dimarts, de març 21, 2006


MALÈVITX

No disposava de molt temps, però dintre meu hi havia ànsia per fer-ne una visita. N’havia vist unes poques imatges ahir a la televisió i tenia ja aquell corconet interior que et diu allò de que encara que sigui breu sempre és bo, que ... I està clar que treballar a cinquanta metres de La Pedrera , et dona oportunitat de moltes altres visites , i més si tenim en compte que les exposicions son gratuïtes . Així que avui al sortir de treballar he fet una ràpida , però molt plaent, visita a la mostra de Kasimir Malèvitx que des de ahir es presenta en tan magnífic indret.

Deixant de valoracions tècniques i crítiques , de les que ja en parlaré quan hagi pogut gaudir-la amb més intensitat , si que vull comentar la magnificència i qualitat del presentat. Com ja va dir ahir la responsable de la mostra , a bon segur és la més complerta mostra que s’hagi vist d’aquest mític creador , i penso que és cert.
En l’exposició és fa complert repàs de totes les seves èpoques , començant pel seu impressionisme i simbolisme inicial i acabant pel postsuprematisme, amb accent molt especial en la seva època central.

Encara que fins a mitjans de maig no s’exposaran les tres peces claus (“quadrat negre” , “creu negre” i “cercle negre” ) , actualment a la Thyssen de Madrid , en el centenar llarg d’obres presentades es veu perfectament el camí evolutiu de l’artista , i serveix per fer entendre als profans, com és possible arribar a un punt abstractiu a partir de la figuració, i alhora fer el camí enrera, i fer-ho no per causes modals , i sí per la reflexió l’evolució.

Una exposició que no s’ha de perdre sota cap concepte, i que alhora serveix d’essència a la lectura que tots vàrem poder fer de la mostra de Perecoll i el seu negre sobre negre.

POLÍTICAMENT CORRECTE

No és pot dir pas que Malèvitx fos un creador políticament correcte. Potser això fa que encara més em motivi la seva obra , per què el cert és que començo a estar cansat d’aquesta necessitat de dir les coses per un nom , generalment de caire eufemista , no sigui cas que algú s’emprenyi. Vull ser , en bona part, políticament incorrecte.

Dic això ja que m’he fixat amb el cartell de la Festa de l’Ensenyament Públic. Un bon cartell, atractiu i llaminer que realitza el seu paper a la perfecció. La crida d’atenció m’ha fet llegir el seguit d’actes i en ells he trobat la passejada de “Gegants i Gegantes” de les escoles de la ciutat.
No en fem ja un gra massa ?. De veritat algú creu que és sexista dir simplement “Gegants” ?. Ara que , vist que en les colles portadores es barregen homes i dones , haurem de parlar de “colles de geganters i geganteres de ...” .

Potser caldria posar una mica de seny en aquesta disbauxa. Un seny com el que aporta Rosa Montero en la seva columna “La abuela” en la contraportada de “El País”, en la que comparant l’assumpte de les caricatures de Mahoma, amb l’actuació del Govern de Castilla-La Mancha ( d’un PSOE massa d’arrel Bono) amb l’espectacle de Leo Bassi ( magnífica la seva intervenció amb la famosa frase volteriana de defensar fins a la mort el dret a que hom pugui defensar la seva idea , encara que sigui contrària) , arriba a la lectura d’aquesta intransigència paleta que massa vegades està a ambdós costats de l’espectre de pensament.

Una lectura que caldria trencar ,ja que ara ser políticament correcte, ha arribat a uns punts en que en realitat un esdevé “ridículament correcte”.

1 comentari:

Judith ha dit...

Esplèndida l'exposició de Màlevitx... i ara ja es pot veure el quadrat negre. Quina capacitat de provocar, encara avui!