombre de compradors , disposats a visionar i també , a bon segur , a fer el més espectacular dels ridículs comparatius.

Igualment avui m’ha arribat un correu d’aquests que a la que baixes la guardia t’omplen el correu ,amb diverses mostres de la publicitat de Durex , la famosa marca de preservatius , dedicada al seu producte estrella de mides “XXL”.

Sens dubte que per treure’s el barret que no el caputxó, davant la imaginació i la qualitat dels seus creatius.

EL CASAMENT

Encara que l’IMAC segueix marcant el divendres com a dia de la inaguració de la mostra de “El Casament” , la mateixa es realitza demà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala de la Caixa Laietana de la Pça Sta Anna precedida d’una activitat teatral de caire festiu a les portes de la Sala.

Coneixedor de l’exposició he de recomanar-la ferventment ja que a bon segur esdevindrà en una de les poques gran exposicions de la temporada.

Degut al meu paper de presentador no vull fer moltes prèvies , però el que si vull que quedi clar que demà pagarà la pena acudir a l’acte. Els artistes amb aquesta exposició a bodes ens conviden i es qüestió de no faltar-hi , no sigui que ens haguem de penedir.