ACTES

Aquesta setmana prèvia a Les Santes semblava una setmana tranquil·la , artísticament parlant. Potser per això la gent Del Dimarts del Llimoner va creure que potser seria un bon dia per celebrar un acte paral·lel a l’exposició “El Casament” , per això ha organitzat una xerrada que servirà per fer passada al Mataró artístic dels darrers trenta anys de la mà , la veu i els pensaments de Ricard Jordà , Raúl Capitani i Yago Vilamanyà. És a dir el Mataró artístic i cultural vist sota la mirada del poble , de la intel·lectualitat i del retorn. Estava prevista també la veu de Joan Parés , però un petita intervenció l’obliga al descans.

Una conversa que un intentarà moderar de la millor manera possible que no pot ser altra que amb la intervenció del públic que a bon segur té mirades , punts de vistes i històries a explicar , tant sucoses com les dels protagonistes.
Un acte als que us convido amb tot plaer i que tindrà lloc el proper dijous a la sala d’exposicions de la Caixa Laietana a la Pça de Sta Anna on se celebra l’exposició “El Casament”. L’hora , les set de la tarda.

La llàstima és que coincidint en dia i quasi hora hi ha dos altres actes artístics. Un és el de cloenda de l’exposició de P.M,Brasó a ”enblanc” i l’altra la inauguració de Penedès a la Lolet Comas.

CA L’ARENAS

El passat divendres Ca l’Arenas va fer l’espetec final de temporada , en la que “el viatge” ha estat element unitiu , i ho ha fet inaugurant cinc mostres que omplen tot l’espai expositiu i que havent de ser espetec definitiu com a cloenda festiva , han esdevingut la gran llufa ja que sols una d’elles , la de “ Jordi Arenas, L’entorn. El Grup dels dissabtes” mereix veritable atenció.
D'ella en parlarem avui , mentre que la resta mereixerà la nostra atenció en els propers dies.

No és aquesta la primera vegada que fen esment elogiós dels apunts de Jordi Arenas. No ho és ja que en aquest recórrer la seva trajectòria examinada des de les més diferents vessants és on es pot observar de manera més intensa la gran habilitat compositiva de l’artista , la seva agilitat en la concepció, el bon desenvolupament del treball i especialment un atractiu ús de la pinzellada i el color , en uns nivells d’atreviment gens habitual en ell quan el mateix treball el desenvolupa en l’estudi.

Ara se’ns ofereix una mirada als apunts de camp realitzats amb “El Grup dels dissabtes” en els que cohabiten art i amistat. Son uns apunts propers , de rodalies , d’indrets del país provinents de petites excursions , realitzats en una gran majoria en els darrers anys de la seva vida.
Tota la col·lecció presentada ens ofereix una mirada creativa de gran qualitat en la que domina una frescor de conceptes i realitzacions que demostra el seu nivell . A més apareix una cromatisme de paleta que sembla fugir del seu habitual per endinsar-se per altres contrades més vives en la que sembla existir una tibantor entre aquell concepte tan arrelat de l’obra ben feta que Jordi Arenas sembla haver-se inculcat a si mateix a sang i foc , i un altra de més llibertari , com si sabedor de la seva realitat anés ja de tornada i es sentis absolutament lliure per fer allò que creia en veritat i que potser mai havia gosat a fer.

Un magnífic tastet aquest de “El Grup dels Dissabtes” que us recomano amb tot gust.

Jordi Arenas. L’entorn. El grup dels dissabtes
El Menjador. De l’11 de juliol al 28 de setembre de 2008


CERNUDA

És evident que com quasi tothom, ens hem quedat bocabadats davant la definitiva resolució del cas Cernuda.

No som especialistes en temes laborals i molt menys en tot el peculiar entramat que signifiquen els drets funcionarials , les empreses municipals , els caps de serveis , els càrrec de confiança i demés. Considerem que el cas és un cas pelut ja que es barregen la vida privada i la professional , al que cal afegir l’especial carisma que significa el càrrec que en certa manera imprimeix un poder intrínsec , “caràcter” en diuen els catòlics, que t’acompanya sempre, estiguis o no en el ministeri de la teva funció.
Estic convençut però que tots els dubtes que un té com ciutadà ras , s’observen d’altra manera en el coneixement que és com han actuat tots els protagonistes de l’expedient que ha tingut el resultat final que tots sabem.

Vist això , i mirat en funció de totes les cares possibles , no hi ha ningú que pugui arribar a entendre que una persona que ha estat castigada en aquest grau , sigui immediatament recompensada amb un càrrec parell , de nova creació , realitzada de manera específica , i amb una retribució que be voldríem per a nosaltres el 95% de mataronins.

Un , que ja explicita de primeres el seu desconeixement de la peculiaritat funcionarial , té molt clar que aquest individu , en el cas de tractar-se d’una empresa privada , ja fa temps que hauria estat despatxat de manera fulminant ja que seria impossible el restabliment de la sintonia de confiança , base i fonament de qualsevol càrrec de poder.
En canvi aquí el càstig quasi esdevé premi i serem els ciutadans que ens carregarem amb més de seixanta mil euros anys per un càrrec de nova creació , per un lloc de treball que cal inventar-se , que a hores d’ara no té cap funció i que mai ningú havia cregut que fos necessari. Això en una empresa que a més , i tal com fa ben poc es feia públic presenta un estat comptable deficitari.

Vostès ho entenen ?. Jo he de dir clarament que no.

I com que un es va mullar i va defensar públicament a l’Alcalde Baron en ares i pensament d’una honestedat que segueixo creient que té però que s’està esberlant per tots costats , amb especial pèrdua de credibilitat i imparcialitat en el seu fer , m’agradaria i molt que explicités de manera clara i contundent , causes i raons del fer i del no fer el contrari , deixant ben clar un affaire que ens deixa tocats a tots i que alhora ens deixa sense resposta quan algú et diu directament, “ que volen amagar aquests de l’Ajuntament amb tant de proteccionisme ?”.

I com que no tinc resposta i em vaig mullar per vostè, Sr. Baron , ara és el moment que vostè ho faci per aquells que públicament li vam fer confiança. Per això, ens vol explicar la veritat del cas Cernuda?. Per que és obvi que el que s’ha dit un no s’ho creu , “ni harto vino”.