PREU , COST I VALOR

Si et mous d’entre els molts cercadors que tenen a l’art com a eix , en aquests dies potser el nom que més apareix és el de Bob Dylan. L’exposició dels seus dibuixos s’ha convertit , i és en certa manera ben trist, en notícia fonamental del camp de l’art.

Es Bob Dylan un bon pintor?. La resposta és clara i contundent , NO. Dons si és així , que passa?. Dons passa que com en altres noms prou coneguts com puguin ser els que van de Hitler a Xavier Cugat , o de Jhon Lennon a Paul Mac Cartney, el pes de tot està en la signatura i no en l’obra, encara que algun llepafils pugui afirmar : És a dir , com en tota obra d’art.

No fa pas massa que la cap d’art espanyol d’una de les més conegudes cases de subhastes , ara no recordo si Sothebys o Christie’s , deia que un quadre val exactament el que vulguin pagar per ell , i malgrat el parany intel·ligent que ens oferia tenia tota la raó. Una obra d’art ho és en quant ens motiva , ens emociona i és capaç de crear tot aquell moviment d’ones que en certa manera ens capgira.

Preu , cost i valor son tres elements difícils de casar. Quan per un son equilibrats per altra queden coixos, o a la inversa. Però tot queda clar , sempre és difícil posar preu a les emocions , siguin les que siguin.

LA ROJA

He vist els últims vint minuts del partit de futbol d’avui aquell que havia de paralitzar al país més que la vaga de camions. És cert que hi havia una tranquil·litat viària més gran de l’habitual , però tampoc massa.

He vist a posteriori el resum i sembla que tot ha anat prou bé. Felicitats a tots aquells a qui “la roja” els motiva , entre els que evidentment un no s’hi compta.

Però no puc negar que m’agrada , i molt, el futbol ( magnífic ahir l’Holanda-Italia) , per això a l’hora de sopar he intentat veure al menys els gols . He apostat per TVE1 i he pogut veure les jugades , però també he vist en primer pla i tota immunitat, la bandera de la gallina. I he vist imatges i frases dels seguidors que m’han portat a la memòria al nostre més ínclit regidor.

I és que encara que qui dies passa , anys empeny., hi ha imatges com aquella d’unes banyes , una samarreta espanyola i una bandera estatal ( la tinc del tot guardada) que encara tenen el seu pes en or.

Espanya evidentment no té ni punyetera idea de quin serà el seu paper futbolístic en l’Eurocopa , però que la seva afecció serà nombre 1 en “cutrez” és tan evident que ningú ho pot amagar.