D’EXPOSICIONS I CATÀLEGS

Avui tenia la bústia plena , però no de l’habitual. És clar que hi havia rebuts , factures , cartes de banc que m’ofereixen un crèdit sense preguntar-se com el podria pagar etc. , però principalment estava plena degut a dos voluminosos envelops.
El primer amb el remitent de “ enblanc. Espai d’art . interiorisme “ em convida mitjançant un agraït i personalitzat ( 19/20) treball gràfic a l’exposició que en Pere Màrtir Brasó inaugura el proper divendres , l’altra és el catàleg del Museu Modern de Taragona que cada trimestre sens falta arriba puntual a la meva bústia.

PERE MÀRTIR BRASÓ

Fa molt de temps que ens coneixem , tant que la nostra història bé de molt abans que ens trobéssim en trinxeres enfrontades ( artista/ crític) , és a dir que ens coneixem quan ell era un , per que no dir-ho , destraler defensa d’aquell Vilassar de Mar juvenil amb en Tàpies de l’Espinaler , en Fancheli , en Dani Sánchez Llibre.... dirigits per en Ramón , el sogre d’en Santi Carreras , i un jugava de porter a l’Argentona.

Després hem anar ensopegant per la vida amb relacions professionals i d’amistat comunes , de manera que hem mantingut un punt de fricció que ens ha apropat més que allunyat com ho demostra les mostres que li he presentat i el fet que quan vingueu a casa , - hi esteu tots convidats , això sí que amb cita prèvia -, podreu admirar una magnífica obra seva del Nil ( 1991 ) que dona la cara sense desmerèixer ni un borrall d’un magnífic Alfred Opisso fent abstracció dels ocells de les Rambles.

Ara en Pere ens ofereix una visió dels seus darrers treballs que tenen en aquest camp difós el seu protagonisme accentuat. Sempre he dit que en Pere que més m’agrada és aquell de crítica directa sense embuts ( Ronaldinho , Nike i el bosc cremat ) per tant caldrà veure i esperar, però és clar que en aquest cas i sense ell saber-ho m’ha tocat la fibra.

Pel que veig en l’obra que ens presenta i en el seu weeb, la figura d’un ciclista de joguina esdevé leif motiv. La mateixa joguina amb la que un de petit va disputar inacabables “tours” per les rajoles del passadís de casa.
Certament tot està ben clar. El món és sempre un petit mocador.


"enblanc espai d'art" . Lepant 56 Mataró
Inauguració divendres 20.06 a les 19.30 h. amb presentació d'Hermann Bonnin

CATÀLEGS


D’ençà que un mataroní va exposar allà ,- no sé si Rosa Codina-Esteve o Josep M.Codina -, que cada tres mesos m’arriba el catàleg de l’exposició que té lloc en el Museu d’Art Modern de Tarragona . Quan arriba sempre ric ja que mentre que disposo de la seva variada col·lecció , em trobo que el Govern de la ciutat de Mataró , és a dir la meva , entén com del tot marginal el paper historiogràfic del crític d’art i per tant manté la norma de que no disposi dels catàlegs que edita , i que si de cas en vull algun pagant Sant Pere canta , que és el que faig escrupolosament.

Avui el catàleg que m’arriba és un de magnífic de la mostra antològica de dibuixos de Garcianguera ( 1912-1963). No cal fer-ne molta extensió ja que és un artista localista absolutament desconegut en les nostres contrades , però si seria convenient que algú fes contacte amb la gent de Tarragona per assabentar-se com es poden fer coses bones , variades i fer-les bé, i a més amb un clar protagonisme de proximitat.

EL CASAMENT

Demà s’acompleixen dos setmanes d’ençà que es va inaugurar l’exposició de 26 artistes locals que donaren forma a un casament ben peculiar.
Han passat ja dues setmanes i estem en condicions de dir que de manera oficial segur , i de manera oficiosa el mateix del mateix, que ningú dels pesos pesats del Govern ha passat per la mateixa.

A Cultura silenci absolut , i vergonya d’aquella del llindar amb la pocavergonya. A Govern trucada de secretaria d’alcaldia a un artista determinat , no als organitzadors que tenen cap ben visible ( Carlos Soriano com a president i Manuel Contreras i Manuel Patricio com coordinadors de la mostra ) , per dir que quan es podria visitar l’exposició . La resposta de quan vosaltres vulgueu, ha tingut el silenci més absolut com a ressò.

Anem dons cap a la tercera setmana i el buit de l’absència del poder ja porta tuf de revenja de criatura malcriada.

Ho sento, però cal dir que ni amb un fort entrenament el Govern ho podia fer pitjor.
I a més , que ho tinguin molt clar , que aquestes coses tard o d'hora s'acaben pagant. I molt car!!