PATRIMONI

Entre els escrits que llegeixo amb gust estan els d’en Ramon Reixach , un altre d’aquests mataronins saberuts a qui la ciutat no sap aprofitar tal i com caldria. Quasi sempre coincideixo amb bona part del que diu, excepte quan toca el tema religió, en el que ens trobem a les antípodes , en especial en el seu “papanatisme” , entenen el que penso sentit original de la paraula. Potser per això , m’agrada i recomano , el seu darrer escrit al capgros.com , amb títol “Pessebring”.

No soc un primmirat amb això del Patrimoni . Penso que s’han de respectar moltes coses, però que en especial s’ha de valorar , i molt , el que s’ha de respectar. Un dia la Rosa Alcoy , gran especialista del barroc, em deia : “ A Catalunya no es caga amb el romànic. Si algú intueix que hi ha una resta romànica, per petita que sigui, son capaços de tirar per terra una joia del barroc , encara que el que aparegui sigui ridícul en comparança amb el que hi havia”.

No és el cas de Mataró. Ciutat petita en la monumentalitat i en el detall important, estem deixant malmetre massa detalls valuosos que no sols ens arrelen a la nostra història , ans també ens permeten ser partícips de la mateixa. No parlem del gran edifici, però si d’una estructura de petits elements , en certa manera pròpia , que estableix una dinàmica anímica de ser i una manera pròpia de viure.

Per això cal ser rigorosos en el Patrimoni. En el moment de catalogar , i molt especialment en el moment de fer complir el mateix . Si no ens quedarem amb una ciutat amorfa , igual a tantes d’altres , sense aquell signe d’identitat que ens fa sentir-nos més nostres.
I més, si per més inri, perdem altres senyes d’identitat tan properes com les desaparicions de comerços tan emblemàtics , i en bona part peculiars, com Cal Rebregat i Can Bigay , que abaixen persiana en els propers dies. Dos comerços que també formen part del patrimoni personal i íntim de molts mataronins.

Foto: De l'enrejolat existent a l'antiga Imprenta Vilà , avui Calçats Tolrà , i que es va destruir en la remodelació d'aquesta botiga, i de la que en parla R.Reixach en l'escrit.
Foto extreta del llibre "Un Museu al carrer" de l'Enric Satué, editat per la Diputació de Barcelona.1984