CAN MINGUELL

No fa pas massa que vaig rebre una trucada de gent del Govern per demanar-me si volia assistir en petit comitè a una consulta prèvia sobre el tema de Can Minguell. Volien saber de primera mà opinions al projecte embastat, per poder si era convenient , fer-ne les oportunes esmenes. Dit d’altra manera , que volien que ulls pràctics opinessin en relació a un projecte teòric.


He de dir que en primer moment la reunió em va semblar molt profitosa. Encara que el projecte el vaig trobar molt en les beceroles , molt en la teoria d’aquells de curset d’estiu de qualsevol partit que marca modes i tendències , però enormement llunyà a la realitat del carrer . Ens resum , un estudi molt de disseny però de més que escassa rendibilitat real. Potser per això , jo i els que m’acompanyaven , vàrem defensar una dinàmica diferent a la proposada.

Ara , amb motiu de la contractació de la rehabilitació de Can Minguell , s’ha fet públic el projecte i he quedat sorprès i bocabadat , ja que o soc molt talòs i no vaig entendre res , - el que és possible -, o soc encara més talòs i vaig explicar-me tan malament que res del comentat s’ha pres en consideració, o finalment , i és el que crec més probable , tot va ser un farol de cara a la galeria per apaivagar els exaltats ànims després de la criaturada del Govern envers l’exposició “El Casament” , exposició per cert que els grans poders encara han de visitar.

La nota que l’Ajuntament ha difós diu textualment en un dels seus punts:
“ L'antiga fàbrica Minguell, situada entre els carrers de Sant Bonaventura, de Pasqual Madoz i de Manuel José Quintana, es convertirà en un centre de creació audiovisual, serà un node aglutinador de les empreses del sector així com d'artistes que fusionen l'art tradicional i les noves tendències en el desenvolupament de nous formats i continguts. Serà un espai obert a creadors, artistes i empreses intensives en creativitat “.

Evidentment , premi per qui ho entengui.
Després continua:

Centre de creació artística i audiovisual
L'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM) i el TecnoCampusMataró han estudiat el sector audiovisual emergent que és innovador, flexible i amb una gran capacitat de treball en xarxa per adaptar-se als requeriments de l'economia. A més, el Graduat en Audiovisuals de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUMP) és un viver natural per a la creació de nous talents en aquest sector.
Des d'aquest escenari i seguint una de les línies estratègiques del Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social (PDES), l'IMPEM i el TCM han decidit que l'antiga fàbrica Minguell sigui un exemple de reconversió industrial. Aquesta empresa, que en el passat es dedicava a la filatura, el tint i la confecció, passarà al sector terciari com a espai creació audiovisual.

Els objectius

Els objectius d'aquesta actuació són, entre d'altres, localitzar talent, atraure projectes empresarials i empreses intensives en creativitat, vehicular les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) com a motor de canvi cultural, afavorir la diversitat de formats i continguts, fomentar la cooperació entre agents del sector i impulsar la transferència de tecnologia i innovació entre empreses.

Continua....

Distribució per plantes :
La planta baixa (365,25 m²) albergarà un espai de creació, formació i docència, anomenat medialab, que s'organitza com una aula on s'ofereixen els recursos necessaris perquè artistes i creatius introdueixin les noves tecnologies digitals a la seves obres, com un centre de recerca i desenvolupament aplicat al context cultural.
La programació de les activitats que s'hi portin a terme aniran a càrrec del Centre de Difusió Tecnològica TCM Audiovisual i el Patronat Municipal de Cultura (PMC), que posarà a disposició dels creadors un espai equipat que permetrà diferents usos.
Les plantes segona, tercera i quarta es destinaran a un centre per a empreses de creació i del sector audiovisual amb una quinzena de mòduls. En la Nau Minguell s'impulsarà la creació d'aliances entre la creació cultural i la difusió de tecnologia, en un entorn on la cultura es torna economia.

Després de llegir-ho unes quantes vegades , - es segueix optant a premi si algú ho entén -, tot queda en una penombra de clara direcció a un Can Xalant 2, quan de manera clara i contundent es va parlar , i així es va reafirmar en la conversa mantinguda , que en aquest espai els artistes plàstics tindrien lloc especial i capdavanter , fet que ara no s’acompleix , quedant de nou els artistes plàstics abandonats del més mínim aixopluc municipal.

Molt m’agradaria pensar que vaig errat , i res m’agradaria més que en l’incomprensible “jerga” que empra el municipi , un , que repeteixo es sent absolutament talòs davant la mateixa , no hagués esbrinat el recolzament als artistes tantes vegades promès.
Però que voleu que us digui , el meu desencís es tan absolut que em costa molt creure en el desig artístic dels que manen. Malgrat això , si algú del poder és capaç de demostrar el contrari i ensenyar-me la llum en aquest projecte , sàpiga que un , i el bon seguit d’artistes plàstics que demanen com aigua de maig un espai per establir-se , estaran eternament agraïts.

Si no seguirem creient que Can Minguell és un més dels cada vegada més nombrosos compromisos culturals incomplerts per part d’aquest Govern.