ESCULTURES

Sembla ser que els comentaris al voltant dels preus de les darreres escultures instal·lades en espais de la ciutat, està provocant “ampolles”. I més n’hauria de provocar.

Intento esbrinar preus del “corten” i encara que no ho aconsegueixo del tot, si aconsegueixo una xifra espectacular:
Una escultura te un valor que n’és suma del material i del concepte artístic del creador. L’Àngel de Perecoll que es troba a la Pça de la Muralla , a can Xammar, va costar uns 30.000 euros, és a dir el mateix que la planxa de l’Avda Amèrica .

Però hi ha dos diferències. El bronze, material amb el que està fet l’escultura de Perecoll, és molt car, sense cap punt de comparança , ni en qualitat ni preu , amb l’acer corten. La qualitat artística de Perecoll està molt per sobre de la del desconegut creador del monument a la memòria històrica.
Si és així , com es possible un preu parell?.

Cal una ràpida explicació, i més quan justament Joan Antoni Baron parla de col·locar obres d’art en tots els treballs urbanístics a la ciutat.

M’agradaria molt que així fos, però d’una manera més clara i neta que l’actual , amb clares sospites tan l'elecció de l'artista a qui s'encarrega el treball , com de clara sobrevaloració a unes obres que actualment son de baixa o nula qualitat artística i que en justícia cultural hauran de ser retirades dels espais públic en poc temps.
I si hi ha hagut aprofitament indegut, el camí ja el sabem: dimissió o acomiadament.

Estem, com no, amatent a qualsevol resposta.

OPISSOS

L’exposició dels Opisso, Ricard i Alfred , que s'està celebrant a Ca l'Arenas, ha estat per a mi com si d’una exposició familiar es tractés. M’explicaré , el meu pare i l’Alfred Opisso eren grans amics. A més vivien quasi porta per porta , en el carrer Nou de Mataró . Absolutament diferents , quasi contradictoris, els unia una passió artística, una bonhomia , una manera d’entendre l’art que anava molt més per camins de futur que no pas per carrincloneries, com podrien indicar algunes obres de l’artista.

Dic que l’exposició m’ha semblat molt pròpia ja que a casa la mare , per ex, veig un bon recull d’obres de Ricard Opisso, i especialment un magnífic retrat de l’estil dels presents en l’exposició, com el que retrata a Picasso i Casajemas passejant.( En el de casa son Picasso i Nonell).

Això per no parlar del tres retrats infantils de la família Opisso.
El meu pare va encomanar a l’Alfred un retrat dels seus tres fills ( encara no havia nascut el petit). Va començar amb la MªLluïsa i va seguir amb mi. Cap problema. No va succeir el mateix amb el tercer, en Joan Mª. Després de diverses sessions , Alfred Opisso va dir prou. Va dir que no podia captar l’ànima d’en Joan Mª i plegava.
Va deixar el retrat inacabat, sense signar, i no el va voler cobrar. Avui està en lloc d’honor a casa del “culpable” de que el retrat fos inacabat. És una anècdota que retrata la seva responsabilitat artística i bonhomia .

Vaig tenir la sort de conèixer a Alfred Opisso. Vaig parlar moltes vegades amb ell. Em tenia particular estima.
Avui acompanyem aquest escrit, dues fotos fetes a correcuita , de dues obres que em regalà personalment. No son de les seves típiques, ans al contrari. Les amagava en una carpeta que intentava que no fos descoberta per la seva dona , que el renyava per perdre el temps, amb “aquestes tonteries”. Ens mostren un Opisso diferent al més conegut, amb una capacitat de ritme, sensibilitat , i per què no dir-ho, de modernitat, de la que sols disposen els grans artistes.

Alfred Opisso va ser un dels primers “artistes” amb qui vaig parlar de tu a tu, i em va ensenyar molt. Ell i el meu pare varen morir , juntament amb en Jaume Aremas, amb poc temps de diferència, Ho vaig sentir molt.

Enguany , en el 2007 , es celebra el centenari del naixement d’Alfred Opisso. Fa un parell de temporades l’Ajuntament en veu de Jaume Graupera , inaugurant una mostra d’Alfred Opisso al Cap Gros , es va comprometre a una gran i merescuda antològica que seria homenatge de la ciutat. Aposta semblant va fer la Caixa Laietana, dipositaria d’una bona col·lecció d’obres de l’autor.
Avui per avui, res de res.

Sens dubte aquesta antològica serà una ràpida obligació per aquell
que dirigeixi cultura a partir de les properes eleccions.

I com no, demanen als que tenen responsabilitat en l'elecció que siguin acurats en la tria. La ciutat es mereix una bona direcció cultural per recuperar el nivell de ciutat capdavantera que fa tan temps ha perdut.