HOMENATGES I COMUNICACIÓ

En Manuel Cusachs aquesta gran periodista mataroní , coneixedor de la nostra història comuna més propera , etziba en el seu darrer article al capgros.com, la gasiveria de la ciutat envers els seus homes il·lustres i també d’aquells menys importants , però que porten amb tot honor el nom de la ciutat per arreu.

En l’article d’opinió que us recomano us llegiu , a més de citar diferents noms i esdeveniments ,- dels que a bon segur ningú tampoc n’ha pres nota ara-, explicitava el cas de l’homenatge al mestre Vilamanyà que s’efectuà el passat diumenge al parc Municipal amb la descoberta d’un bust realitzat per el seu fill Yago , que corona un pedestal dissenyat per l’arquitecte municipal Periel en el que hi figura una part de la partitura de la sardana dedicada a “El Ferm” , el mític pescador mataroní.

Ni jo, ni em sembla que quasi ningú es va assabentar de l’acte , del que tampoc he trobat imatge gràfica enlloc ( substituida per la dels fills dels homenatjat ) ,el que em suposa que de nou l’Ajuntament s’ha cobert de glòria amb el servei de premsa , a bon segur el pitjor del que disposa qualsevol ciutat de gran i mitjana importància del nostre país.

I no ho dic jo , ho deia aquest passat cap de setmana i en la seva col·laboració al programa “Òptica” de TVM , la Teresa Carreras cap de continguts dels mitjans periodístics municipals , i ho feia de manera explícita i contundent.

Massa vegades hem dit que potser un dels més greus problemes que té el consistori mataroní està en la seva absoluta ineficàcia en explicar als ciutadans les coses que fa , ja que en fa i moltes les fa bé. Però sigui pel que sigui la petita marinada del Maresme fa volar les noticies i tota comunicació va en orris.

Be farien Baron , Bassas i Fernández , tres homes obsessionats per tot el que surt publicat en relació a L’Ajuntament , mirar menys de portes en fora i posar en solfa un departament imprescindible per a una ciutat que vol ser moderna i vol aparèixer en el mapa.

ARTISTES

D’entre els noms que apareixen en la llista de Cusachs hi ha el de Rafael Estrany del que es commemora el 50 aniversari de la seva mort.

De Rafel Estrany molt poc en coneixen les recents generacions , quan a la seva gran qualitat artística caldria afegir la seva tasca de mestratge i el seu paper fonamental en la posta en marxa del Museu de Mataró , alhora que caldria recordar el seu paper de valedor dels tresors artístics de la ciutat en el decurs de la Guerra Civil.

Per tot això i per molt més estaria bé realitzar una nova mirada al treball del mestre , però més en aquest any en que coincideixen dos fets ben relacionats amb l’artista. Per un costat l’efemèride de Santa Maria ,basílica de la que va aconseguir salvar importants tresors , i per l’altra que a Ca l’Arenas s’han dedicat amb escassa fortuna a relacionar art i viatges. En Rafael Estrany , artista reconegut mundialment pels seus gravats va aconseguir les seves millor fites en els seus desplaçaments al que podríem dir “Països Baixos” , essent l’escola de caire flamenca la clau de bona part del seu treball.

Però és clar quan hi ha un desconeixement tant absolut de la petita història artística local , el que succeeix no és oblit i si incapacitat . Justament la que regna en el Museu al que ell va donar vida.

(L'obra reproduïda és un aiguafort d'aquells moments , amb la catedarl d'Ambers)

EDUARDO GONZALO

M’agrada el ciclisme. Tinc encara al cap aquella Gimsom que em vaig comprar amb els estalvis de molt de temps , que comprenien Reis , Sant i aniversaris.

Amb ella i amb el meu germà i amics vaig fer molts quilòmetres per les carreteres comarcals. La nostra volta preferida era sortir d’Argentona , anar a Dosrius , passar per Can Bordoi fins a Llinars , d’allà a Cardedu , tornar a Dosrius , baixar als Quatre rellotges i dirigir-nos a Parpers i la Roca , per tornar per Sant Bertomeu i Orrius. Ara sols de pensar-hi , ja suu.

En aquells temps ( tretze , catorze anys ) aquestes passejades les fèiem després de veure el Tour a casa d’en Pere Teixidó. Coneixiem tots els corredors i ens emocionàvem amb Merck , Ocaña , Pérez Francés , Gómez del Moral, etc... als que sempre anàvem a veure per la Mercè a la Pujada a Montjuic.

Ara segueixo el tour en els diaris i en els caps de setmana intento veure el final d’etapa, i de fa tres anys ho miro més ja que corre un mataroní, l’Eduardo Gonzalo que és cosí germà , d’una gran amiga de la meva filla petita.

Vaig seguir dia a dia el seu debut i vaig estar ben content de que aconseguís acabar la carrera. L’any passat va tenir mala sort i es va trencar en els primers dies de carrera , i enguany està fent un gran paper , i avui mateix ha estat en els llocs capdavanters , amb minuts televisius inclosos.

Quan ja es porta una setmana de carrera , l’Eduardo ocupa el lloc 34 de la General que no està gens malament i és el sisè de la classificació dels corredors joves. Porta el dorsal 125 i corre en un equip francès l’Agritubel , una empresa de catalans que es dediquen a tubs per l’agricultura , és a dir els “Sabater” del Sud de França.

Bo seria per exemple , que aquest dimarts que es diada de descans , el regidor Ivan Pera li fes arribar un missatge de recolzament de la ciutat. Son detalls que cal fer i que s’agraeixen i que corresponen al paper de la comunicació del Consistori, però com que aquesta....