JOVES SELECCIONATS SANT LLUC 2007

Una de les millors pensades de la gent del Sant Lluc va ser la que realitzaren ara fa quatre convocatòries , escollint d’entre les obres dels artistes joves representats a la col·lectiva el treball de quatre d’ells als que s’oferia la possibilitat d’una mostra individual, que enguany es celebra en aquests dies a l’Espai Zero de l’Ateneu.

Una pensada que cal lloar en el que es mereix però que caldria polir en els petits detalls com per exemple reduir a trenta l’edat per ser escollit o limitar el nombre de vegades en que un artista pot ser triat , ja que si no algun creador per la seva qualitat ( Pol Codina per exemple) pot eternitzar-se en l’elecció.

Enguany el resultat de la mostra és prou satisfactori , divers en el concepte i els resultats , però amb un to general que malgrat les “relliscades” pròpies de la joventut manté un to alt que preconitza un futur ben esperançador per als protagonistes.

Màximo Almeida lògicament ens ofereix una cara ben diferent a la que justament ara mateix presenta a “Quatre”. La seva sèrie obscura es substituïda ara per un treball d’arrel més naturalista , mantenint el recolzament en aquest realisme extrem en el que es mou amb comoditat i en que ara juga mantenint un punt de discordància , en una mirada que volent ser fidel presenta alhora un punt de reflexió poètica , dura o sensible , amb la que retorna a si mateix , a aquest Màximo Almeida humanista en ser i essència.


Jordi Arcas és jove , molt jove. Els seus dinou anys el porten obligatòriament a la dispersió , a l’aposta per tot i encertar tan sols a voltes. El que passa és que quan encerta ( com per ex. en l’obra reproduïda o en alguna que altra marina aquarel·lada ) els resultats son prou atractius com per veure que allà hi ha essència encara que altres obres que s’exposen al costat el resultat és tan pobre i mins que un pugui preguntar-se com ha pogut ser escollit.

Joventut diví tresor però alhora temps de canvis i divergències. Ara a Jordi Arcas li toca triar el seu. En el presentat hi ha la cara i la creu. Tan sols ell pot, i ha , d’escollir. Espero que encerti , i si es permet escoltar un petit consell que ho faci per la llibertat . Justament és allà on es troba el millor d’aquest jove creador de Canet que ara ens mostra les seves beceroles.

Que dir de Pol Codina que els bons afeccionats no sàpiguen o no intueixen. En el seu paper de gran esperança / realitat de l’art local , en Pol disposa d’intuïció, creativitat i tècnica i així el resultat ha de ser indefectiblement com el d’ara mateix que no mereix altra qualificatiu que el d’excel·lent.


Pol podia haver caigut fàcilment en el sempre agraït pecat del decorativisme. En ell hauria aconseguit fàcils afalacs , però ha estat llest i ha estat atent a aquells que el convidaven a no baixar la guàrdia , a apostar sense embuts per la realització pura sense amagar soldadures , cargols .... , a deixar que l’obra surés per sobre de tot , i el resultat final és tan positiu com aquest que ara presenta i que el confirma com a futur / realitat. Un camí ara encetat però del que no es veu de cap manera quin serà el final que s’intueix , de totes totes , absolutament positiu.



L’arenyenca Ruth Gallofré és en certa manera la sorpresa de la mostra . La seva peculiar obra que mereixia la selecció s’ha convertit en una selecció compacta i homogènia que aposta per una creació en la que conjuga elements primitivistes , geomètrics i cromàtics per aconseguir un peculiar idioma plàstic personal que essent ben atractiu a la vista , obliga a una mirada més profunda per anar copsant la sensibilitat i el joc que ens ofereix.
Potent en la realització , a la que ajuda un joc cromàtic agosarat , Gallofré aposta per aquests sensibilitat de segona lectura , en aquella aparença que sembla portar a enlloc i que en canvi en l’atenta mirada s’observa en claredat una reflexió que mereix tota atenció.

Quatre artistes diferents però amb prou capacitat de creació com per captivar a tot aquell a qui agrada descobrir el que serà realitat ben aviat.
Quatre noms que cal apuntar ja que en certa manera alguns d’ells ja son una absoluta realitat.

IV COL·LECTIVA “JOVES ARTISTES SELECCIONATS SANT LLUC”
Àmbit Zero. Ateneu Caixa Laietana
Del 4 al 31 de Juliol de 2008-07-09


L’ART A LA FRANJA

Fa tant del polèmic contenciós entre els bisbats de Barbastro i el de Lleida al voltant dels tresors artístics del Museu Diocesà que ja fa pudor.
Ara davant la situació hi ha un bon grapat de gent que s’ha mobilitzat per arreu. A Mataró i de la mà del magnífic historiador que n’és en Joaquim Graupera m’arriba la darrera mobilització en afany de difusió cosa que faig sense embuts, tot pensant que és
lamentable arribar a certes cessions, convertides en renúncies absolutes.
Aquí trobeu el manifest que un signa amb tot convenciment.


El proper dimecres 23 de juliol de 2008 a un quart de nou del vespre,davant el Palau Episcopal,carrer del Canonge Brugulat, 22 de Lleida, hi ha convocada una mobilització popular en defensa del patrimoni artístic de les antigues parròquies de la Franja que ara estan al Museu de Lleida i que són reclamades per les diòcesi d'Aragó. Amb el lema "DIGUES NO ALS QUI ES VOLEN APROPIAR DE LES OBRES DEL MUSEU DE LLEIDA" s'intenta concienciar i fer força per salvar la unitat del Museu de Lleida.

Sortiran autocars des de: Barcelona, Girona, Mataró, Reus i Tarragona. (Preguntar per altres punts).
Preu: es demanarà una contribució voluntària .

Estem fent un autocar des de Mataró. És gratuït, només es demanarà la voluntat. Per altra banda, diverses entitats mataronines, entre elles el Grup d'Història del Casal, hem convocat una roda de premsa pel proper dilluns dia 14, per adherir-nos a la “Plataforma cívica per la unitat del Museu de Lleida” i mirar de crear consciència ciutadana.Tot s'està fent a cuita-corrents perquè la Nunciatura, el bisbat de Barbastre-Montsó i l’administrador apostòlic de Lleida (el bisbe de Tortosa) han fet sobtadament un acord en el mes de juliol per arreplegar-nos a tots desmobilitzats i a les portes de vacances.

Contactes:
Per Mataró i el Maresme: Joan Comellas i Baulenas Tel. 93 798 81 44 i 617 31 47 81
Per altres llocs - Reserves de plaça: 697.976.545 o bé info@esglesiaplural.cat

MANIFEST

"APROPIAR-SE: Fer que algú no tingui una cosa que posseïa o una cosa que necessita.

Al llarg del temps han estat i són nombrosos els intents d’abatre Catalunya anorreant: la llengua, la cultura, la història, els recursos, la identitat i la memòria col·lectiva. Ara, de nou, ens volen privar d’allò que ens pertany, d’allò que forma part de la nostra identitat. Els bens en litigi són propietat de Lleida, varen ser comprats legalment per evitar que fossin adquirits per col.leccionistes privats, o bé corresponen a donacions documentades.

Els bens del Museu de Lleida no són un afer eclesiàstic, són patrimoni de tot el país, són un assumpte nacional.

Les obres d’art que reclama injustament el bisbat de Barbastre-Montsó són una part important de la nostra cultura, de la nostra identitat i de la nostra memòria històrica. Són una de les poques petjades que resten dels límits catalans de Ponent, de quan les terres germanes de la Franja eren part de Catalunya.

Espanya manté la dèria d’aniquilar la personalitat nacional catalana, i des de sempre ha trobat uns fidels aliats en amplis sectors de l’Església espanyola i en algun o altre bisbe de les diòcesis catalanes.
Exemples d’aquesta secular intencionalitat genocida respecte de la identitat catalana en són les segregacions de parròquies de la franja, la pretensió de posseir i deslocalitzar unes obres d’art que expliquen la història que no volen reconèixer.
Ara aquestes obres estan en greu perill i ens toca a tots, a tu, a cada un de nosaltres defensar-les i dir als nostres governants i polítics que amb la identitat del nostre poble no s’hi mercadeja.

Si nosaltres, la ciutadania, restem en silenci, serem còmplices de la gran injustícia i arbitrarietat que ens volen imposar. PLATAFORMA CÍVICA PER LA UNITAT DEL MUSEU DE LLEIDA"
Per a més informació
Manifest sobre les obres d'art de la Franja
http://www.radiocatalunya.ca/noticia/8412/
Església plural
PROGRAMA
18.30 h Sortida dels autocars des dels punts de trobada.
20.30 h Arribada a Lleida (davant el Palau Episcopal).
20.45 h Inici de la marxa de protesta fins el Museu.
21.00 h Intervencions: 1.- Historiador; 2.- Societat civil de Lleida; 3.- Representant d’Església Plural de Barcelona; 4.-Portaveu de la Plataforma (llegirà el document que es lliurarà al Parlament, al Conseller de Cultura i a les autoritats locals.
21.30 h Actuació musical.
22.00 h Piscolabis. “El bisbe,....al plat” (pa amb tomàquet, bisbe i altres embotits)
23.00 h Retorn cap a les destinacions de sortida.