DE JUSTÍCIA

Llegeixo en el capgros.com que en el passat ple municipal s’aprovà donar el nom de tres espais de la nostra ciutat a Pere Màrtir Viada , Manuel Cuyàs i al Dr. Vicenç Font Sastre. Tenia coneixement de la primera proposta però no de les altres dues, i estic enormement satisfet de que totes hagin anat endavant.

D’en Pere Viada penso que ja ho he dit tot. El seu reconeixement és alhora un reconeixement a una ben peculiar manera d’entendre l’art, molt emparentada amb la bohèmia , aquesta manera de fer ja desapareguda. A més l’indret és el més exacta. Aquells terrenys varen pertànyer a la família Pascual , branca de les que els dos descendim. Terra d’un , amb el seu nom . Millor impossible.
Segur que en Pere deu haver fet un somriure , mentre segueix fumant el seu ducados ( allà on sigui no existeix la llei anti-tabac ) i manté una estrella ( en aquest cas és l’apropiat) a la mà.

Igualment justos son els altres casos. En el de Manuel Cuyàs de bon segur s’haurà tret el barret per saludar, i amb la seva proverbial educació senyorial haurà pensat :” De plaça molta, però d’antològica res” . I potser seria hora ja de desfer malentesos i dur a terme una mostra que ja era obligada en vida. Esperem-ho.

Finalment en el cas del Dr. Font Sastre , abastament coneguda la seva vàlua científica , be val remarcar el seu paper d’afeccionat impenitent a l’art. Un manté amb tot l’afecte el catàleg del Museu Nacional de Taipeh , que em va regalar després d’un viatge a aquell llunyà indret. Per ell l’art era una manera d’entendre la vida , i vista la manera , em de reconèixer que l’entenia molt be.

Tres noms que amb tota justícia tenen el seu espai a la ciutat. Crec que tots ens hem de felicitar.