UN DIA ESPECIAL

Avui ha estat un dia especial. En primer lloc per què he fet festa. Avantatges de treballar a Barcelona. Això m’ha permès fer coses que no puc fer mai, com acompanyar a la família a l’escola i al treball, anar-los a buscar, preparar el dinar, i sobre tot viure aquell aire diferent que dona el que tu et saps lliure per la festa, mentre al teu voltant tot segueix com qualsevol altre dia feiner.
Però a més ha estat un dia que he pogut dedicar en part a una de les coses que més m’agraden , com és visitar el taller dels artistes i parlar amb ells sobre art en general i el seu art en particular.

LL.G.

Al matí ha tocat escultura. Conversa fluida però intensa i reflexiva al voltant d’un esmorzar d’aquells de forquilla i ganivet a Can Batlle. Un plaer del que feia molt temps no gaudia . Unes mongetes cuites per els àngels, per acompanyar un xai que es desfeia a la boca, I el vi del porró, el cafè i la copa que no hi faltin. Un plaer per l’ànima i un disgust per el colesterol.
Desprès anàlisi en el taller. Dubtes, conceptes contradictoris. Esbrinar camins per recolzar troballes i aconsellar oblidar-se de certs verals que un creu no porten enlloc. Escoltar i parlar . Defensar postures, arriscar-se en l’aposta.
Un matí profitós sens dubte. Per a mí molt, i espero que també per l’artista.

ROSA CODINA ESTEVE

Al capvespre trobada amb la Rosa Codina Esteve, per a mi una dels cinc millors artistes de Mataró. Ha volgut ensenyar-me els seus nous treballs que presentarà al gener a la Galeria Àmbit al carrer Consell de Cent de Barcelona. Sols els han vist la gent més propera i en J.A.Benach director de la galeria. M’honora i m’afalaga dient-me que vol que li digui el que penso ja que conec tota la seva trajectòria dença els seus començaments i creu que he connectat amb el seu treball, per el que el meu judici és con examen previ que pot indicar-li si està en el camí correcte.
Resto esparverat. La qualitat de l’obra fa fredar. Ha sensibilitzat emocionalment la seva obra espiritualitzant-la, aconseguint unes atmosferes que posen la pell de gallina. Poètiques en part, estrictes en altre, i dures i impactants en la resta, el treball d’aquests quatre anys resumits en la vintena de peces de grans dimensions de les que he pogut gaudir , prometen una exposició espectacular.
Per cert, Rosa Codina Esteve fa més de vint anys que no fa una veritable exposició a Mataró, essent una gran desconeguda, quan la seva obra es reconeguda a mig món. Si algú que llegeix aquestes ratlles te relació amb la política d’exposicions públiques, perquè no apunta la possibilitat de fer exposició ara que hi ha obra en quantitat i qualitat?.
Me’n vaig de casa seva emocionat pel vist i pels magnífics gravats amb els que ha tingut a be obsequiar-me

MUSEU

L’hora tardana en que he sortit no m’ha permès apropar-me a veure la mostra que s’inaugurava en el Museu. Ja en parlarem , però la prèvia és obligada. Com es possible que ara gaudirem d’unes obres magnífiques que pertanyen al Museu de la ciutat i que de fa anys i panys cap ciutadà ha pogut veure?.
La resposta és múltiple. Manca d’espai per un costat ( algú recorda que l’edifici del costat del Museu ocupat per finances municipals, es construí com ampliació del Museu) , però sobre tot manca de capacitat d’una direcció incapaç que és un veritable càstig que de cap manera es mereix la ciutat.

Com veieu un dia magnífic i diferent, llàstima que demà tingui guàrdia i la joia no sigui del tot complerta.