GENERACIÓ PERDUDA

Fins el proper 28 de Setembre , s’exposa en el palau Moja la mostra “Utopies de l’Origen” en el que es pretén fer una intensa mirada a l’oblidat art no oficialista de la post-guerra. Una mirada a aquella generació que ha quedat en bona part oblidada , amagada entre la força de les avantguardes clàssiques i els noms repetits que han dominat l’art català dels darrers cinquanta anys. A partir dels referents Picasso, Miró, Torres García , Roualt, Sacharoff i Català Roca , l’exposició s’endinsa en els deu artistes protagonistes com ho son Ponç, Guinovart, Ràfols Casamada, Todo, Maria Girona , Josep Maria Sucre, Fornells Pla , Brotat , Vilacasas i Garcia Llort.

Una exposició que de tan sols llegir-ne els protagonistes , em deleixo per visitar-la , encara que estic segur que em semblarà un dejà vu , ja que justament aquesta generació i tots aquests noms han estat referència constant en el treball impagable de Paco Rodon al Museu Monjo.
Temporada rera temporada hem pogut gaudir d’exposicions d’aquests autors , i d’altres de la seva generació i igual vàlua , en una lliçó històrica que ens ha permès a aquells que tenim al Monjo com sala de capçalera , conèixer i admirar el treball de tan grans , i alhora massa oblidats artistes.

Un Monjo que be podria ser element en que emmirallar-se per a la gent de Ca l’Arenas. Un Museu que amb cinc cèntims és capaç de programar exposicions de gran qualitat i amb importants artistes com a protagonistes, presentacions de llibres , concerts , conferències etc. Només seria qüestió d’imitar la gestió de Paco Rodon que a bon segur no s’enfadaria essent com és de la mateixa corda que Jaume Graupera. Perdó, del mateix referent polític que el regidor , que sortosament entre Graupera i Rodon hi ha gran diferència , i a favor del segon obviament.

PS.- L’obra reproduïda és de Joan Brotat. Me la va regalar en un detall que recordo amb plaer. El vaig entrevistar en una exposició a Argentona. Al saber el meu nom , em va recordar bastant malcarat , que esperava que el tractés millor que el meu pare que segons ell se l’havia carregat injustament en una exposició al Museu de Mataró , allà els anys cinquanta.
Al cap d’uns dies m’arribava aquest peti dibuix adjuntant fotocopia de la crítica que li havia fet el pare que n’era del tot elogiosa. Em demanava disculpes per l’error i em pregava acceptes aquell petit detall seu.
Un fet que s’ens dubte l’honorà.