ENTENDRE ALGUNA COSA , PER NO ENTENDRE RES,
QUAN TOT HAURIA D’ESTAR JA EXPLICAT.

No te fies si te juro que imposible
No dudes de mi duda y mi quizás
El amor es igual que un imperdible
Perdido en las solapas del azar. (Joaquin Sabina)

Res millor que un cap de setmana familiar, relaxat i amb bones vibracions, com per asserenar els ànims i intentar esbrinar camins entre els esbarzers.
Veure néixer una nouvinguda a la família i compartir alegria amb aquells que pugen de graó quasi és tan gratificant com el bon àpat amb els germans en el bell mig de la Costa Brava després de compartir remullada. Junt, serveix per esvair dimonis i malediccions que darrerament semblaven volar massa a prop.

Però queda clar que hem de parlar de tot el que ha passat en aquesta darrera setmana amb el tema Fons d’Art , motiu de comentaris, editorials , interpel·lacions al Ple, etc..
En primer lloc clar aclarir postures. La decisió d’abandonar en cap moment va ser un intent d’exercir una pressió envers ningú. Va ser fruit d’una reflexió serena davant el menysteniment del PMC. No l’enteníem i el seguim sense entendre.

El discurs del Sr Alcalde en l’acte inaugural de Ca l’Arenas, ( ell ha estat l’única persona que des de l’Ajuntament ha mantingut sempre una postura del tot favorable) , va ser un toc d’atenció i un petit crit que vàrem entendre que en bona part era destinat a nosaltres .El ressò mediàtic , ajudat en bona part per l’increïble comunicat del PMC , va fer que els primers dies de la setmana fos un no parar de trucades, amb un to generalitzat que demanava que el projecte no podia morir. Que llençar la tovallola era més que un abandó, era oferir tot el camp a aquells que no accepten altra cosa que el seu monolític pensament. Que calia un nou esforç.
Aquest seguit de ben intencionades pressions, juntament a altres afinades reflexions que també varen arribar , ens van portar després de llarga i costosa discussió a decidir donar una darrera oportunitat per tirar endavant el projecte “Proposta Mataró”.

Per això en la matinada del dijous s’envià un mail al Sr. Alcalde en el que s’indicava la voluntat per part nostra de retornar a les negociacions sempre i quan fos en una reunió per ell convocada i presidida , i el PMC ens adrecés el Projecte de Normativa del Fons d’Art , independent del Museu ( punt del tot innegociable) i marqués el timming que fes possible que “Proposta Mataró” fos viva en la propera temporada. Tot això amb temps suficient com per poder-ne fer estudi previ i començar ja de manera activa , el tan discutit projecte.

I així estem , en standby , en espera de notícies.

En aquest interludi hi ha hagut mil i un comentaris. Personals i col·lectius. Encara que em moro de ganes de contestar-ne alguns sols vull quedar-me amb alguns aclariments.

1.- Xavier Roldan . Et convido al que vulguis per aclarir-te els molts conceptes que tens confusos. Els amics de cap gros, et poden informar de les meves dades personals.
Però no oblidis una veritat única. Un desconegut com tu, amb mèrits per demostrar , exposarà aquesta temporada a Ca l’Arenas , on tenen vedada la seva presència artística més del 95% dels creadors de la ciutat. I cal remarcar la paraula “vedada” .

2.- Jaume Graupera

No puc deixar-me de retopar les seves declaracions en el Ple. Així:

a.- El PMc , vol el fons d’Art local?. La primera declaració del Sr. Alcalde quan li comunicava la meva intenció de presentar-li la “patata calenta” del Fons d’Art va ser: ” Així em portis una patata calenta com aquesta cada setmana” .
Les de Jaume Graupera en presentar el projecte van ser. “És una pedra que tinc a la sabata. S el sabater diu que l’haig de tenir , m’hauré d’aguantar, però faré tot el possible per fer-la caure”. Cap dels dos em va enganyar.

b.- La negociació ara per ara és tan sols amb quatre interlocutors. Cal fer un protocol de cessió que s’adreçarà a tots els artistes , i en cas d’estar-hi d’acord ho signaran i formaran part del fons.
No hi ha, ni hi haurà, cap negociació individual, al menys a priori.

c.- El Museu de Mataró no disposa de Fons d’Art propi en quant a l’art local a partir de 1950, amb petites excepcions de donacions per activitats dutes a terme en el Museu.

d.- Els artistes , és a dir la gran majoria que no pertany al pensament únic del PMC , no participen en la vida artística local. Les paraules s’han de correspondre als fets i aquests ho desmenteixen totalment. I si no, la solució és molt senzilla, demostrar-ho.

e.- Mai s’ha dubtat de la capacitat dels treballadors del PMC en el camp de la plàstica. Sí he dubtat i molt, de la seva objectivitat, que els ha fet decantar-se vers una opció minoritària , mentre a la resta s’ha intentat aniquilar.
El que ha de quedar clar és que els tècnics son això, tècnics que han de desenvolupar els criteris del regidor. Mai, com ara passa al PMC, el regidor s’ha de sotmetre a la tirania dels seus tècnics.

Son més elements en la difícil salsa per amanir aquest Fons d’Art , que en el que a mi pertoca té un gust amargant, d’ençà que un pes pesant de la cultura mataronina, amb bones relacions amb alcaldia i patronat em deia molt clar: “No hi donis voltes Pere. És el peix que es mossega la cua. El Fons d’Art és possible per tu, per la teva idea i per que en tens clar el concepte i l’estructura. Però justament per tu no es farà. Si la proposta fos d’un altre ja estaria penjat a Ca l’Arenas".

Només pensar que qui mana és capaç de no mirar el fons i quedar-se en la superfície , em glaça l'esperit. I alhora és un fet molt indicatiu, en especial al que pertoca a certs nivells, com els els de capacitat i dignitat.