PSC / PSOE

En Jordi Surinyach amb la seva habitual habilitat , que junt a la seva intel·ligència i ironia el converteixen en un polític al que cal escoltar , encara que després convé deixar en pòsit el que ha dit per poder-ne treure lectura veritable , publica un més que bon escrit en el www.capgros.com , de títol “Anys i anys. Per molts anys? “ , en que ironitza al voltant dels anys de vida de l’agrupació local del PSC.

Gent del partit ,- jo no ho soc -, suposo que ja saltarà a la palestra per dir-ne la seva , però aquesta segura picabaralla a bon segur amagarà la càrrega de profunditat del seu escrit en explicitar la dissonància , la discrepància , entre el que podríem dir facció PSC i la facció PSOE , o dit d’altra manera catalanistes vs espanyolistes. O potser podríem arribar més enllà , l’absorció de la part PSC per part de la del PSOE. I dic absorció que no fusió.

No milito en cap partit ja que la disciplina fèrria , aquestes majories de sols un vot en contra , no sols no m’agraden , ans crec que fan pudor. No fa molt un polític amb càrrec em deia :”Jo he sigut sempre maragallista , però ara soc del tot montillista”. Em costa molt entendre-ho.
Com em consta entendre el que al meu veure ha estat com un cop d’estat intern en el PSC. En un míting al voltant de l’estatut, l’alcalde de Mataró criticava l’actuació d’ERC pel fet d’haver fet cas a les bases. Defensava que un partit de govern ha d’escoltar a les bases , però ha d’escoltar encara molt més als votants. Ho ha fet en aquest cas el PSC?.

Amb tot això , l’altra dia un company de treball, militant de molts anys , em deia del tot desenganyat. Pere, em sembla que haurem de refundar el PSC. A veiam si encara tindrà raó.
I ves a saber , potser llavors fins i tot m’apunto a la militància.