LECTURES DE CAP DE SETMANA

Encara que sigui difícil creure , al contrari de bona part de la resta de mortals, acabo llegint més el diari entre setmana que no pas en el cap de setmana. La raó és senzilla , 40 minuts d’anada al treball llegint el setmanal o altre revista, o preparant algun escrit, i 40 minuts de tornada aprofundint en el diari , en el meu cas “El País” donen per a molt Si a això s’afegeix la lectura ràpida en el cafè matiner, l’esmorzar o el dinar, en els que es reparteixen temps “Periódico” “Vanguardia” i “El Mundo” , i com no, una mirada per sobre a algun esportiu ( que el vicis son els vicis), fan un munt al que no arribo en el cap de setmana.

Hi ha setmanes però que les circumstàncies ajuden ( fills, temps, manca de compromisos) i el plaer de l’esmorzar arriba al nirvana. Un bon esmorzar preparat amb cura i triant elements ( el fet de patir una intolerància làctia fa que els tradicionals cafè amb llet i demés no existeixin per a mi ) , s’arrodoneix amb l’acurada lectura . Quan això succeeix normalment es troben molts punts per a reflexionar. Com ha estat aquest cap de setmana.

Per reflexionar i molt, l’entrevista de Javier Sampedro al setmanal de “El País” a Jesús Mosterín ( en la foto ), amb el títol “La apuesta por el individuo” ( Aqui hi hauria d’haver el link que portés a la mateixa , però negat un per això de la informàtica i sense temps per assentar-se amb la filla per intentar esbrinar-ho , us he de dir que si aneu a wwwelpais.es , cliqueu sobre el suplement EP(S) i desprès sobre el titular de l’article , el podreu llegir lliurament).
Tota l’entrevista és una incitació permanent a la reflexió individual en la recerca kantiana del ser humà. Home, nació, nacionalisme , religió, partit polític , genètica ,grups ... son analitzats amb l’individu i la llibertat com a eixos centrals.
Una entrevista impagable com a preludi d’un llibre “La naturaleza humana” que haurem de llegir indefectiblement.

Recomanació que també hem de fer amb “Totem i tarea” de Javier Marias . ( per arribar al mateix repetir el camí marcat anteriorment) . Un article molt en la línia de Marias, al voltant del tema del totalitarisme en les religions . Excel·lent.

Bones lectures que serveixen per treure el mal gust de boca que et donen la lectura dels discursos del “show pp”. O el cas Boadella, Espada, Carreras en un camí d’astracanada teatral que un no entén com hi poden caure persones tan intel·ligents. O llegir que Almodovar es va negar a ser entrevistat per Jaume Figueras quan va guanyar l’Oscar. O que Etoo mentre esdevenia jutge i part en el lamentable tema dels crits racistes , portava un rellotge de pedres precioses d’un valor de 120.000 euros. O ....

Moltes coses que un es capaç d’assolir si té la sort de poder gaudir d’un esmorzar de diumenge en condicions.