Avui paga la pena encetar aquest blog amb la reproducció de l’obra d’Antonio López , “Madrid desde Torres Blancas” , aquest impressionant paisatge urbà de144 x 244 cm, realitzat entre 1976 i 1982 , que ahir en subhasta de Christie´s va batre el rècord referent a una obra d’un pintor espanyol viu , essent adquirida per 1.8 milions d’euros , superant així l’anterior rècord en mans de Miquel Barceló que amb la seva obra “Biblioteca amb Poe” havia aconseguit 1.24 milions.
L’obra d’Antonio López parla tant per si sola que qualsevol paraula seria injusta i perjudicaria la seva visió. Gaudim-la dons en el silenci escrit .

REFLEXIONS BEN ACURADES

Que en Joan Salicrú és un monstre en saber examinar la ciutat amb mirada alhora apassionada i distant , és un fet que sabem tots aquells que el coneixem i que seguim la seva puntual informació , en espacial a Mataró Ràdio, la ràdio de les “3 P” que diu Baron , però a la que li manquen potser les “2 P” més importants com son professionalitat i públic , assolides en ben pocs programes i d’entre ells els informatius que en Joan tan bé dirigeix.

En Joan demostra intel·ligència i coneixement en els seu blog “Riera 48” que a més de permetre als profans treure el nas per el que es cou en aquella santa casa, deixa anar de tant en tant veritats com a temples . Exemple en son els dos darrers post , que us recomano fervorosament , en que encerta de ple en la diana i que haurien de merèixer públiques reflexions.

Deixant per a un dia d’aquests la reflexió al voltant de les festes de barri , tal i com un tenia ja in mente ja que justament aquest proper cap de setmana en seré un qui les patirà , bo es apuntar-se a la comparança d’organització municipal amb Créteil.
Explica en Joan que Créteil , ciutat que encara que més petita que Mataró presenta un evident paral·lelisme amb la nostra , estableix la seva administració fonamentada en 4 grans regidories de total dedicació i un munt de miniregidories amb un responsable que hi dedica poca estona cada dia. Un exemple que be caldria examinar a fons i intentar redimensionar-lo a casa nostra.

Baron , Bassas, Romero, López , Batista i si molt m’apuren Melero. Afegim una regidoria conjunta educació - cultura , i la resta , dons a treballar com tothom.
I no diem cap bajanada. Veure el resum del fet en l’any obliga a pensar que molts son els regidors que han de fer mans i mànigues per complir les hores . I en cas de dubtes veure el que han fet en el seu camp alguns regidors:

Analitzar els papers d’Esteban, Pera , Barrera i la incorporada Aguilar no suportaria un anàlisi d’un consultor poc exigent , i en el cas de Fernández la dicotomia ajuntament/partit hauria d’obligar a altres consideracions.
Diguem-ho com ho diguem , un punt de reflexió que caldria encetar . però entenc perfectament els dubtes de Baron . I llavors , que faig de Fernández, Barrera , Pera , Esteban , Aguilar ....?.

Un dubte que es resol davant la més senzilla de les preguntes. Governo en clau de ciutat o de partit?... Una pregunta , si més no capciosa peò que obre tots els senyals. I per no enganyar a ningú, uns senyals molt menys preocupants que aquells que serien evidents si governés l’oposició.

EXPOSICIONS

Moltes exposicions interessants s’apleguen per inaugurar-se aquest cap de setmana. D’entre elles cal remarcar lal mostra que a Àmbit Zero de l’Ateneu aplega als joves escollits en el darrers Sant Lluc ( Màximo Almeida , Jordi Arcas , Pol Codina i Ruth Gallofré ) amb inauguració divendres a quarts de vuit.
I just una hora abans al Museu de Llavaneres i de la mà de Lluís Bassat l’igualadí Ramon Enrich presentarà els seus darrers treballs en aquesta visió espaial tan personal , del que els afeccionats exigents podran recordar una exposició seva a la saleta de l’Ajuntament de Mataró.

Corria finals del 92 i juntament amb Codina-Esteve i Carme Sanglas va formar la tripleta de “Figuracions”.

Però això és sols història , aquella que mai s’ha escrit i que difícilment s’escriurà . Les causes i raons, millor oblidar-les...

I ja que parlem d’exposicions bo es fer-ho de la que l’Albert Ibanyez realitza a la sala d’art Jove de la secretaria de la Joventut de la Generalitat ( del 19 de juny al 19 de setembre. Agost tancat).
Després del seu “impressionant” treball a Can Palauet , ( un mur absolut tapava la mirada de les seves obres ) Ibanyez reflexiona amb “ Des de fora l’art” “... entorn de les sessions realitzades amb un psicòleg parlant sobre el fracàs de no produir art. Interessat en analitzar els codis i la sintaxi artística Albert Ibanyez opta per enrarir i buscar els límits d’allò permés en art. Fins on puc arribar?. Perverteix els llenguatges de l’art i , conscient que reflexiona des d’aquests, es desplaça fora de l’art per a tornar a la sala amb l’art sota el braç “ ( sic del catàleg inaugural)

Dit d’altra manera: Descansa Albert descansa , que encara prendràs mal.