Credibilitat

Soc matiner. No per gust ni per ganes i sí per obligació. De fa molts anys que a les 5.44 sona el despertador. Cap a la dutxa i la ràdio posada. Soc de la Ser i de “El País” ( polanquista en deu dir algú) . “Si amanece nos vamos” em provoca els primers somriures. Si esteu desperts a aquestes hores, és un programa ben aconsellable. Segons la Maruja Torres és quasi una teràpia contra la estupidesa.
A les sis durant molts anys una veu seductora m’ha donat el primer bon dia. “Buenos dias, son las seis de mañana. Les habla Iñaki Gabilondo”. Una frase i un bon dia que ens ha servit de lligam familiar. A la següent hora amb la dona i a l’altre amb les filles. La de conyes que ens hem portat amb la mateixa.
I al vespre en el sopar familiar , una altra veu, i en aquest cas també un rostre amic, que durant molts anys ens ha aportat la visió del dia. Carles Francino i el telenotícies de TV3.
Dues veus, dues persones, que han aconseguit allò que somia tot aquell que s’enfronta a un micro o a una càmara, que les seves paraules sonin diferents. Que el que diuen sonin a cert en un mon com el periodístic que amb tants interessos creats, les múltiples cares de la veritat sempre són diferents segons calgui a aquell que mana. Una credibilitat guanyada a pols, amb el temps, i de difícil discussió.
Ara , de cop i volta, canvi de papers. Pel matí tot seguirà igual , però al vespre potser haurem de trencar fidelitats. Les noticies de les nou de Gabilondo a “Cuatro” , aquesta cadena del Plus que a partir de novembre emetrà en obert, a bon segur ens obligarà a variar costums. I és que senyors de TV3 han de comprendre que l’Iñaki és molt Iñaki.

Agraïments i disculpes
És obligat avui fer-ne agraïment de tots aquells que m’ha animat per la creació d’aquest blog. En especial a aquells agosarats que amb un sols escrit a la motxilla ja recomanen la seva visita i fins hi tot, han penjat el link entre els blogs aconsellables. Intentaré no deixar-los malament i aprofitar la confiança donada ( Gràcies Ramon, Joan, Quico, Judith, Frances, Ivan....)
I com no disculpes a aquells blogs que no vaig citar en el primer post. Coses de novell en la matèria.
Però el que és imperdonable es haver-me oblidat de citar a la Judith Vives. Els pioneres merèixen tots els respectes, i més quan tenen tan alta qualitat com en aquest cas. Perdó