BOMBOLLES


CIENTÍFIQUES

Les que es realitzaven a la Pça Sta Ana a l’entorn de les II Jornades Científiques de Mataró. “Divertim-nos amb les bombolles”, va ser una experiència lúdica i ben interessant al voltant de la geometria , la tensió superficial.... Una bona manera d’apropar la ciència allunyant-la dels velles tabús de la dificultat fregadissa amb l’incomprensible.
Un bon treball el d’aquestes jornades , que em va permetre veure amb la mateixa força i empenta a la Dra. Elvira Rocha que va ser professora meva en els temps de Preu ( que vell soc). Segueix essent geni i figura.

D’ART

Magnífica l’exposició de Carme Riera en el Monjo (vegeu crítica a http://www.capgros.com/ ) . No s’ha de confondre amb l’escriptora d’igual nom , encara que tot jugant han realitzat experiències comunes.
En el Monjo desplega el ventall de les seves sensibilitats en una exposició de veritable interès.
El Monjo, reducte de permanents bones exposicions i pelegrinatge mensual obligat davant del desert plàstic que molts mesos presenta Mataró.

Contradictòria bombolla la d’avui mateix , que parla de que Christie’s suspèn la subhasta i negocia amb Espanya la venda de les bigues de la Mesquita de Côrdoba, per un valor estimat entre 146000 i 438000 euros.
Encara que segons sembla la desviació d’aquestes peces es de fa molts anys, massa vegades apareixen noticies d’aquest tipus que em porten a bombolles

DE CORRUPCIÓ

Marbella, Oriola , són la punta de l’iceberg o l’excepció que confirma la regla. Per a mi no hi ha dubtes, es tracta del segon. Però aquest fets de corrupció en tal alt grau acaben esquitxant a tothom.
Un, xaferderot de mena, ha escoltat diverses converses de carrer ( al bus, a la barra del bar prenent el cafetó del matí, a la pròpia feina) al respecte, i el més trist és que hi ha un sentiment general en que es considera normal que els polítics s’aprofitin del càrrec i en treguin benefici propi , però això sí, sense passar-se.
Quan de mal fan aquests actes, i el poc que a vegades fan els partits de tota mena per reprimir-los. Sortosament estic convençut de l’honorabilitat dels dirigents que a nosaltres ens pertoquen.

DE SENTIMENT

Les que sentirem el proper dijous quan en el Ple Municipal s’accepti la proposta de donar el nom de Pere Màrtir Viada a la Pça que corona el Sant Pere més Alt. Un espai que curiosament fa molts anys era propietat de la seva família, i de la meva.

ÈTIQUES , O NO ( SEGONS COM ES MIRI)

Les del membres del jurat de la Mostra d’Art Jove, Pep Dardanyà i Núria Alberch) defensant les propostes dels seus poulains i alumnes respectivament.
I les de tot el jurat acceptant que la proposta de Xavier Rosales pugui ser realitat.
No em semblen be ni una cosa ni l’altre. En el primer cas penso haurien d’haver-se abstingut i que fos la resta del jurat qui prengués la decisió, i en el segon penso que un personatge capaç de fer el que va fer amb la ciutat, no mereix en aquest moments que la ciutat el recolzi en les seves iniciatives.
Per cert , discrepo absolutament de la vàlua del presentat ( al meu entendre molt fluix) davant la magnificència dels elogis de la gent de la corda . Ho sento molt, però no són del millor que hi ha , ans al contrari.
I el públic quan gaudeixi de les imaginatives propostes amb fotocopies, plats trencats , típex i altres elements com a protagonistes , be en podrà dir la seva i si hi hagués enquesta els resultats podrien ser prou significatius.

A CORRE CUITES

La invitació del PMC per la inauguració de la mostra “El Camp de la Bota” ,al Museu de Mataró, enviada per correu electrònic quan faltava menys d’una hora per la celebració de l’acte.
A més una notificació sense cap mena d’informació complementaria i que deixava totalment descol·locat a qui la rebia si no en tenia coneixement previ.
Com descol·locat vaig quedar jo al veure que el mail que rebia anava dirigit a Navarro Álvarez , Celia.
Fa poc els correus arribaven amb totes les direccions electròniques obertes. Ara amb destinataris erronis. Coneixen en el PMC una cosa de la que s’ha parlat molt com és la llei de la protecció de dades?.