FESTES DE BARRI : SÍ O NO ??

En Joan Salicrú encetava en el seu darrer post un tema important però que sempre queda així ,encetat , - i mai ningú vol acabar d’esberlar el meló - , com és el cas de les Festes de Barri , anomenades en correcció política “Festes Populars”.
És aquest un tema que hauria de merèixer un ample debat i que sempre en petit comitè hom sembla estar d’acord en que cal fer coses per reconduir la situació ja que el nivell de la gran majoria és paupèrrim , no aconseguint ni de bon tros assolir els mínims de dignitat que una festa que es consideri com a tal hauria d’aconseguir.

Les festes de barri neixen en uns moments d’alta reivindicació social, servint d’element cohesionador de la mateixa , alhora que eren mirada als orígens , en contraposició a unes Santes de clara mirada mataronina.
Eren temps de barris potents com Cerdanyola , Rocafonda , la Llàntia..... Barris on la gent seguia baixant a Mataró , com si d’una excursió es tractés. Barris d’una identitat quasi no contaminada . on els costums de les terres d’origen seguien dominants , convertint-se en veritables regions exteriors. Temps en els que aquesta mirada personal i melangiosa donava per si mateixa sentit i sentiment a la festa.


Sortosament la realitat actual és ben diferent. Els barris tradicionals han canviat del tot , fruit d’un allau de nouvinguts per un costat i del trencament endogàmic que ha produït un mestissatge intern , barrejant orígens i costums.
Els barris han perdut orígens interns , però també externs. Ningú de les casetes del Decathlon dirà que viu a la Llàntia , com ningú de les casetes ran la Rda Oleguer dirà que és de Vista Alegre , i els propers domiciliats als habitatges de l’Abanderado , diran que viuen a Cirera.

Les festes de barri perden així el seu sentit original, prou valuós , per convertir a les mateixes en eines competitves per veure qui la fa més grossa, qui la fa durar més i qui porta més comensals a la paella popular , i sobre tot , qui s’acosta més a Les Santes , mirall i guia.
És dons del tot normal que durin dos o tres caps de setmana ( Cirera ) , que tinguin festes d’Hivern i Estiu ( La Llàntia) , que discuteixin per l'element que aporta l’Ajuntament ja que justament a la festa veïna hi va assistir en...

Les festes esdevenen així en un repetit i repetitiu programa ( tallar i enganxar) , generalment escrit en la totalitat o en la major part en castellà , en la que apareixen pallassos per a la quitxalla que no passarien el més mínim control pedagògic , un parell d’activitats del gust de la gent de la junta , el que pot portar del tai-txi als concurs de cuina o dibuix infantil. Tot això amanit amb el toc autòcton d’unes havaneres , desplaçades ara per els correfocs. Al que cal afegir un ball de patacada en la que l’orquestra anuncia el ritme per així poder portar el compàs.
Tot acabant amb un parell d’actuacions diverses , d’entre elles alguna dels Casals d’Avis , i acabar amb el plat fort amb un festival “regional” amb “coros y danzas” de qualsevol de les molt recolzades entitats que tenen en la cultura “regional” el seu sant i senya. Enguany amb el morbo afegit de veure si ballarà Ana Barrera que demostrada la seva inutilitat com a regidora , hom espera les seves habilitats com a balladora que era la seva gran virtut segons els seu currículum electoral.


Amb tot el dit , - que correspon a la realitat de la gran majoria de festes de Barri-, hauria de quedar clar per tothom que cal donar la volta al mitjó. Les festes de Barri han de generar integració i cohesió social en un entorn tan clar com ha de ser el de la nostra ciutat ( Mataró) i el nostre país (Catalunya). I al voltant d’aquest eix s’han de moure. I sols al voltant d’aquest.

Cal fer dons una proposta ben diferent. En primer lloc cal implicar a Les Santes per que aquestes deixin de ser com alguns diuen , la festa de Mataró Centre i esdevingui la veritable Festa Major de tota la ciutat amb activitats diverses i diversificades en els més diferents indrets de la ciutat , trencant el cercle viciós d’entre muralles . Unes Santes de tot Mataró i per a tot Mataró , pesi a qui pesi, i caigui qui caigui. Potser així arrambaríem amb el primer piló, aquell de la necessitat d’una festa personal ja que la festa col·lectiva no se sent com a pròpia.

Amb tot això no dic ni vull dir, que cal eliminar tot aquest desori festiu , però sí que cal refer tota la història i tenir sempre molt clar que han de ser els propis veïns aquells que carreguin amb el cost d’una festa que és seva i solament seva i per desig propi.

Defenso aferrissadament unes festes de barri en les que l’Ajuntament col·labori amb els elements físics precisos ( empostissats , tanques, guàrdia , tall de carrers... ) , ho faci també amb un element festiu diferenciador que ha d’anar molt més enllà de qualsevol element de l’entorn festiu de la ciutat , és a dir que estem parlant d’una bona orquestra , un concert de jazz , una peça de teatre al carrer...., i amb una subvenció per part de l’IMAC en cas de programar actes de veritable nivell cultural, que en bona part haurien d’anar sols a càrrec seu.
Però la resta ha de ser a càrrec dels Veïns que han d’espavilar-se per aconseguir fer realitat les seves fites o els seus somnis.

Un tema certament complex , amb difícil lectura ja que els barris i essencialment les seves associacions de veïns son poderosos instruments del poder o de l’oposició, als que cal cuidar de manera intensa , ja que en els barris està bona part del graner de vots del poder.

Però potser ha arribat l’hora de dir prou. Cal regenerar les vicioses i viciades associacions de veïns, amb una influença més política que veïnal, amb dirigents dubtoses de massa coses , i cal retornar els barris a dos sentits essencials quan estem ben començat el segle XXI , com ho són el sentit de ciutat i el senti de barri com element de progrés , en el que la festa és tan sols un element accesori.

Defenso aferrissadament que les festes abandonin Cultura per passar a Participació Ciutadana. Defenso que les Santes sigui la Festa Major de tot Mataró , i feta realitat per arreu. Defenso unes Festes de Barri executades i finançades pels propis veïns , amb un petit ajut oficial.....

Defenso tot allò que m’han dit d’una o altra manera aquells que ara manen, i que creuen en una ciutat cohesionada , amb festes comuns i fugint d’una evident xenofòbia enerves el fet català.

Son coses que avui les defenso ja que les crec , però que he sentit en veu de bona part dels que manen i dels que estan a l’oposició, i que ells ( tots ) mai s’ha atrevit a dir públicament.

Defenso una veritables festes de barri. Per això maleeixo els ossos a aquells que aquest cap de setmana convertiran en territori caspós allà on visc.
Aquesta setmana arriben les festes de Molins / Torner / 1er de Maig. Cal acudir a la seva crida. Després d’acostar-se un entén molt bé que en això de les Festes de Barri hi ha més trampa que cartró , i que cal posar urgentment fil a l’agulla.

Ho faran?, segur que no. Qui mana està pendent més de tenir criteri de futura reelecció que no pas criteri de Govern. I hem de tenir-ho ben clar. Als barris hi ha massa vots com per ser sincer i ètic amb si mateix i dir prou a la disbauxada carrera festiva dels mateixos.