TRANQUIL·LITAT

Fa temps que un havia adquirit el compromís intern d’escriure un post cinc dies a la setmana. Va ser com una aposta personal a mantenir una certa disciplina , virtut amb la que em porto de manera disbauxada.
Soc enormement complidor , i d’això en poden donar fer en tots els mitjans en els que he col·laborat ja que és rar la vegada que els he deixat penjats , però alhora sempre tendeixo a fer les coses molt a darrera hora.
Ha estat un repte que penso he complert de manera habitual , per el que mereixia aquest descans que em forma de pont he tingut en el treball ( tinc un pont a l’any) i en aquesta comunicació personal. No per això el meu cap ha deixat de bullir en diversos fets que caldrà anar comentant en els propers dies.


SANT JOAN



Però cal començar per on cal que en dia com avui és fer-ho felicitant de tot cor a tots els que avui celebren la seva diada. Malgrat que soc agnòstic segueixo amb el costum de felicitar el dia del sant , a bon segur per ser més fàcil que no pas l’aniversari . En aquests dies mai m’oblido de felicitar a les Alícies ( 23 de Juny) i com no avui a tots els Joans. i demà dels Guillems.

Felicitats de viva veu els més propers , em queda felicitar com no a Joan Antoni Baron , alcalde i amic malgrat les petites discrepàncies que podem mantenir en el fer cultural. Felicitats també als habituals Joans lectors d’aquest blog com Joan Salicrú , Joan Safont , Ivan Pera i molt especialment a la Joana Torres que potser era ahir que explicava el per què de dir-se Joana i m’ha recordat al meu germà , que havent de ser nena , - no fa pas temps del coneixement previ del sexe del nadó -, s'havia de dir “ Reis”, en honor de la patrona de Sevilla ( el meu pare era un enamorat d’Andalusia) i en ser nen és diu Joan Mª dels Reis.


ÒPTICA

D’entre del molt que vull comentar , el primer ha de ser la meva presència a “ Òptica “ , el programa de Televisió de Mataró que tant ve dirigeix l’Oriol Burgada i del que ja n’he parlat ben favorablement en algun que altre post.
Va ser per a mi una més que agradable sorpresa la seva convidada a prendre part en el de la darrera setmana , compartint taula amb Joan Salicrú i Manuel Roca. Encara que com li vaig dir personalment a l’Oriol, no sé el que hi pintava allà ja que no soc periodista , ell em refutà dient que no soc llicenciat en periodisme , però per ell soc periodista de totes totes , i em va afalagar del tot parlant-me de comunicador i creador d’opinió, com ho demostra , segons ell , aquest blog , llegit per polítics del poder i l’oposició, consultat per periodistes de diversos mitjans , a més de la gent del camp de l’art , i que respon a uns criteris de llibertat i veracitat que ja voldrien molt.

M’ho vaig passar molt bé , vaig intentar aprendre dels dos mestres que m’acompanyaven , vaig opinar en consciència i dient el que veritablement penso, i vaig tenir la sort que en parlar de resums de l'any de mandat el tema Bassat va sortir per natura i potser allà vaig poder ser més explícit, pensant que en genral la cosa va sortir prou bé.

El que he vist que la seva audiència és important. Va ser divendres , i amb les seves repeticions en el cap de setmana , han estat més d’un , de dos i de tres els que m’ha parlat del mateix. Curiosament tots fent apunt en la meva darrera intervenció del programa , comparant a Esteve Terradas amb l’Alfonso Guerra del Govern mataroní , i amb la meva particular comparança entre Terradas i Carlos Fernández. Una comparança suau davant les moltes que he escoltat de gent del PSC , d’altres partits o de ciutadans normals , i que en ser pública quasi es converteix en pedra d’escàndol.

Potser la política d’avui en dia té en els pilars dels seus defectes , el de la submissió absoluta a l’aparell del partit , i el de la hipocresia més absoluta en dir amén a tot , quan de portes en fora , i sobre tot en allò de : això és “off de rècord” i ni se t’acudeixi anomenar-ho ja que ho negaré de totes totes ... " , els mateixos protagonistes diuen coses molt pitjors que aquells que anem amb la nostra veritat per davant gosem a dir.

MÉS

I queda l’exposició de Pere Màrtir Brasó , presentada per Hermann Bonnin i obviament sense ningú de Cultura a la sala , és a dir , com ja és habitual.

I parlar d’aquesta experiència , tan especial, curiosa com discutible , que ha estat aquestes Santes full a Cretèil .

I parlar com no de futbol , la roja i l’eurocopa.

I de Martí Anson i el seu protagonisme a “El País” de dilluns , tot parlant de la seva experiència , que sembla ha estat exitosa del tot , a Santa Fé de Nuevo México , als EEUU.
És clar que en aquest cas no sé si fer-li cas o no a l'article, ja que el mateix Martí Anson , - tal i com vaig comentar en l’oportú post -, es cagava en “El País” al que titllava d’enemic , traïdor , i al que no calia fer cas de cap manera.

Sigui com sigui en parlarem i que cadascú jutgi per si mateix.
Però tot això serà en un altra dia.