E PUR SI MUOVE

Ho dèiem l’altra dia i encara que l’IMAC no es doni per assabentat i segueixi negant l’evidència, el fet és cada vegada més important. Dos exemples ben evidents d’ara mateix ho son l’espai ocupat per la mostra d’Albert Alís que realitza actualment a Platja d’Aro , remarcada en el suplement dominical de l’Avui , o l’ample espai dedicat avui mateix a “El Periódico” a l’exposició d’aquarel·les d’Amadeu Casals que ocupa l’Àmbit Zero de l’Ateneu Caixa Laietana , i que un va tenir el goig de fer-ne presentació personal i en el catàleg.

Igualment es mou en Jordi Prat que diumenge inaugura la seva mostra “Histori-Kas” , obres de gran format que en aquesta ocasió tenen a la publicitat com a leif-motiv, a la Sala 'exposicions del Museu del Càntir . També Santi Estrany és noticia ja que un esgrafiat seu servirà per commemorar els 50 anys de l’escola Miquel Biada de la que en va ser durant molt de temps professor.

Exemples i més exemples. L’Art mataroní segueix endavant malgrat la ceguesa absoluta del que hauria de ser el seu respatller oficial.

CARA / CREU

En la diversitat d’exposicions que actualment es poden visitar a la nostra ciutat n’hi ha dues que son certament antagòniques. Ho son per moltes coses però essencialment per el temps a que es refereixen i principalment a la qualitat que atresoren. La cara de la moneda està en la mostra d’art religiós que s’exposa al Museu i la creu en la mostra d’art jove que ocupa l’espai del Foment.

ART RELIGIÓS DEL MUSEU DE MATARÓ

Tot afegint-se als actes del mil·lenari de Santa Maria , el Museu de Mataró ha fet l’esforç d’escatar d’entre les seves col·leccions per oferir una magnífica exposició de pintures i escultures d’aquest caire que es troben en les seves col·leccions.

Es tracta d’un conjunt variat , equilibrat i de bon nivell que aplega obres que van del segle XVI fins al XIX , sense un nexe unitiu estable ja que bona part d’elles provenen de la “razzia” , si és que es pot emprar aquesta paraula , que Rafael Estrany va fer en temps de postguerra i que va permetre establir una col·lecció estable i de qualitat que va ser fonament per a l’establiment del Museu.
Les obres venen acompanyades d’una acurada documentació en forma de fitxa tècnica , el que conforme una de les grans virtuts i alhora una de les coses a millorar de la mostra , ja que la seva situació dificulta molt la seva lectura que hauria de ser afavorida mitjançant còpies molt més a l’abast dels visitants.

Les obres ,sens que sigui precís fer-ne cap esment destacat , ens proposen una mirada intensa i agraïda a un concepte fonamental en el desenvolupament de l’art com ha estat l’art religiós.

L’exposició acaba amb un grup dels populars ex-vots i un seguit d’obres de Jordi Arenas que malgrat la seva qualitat específica , desentonen del conjunt i trenquen en bona part l’harmonia d’una mostra que hauria de ser molt comú entre les exposicions del Museu i no com ara en que és rara avis.

Art religiós del Museu de Mataró
Museu de Mataró del 21 de Maig al 6 de Juliol de 2008.

7a MOSTRA D’ART JOVE

Hi ha exposicions davant les quals et quedes sense paraules. O millor dit , in mente n’apareixen unes quantes però que cap d’elles es susceptible de ser publicades ni tan sols en un bloc personal com aquest. Això és ni més ni menys el que m’ha succeït després de veure les obres seleccionades per l’IMAC.

Ja fa unes edicions que pensem que aquesta mostra ha de ser reformada en la seva totalitat. Per començar no és de rebut el sectarisme de la seva convocatòria ( “... promocionar l’art i l’activitat artística amb obres compromeses amb nous llenguatges i experimentacions ... ) , és a dir que en queden exclosos tots aquells artistes joves que presenten obres igual o més compromeses , però amb un llenguatge artístic més tradicional com ho pugui ser , la pintura , l’escultura, el gravat.... Algú em pot explicar la raó d’aquesta discriminació , que a més en aquest cas no es positiva i sí negativa , ja que cap dels esforços de l’IMAC van en aquesta direcció?.

I aquesta lamentable, sectària i anihiladora actuació de l’IMAC podria tenir un punt d’excusa si els reultats fossin brillants , però vist el vist hem de reconèixer que la misèria artística més absoluta domina en tota l’obra seleccionada amb la meritòria excepció d’Alba Carbonell , a la que amb bona voluntat es podrien afegir els apunts de Rafel Forga i Margarita Pineda. En la resta , res de res, en especial en el treball de Gemma Tro que segons sembla és la guanyadora de la Mostra ( en la sala no hi ha res que indiqui guanyadors i acta del jurat) , que assoleix en el seu treball el més idiota dels conceptes com és aquell que fa a un mateix intel·ligent i als altres retardats profunds.

La mostra d’art jove és un insult a la creació, a les noves tendències , a la capacitat crítica , al sentiment generador d’emocions i és un cant a la vulgaritat , a la poca imaginació , al voler epâter les bourgeois , quan quasi ni hi ha burgesos i molt menys es sorprenen per res , i menys per aquestes boutades.

La mostra d’Art Jove és un concurs endogàmic que serveix per engreixar curriculums dels mateixos i per els mateixos i que presenta un munt de senzilles preguntes, que lamentablement l’IMAC mai explica, com per exemple el per què de la seva ampliació territorial, quants han estat els participants en la mostra , o quin ha estat el paper de certs membres del jurat en jutjar obres d’artistes amb els que existeix una clara dependència , que en aquesta edició són la majoria.

Però tot quedaria en un no res si en passejar per la Mostra un pogués fer una xuclada , per petita que fos d’art veritable. Fora de l’excepció abans esmentada el resultat final es tan lamentable que impedeix que qualsevol benvolença pugui ser emprada en aquest cas. I queda clar que ni l’art , ni la ciutat es mereixen que es malgastin diners , energies i espais en tan lamentables experiències.

7a mostra d’art jove.
Espai “f” del 29 de maig al 6 de juliol de 2008

MÉS CASAMENT

Segueix l’IMAC amb tota la seva .... En l’agenda del seu weeb segueix indicant amb nota aclamatòria ( inauguració el divendres 5 ) , per a l'acte inaugural de "El casament" que se celebra el dijous.
Tots sabem que en la recerca d’esdeveniments la dada més important està en el dia ( divendres) que no pas en la data numèrica que mai està tan present. Si tots sabem que és així , perquè es segueix mantenint el dia erroni?.

Aquest entestar-se en fotre a aquells als que considera enemics és totalment impropi d’un ens municipal i menys encara si aquest ens és Cultura.

Exigim rectificació i disculpes , ja. Però ,com ho han de fer si en el mateix weeb si us acosteu a l’espai “f” , l’exposició que està en actiu és , ironies de la vida , la 5a Mostra d’Art jove , és a dir que van amb dos anys de retard?.

Potser que ja n’hi ha prou. Calen dimissions ja.