ARA , A GOVERNAR.....

Els pactes polítics , com les venjances , cal cuinar-los en fred. Cal sospesar pros i contres , analitzar els detalls , veure que la balança esta compensada. No deixar cap detall a l’atzar i al final fer allò que veritablement identifica al fet de governar , és a dir, decidir.

Els resultats electorals han estat tan poc sorpresius que hom te clar el que pot oferir i el que pot demanar. I potser el més important, fins a quin punt pot demanar i prémer. El pla “A” per tant és suficient i ni tan sols cal endinsar-se en l’opció “B”.

Millor hauria estat el regidor 12 , - casualment perdut per l’abstenció en els barris més mimats , mentre curiosament resistien aquells més maltractats en la seva representació -, però en la realitat actual el PSC s’ha de fer fort en la seva visió. Està be que Conchita Calvo sigui l’aposta per Educació, però llavors a Graupera li tocarà el que li toqui, que tot sembla cartera més d’aparador que no pas d’acció directe ( Ciutat sostenible , per ex.) .

Per el cantó d’esquerres , que s’oblidin de l’IMPEM ( imprescindible per a la nova visió de ciutat) , que segueixin amb habitatge , i per Panadés qualsevol altra domini d’aquells que semblin apostar per molt , però que en realitat son poc. Una participació ciutadana amb l’afegitó d’associacions de veïns, associacions socio-culturals, normalització lingüística, festes populars , figures populars , Les Santes...

I cultura per el PSC que ja toca

Una cultura fonamentada en la formació, aposta per la creació, activitat cultural, elements culturals...., estructurada en l’eix transversal IMPEM- Cultura . El primer recolzant la marca “Mataró Cultura” i el segon amb una programació adient i atractiva per a una ciutat del nivell de Mataró.

Tot sota el paraigües d’un nou estament , o si més no, d’un nou PMC que esdevingui àgil, participatiu, amb sensibilitat eclèctica i qualitativa, defensant el paper principal dels agents culturals, i el del públic com receptor obligat de qualsevol acció cultural.

Una dinàmica diferent al que cal un regidor hàbil i dialogant, però amb un director o semblant, de suficient caràcter , esquenes amples i capacitat d’aguantar , que sigui capaç de generar confiança en els creadors i que alhora posi ordre en el desori administratiu, marcant pautes i espais a uns tècnics que han perdut el nord , en el que pertoca a la realitat del seu paper.

Una aposta difícil, que cal resoldre amb cura , apostant sobre segur .

Un repte en l’elecció, que pot marcar , i molt , el futur de la cultura oficial mataronina.