dimecres, de setembre 21, 2005

CULTURA

El meu germà va patir aquest agost un infart. S’ha recuperat molt bé però encara està convalescent. Fa uns dies comentant l’inici de l’escola i que per tant estaria sol bona part del dia, sorneguer em va dir: “Em dedicaré a veure tots aquells programes de tele anomenats de “maries”. Que si la Campos, la Quintana, els culebrots...”.

L’altre dia li vaig preguntar com li anava i em digué esparverat que allò era increïble. Que mai hauria pogut imaginar que programes com aquells dominessin la televisió pública i les privades. Que si els magazines matinals, el tomate , “pasión de gavilanes” o “frijolito” ( he hagut de rellegir els noms a la programació) , per no dir els més casolans del cor de la ciutat o vendelplà.
Estic descobrint un mon nou, em deia tot rient. I que res te a veure amb el que ens envolta. Això és cultura i no la de les exposicions, llibres i demés , acabava esclafint el riure del tot.

Avui una ‘aquestes famoses ha vingut al meu lloc de treball per una revisió. S’ha format un guirigall considerable , tant per part de la gent que esperava, com entre una part dels treballadors Quan he preguntat m’han dit: Però que no has vist que era la.... (segons sembla molt famosa per allitar-se amb mil i fer-ne mil exclusives ). Davant del meu gest de desconeixement , la meva interlocutora m’ha mirat estranyada: “Però si jo pensava que tu tenies molta cultura”.

Com podeu comprendre acabo de caure en una total depressió. I una pregunta em neguiteja , tindran raó?. I el pitjor és que començo a pensar que potser sí.

3 comentaris:

joansalicru ha dit...

pere,
no ens deixaràs amb la intriga, suposo...
joan

Joan Safont ha dit...

Exacte, volem saber qui era!

Jorvic ha dit...

No començarà per N.....???
És una grossa possibilitat.
Salutacions Jorvic.