MÉS CA L’ARENAS

Algú s’ha sorprès davant la meva afirmació que el que valia de la darrera llufa de Ca l’Arenas fos la mostra d’apunts de Jordi Arenas i no pas el treball de Josep Novellas. Ho deia ahir i ho mantinc avui , i encara aixeco el to per dir que l’exposició de Novellas és una mostra que no hauria d’haver estat penjada i que és demostrativa de l’absolut estat de degradació expositiva de Ca l’Arenas que havia de ser el centre d’Art dels artistes mataronins , segons marca clarament el desig de Jordi Arenas , i s’ha convertit en ens sense sentit al que no cal ni acostar-se.

Ja vàrem dir en començar la temporada i avançar-se la programació de la mateixa, que pitjor no podia ser ( hem tingut raó) i a més que hi havia un evident desig de donar caramels per a veiam si així tapàvem boques que la cosa feia fàstic. Posem un Santi Estrany per aquí, ho amanim amb un Marc Prat i un Ivan Jordà i de postres posem un Pepe Novellas , i aquí pau i després glòria , i tots a callar, i el resultat ha estat el que havia d’estar amb el final agre d’aquest postre passat que n’és el treball de Pepe Novellas.

Pepe Novellas no és pas un artista d’aquells que podem dir viatger. El seu mon és un mon personal i universal que no precisa de les petites identitats autòctones. Això no vol dir que quan es mou no intenti copsar àmbits i ambients , que a fi de comptes és l’arrel del seu treball humanístic i amb el que va saber-se moure amb gran capacitat en els seus orígens, i amb el que se serveix gaudint del tot amb apunts àgils de carrer que permeten un endinsament personal en el nou espai.

Però el que presenta ara Pepe Novellas no deixa de ser , com correspon al temps, unes rebaixes de fi de temporada , una presentació de resta de stocks, que com tots sabem no significa un demèrit de qualitat , però si significa un cert to menor.

Pompeia va ser tema de la seva exposició a l’Espai 28 (2005) , Guadix del seu treball conjunt amb Manolo Contreras al Capgròs (2006) i Austràlia va ser el tema de la seva exposició a Lolet Comas ( 2007). És cert que de nou tenim ocasió de veure les grans peces mestres de Pompeia i l’Uluru , però tot te el regust al ja vist ( per vist) i el sentiment que Ca l’Arenas mereix més , molt més, però aquest és un concepte que poc importa als ineptes del Museu i de l’IMAC que segueixen tibant de beta en aquesta la seva inexplicable i lamentable actitud.

La mostra de Novellas és dons una exposició que han de visitar aquells que no coneguin ni el seu fer ni la seva trajectòria. En sortiran satisfets ja que tots sabem la seva gran qualitat. Per la resta , res de res , en una exposició que seguim sense entendre com s’ha acabat duent a terme , si no és sota la vessant irònica d’un artista que ha volgut completar el cercle i culminar la venjança del dolç caramel convertint-lo en el més amarg , en una exposició que mai hauria d’haver-se penjat si de veritat es creu que Ca l’Arenas ha de significar un espai important en la vida artística de la ciutat.

PS.- Portem dos anys de Ca l’Arenas i seguim encara sense que enlloc aparegui l’horari del centre i molt menys la programació actual del mateix.
Si no son capaços de fer be coses tan elementals com indicar el ritme vital de l’espai , com podem pensar que sabran omplir-lo? .

De nou valgui la pregunta : algú intentarà fer que al menys l’elemental funcioni?. A veiam si pregant a Les Santes aconseguim el miracle i les tornem al santoral del que van desaparèixer.

LEGIONEL·LA

Bon problema per l’Ajuntament de Mataró i d’aquestes línies , en el meu poc coneixement de la matèria encara que algun que altre en tinc, vull felicitar-los per la seva actuació certera i adequada.

No sé si l’anterior experiència va servir per marcar pautes , però ara s’ha de dir i de manera clara que el protocol d’actuació ha estat l’adequat , la resposta d’explicacions públiques el mateix del mateix , i ara sols queda demanar tenir sort , ja que lamentablement el punt de recerca està moltes vegades en l’àmbit de la mateixa.

No val fer demagògia i demanar responsabilitats municipals quan aquestes no poden existir de cap manera i menys havent actuat com ho han fet. El culpable serà qui serà, ja ho veurem , però el fet fins ara és demostratiu de que hi ha coses que també funcionen be a la ciutat, com ha estat la ràpida resposta davant aquest neguit ciutadà.

I de cor i amb molt de gust , m’agrada dir-ho.