HEM GUANYAT !!!

Així de clar, avui em sento guanyador. Millor dit , em sento guanyador des de ahir quan passaven pocs minuts de les nou del vespre. Em sento guanyador de tres maneres diferents , i totes elles importants:

Com a ciutadà de Mataró. Penso que el resultat de les eleccions ha de permetre una gobernabilitat que haurà de ser catalitzador del seguit d’actuacions que precisa per convertir-se en aquella ciutat important en la que tots els mataronins somiem.
Com a simpatitzant del PSC que ha guanyat amb claredat les eleccions , mantenint aquell suport de la ciutadania que l’ha mantingut al capdavant de la ciutat d’ençà l’esdeveniment dels Ajuntaments democràtics.
Com a membre de la Plataforma Baron , amb uns objectius plenament assolits.

Però sentir-se guanyador , ser feliç de ser-ho i pensar que és el millor que li podia haver succeït a la ciutat , no ha de deixar de costat altres reflexions que apareixen al vol, quasi sense buscar-les.
Unes reflexions que cal posar en el punt just. Avui veia una fotografia en un diari que m’hi ha ajudat. Era en referència al tancament per part de Chávez de Radio Caracas Televisión. Era una pancarta que deia : “Prefiero una democracia imperfecta que una dictadura perfecta”. Excel·lent pensament que serveix en el gran punt de reflexió final dels resultats electorals, l’abstenció. O pitjor dit, el sentit majoritari de la mateixa.

Sobre aquest punt en sentirem de tota mena i de tots colors. Estic bàsicament d’acord amb el post d’avui mateix de Ramon Bassas. Però al costat d’aquests grans aspectes globals, com si d’una macro-economia parléssim , cal afegir-hi els aspectes domèstics, aquells que estan més en la pell dels ciutadans , especialment d’aquells conscients de la vàlua del seu vot, però que no l’exerceixen en la més dura de les desercions, la que procedeix del desencís proper i sentit.

En aquests dies he fet molt cas a Baron. He treballat, treballat i treballat per convèncer als desencantats i als indecisos que calia anar a votar, i si era Baron millor. El cert és que no he tingut molt èxit. O potser caldria matisar , no he tingut l’èxit que esperava.
Hi ha hagut una resposta que s’ha repetit molts vegades: “Jo a Baron el votaria , però amb aquesta llista...”. Aquest concepte , dit d’una o altra manera,ha estat constant. El cert , és que davant d’aquesta afirmació , no hi havia possibilitat humana de desactivar-la amb una resposta , no ja contundent, però sí al menys convincent en un petit grau.

Els polítics no tenen la culpa de tot , però en tenen una de molt important, el d’haver burocratitzat l’elecció. Les llistes , no ja tancades , sinó ni tan sols en possible discussió en els propis partits ja que venen marcades a partir de les decisions de l’aparell , s’han convertit en uns elements que sols poden ser acceptades en un sentit de fe espiritual, de la que no disposem la gran majoria de ciutadans.

Hem d’escollir als nostres governants sabent de que son capaços i jo , que soc curiós en això de la política tan sols puc ensumar , i de lluny, quines poden ser les seves capacitats.
Escollim el PSC, els meus. Donem per coneguts els que repeteixen lloc a l’Ajuntament. I de la resta?.Si ens deturem en la informació que ens donen,els grans “mèrits” per ser aspirants a regidors son tan consistents com ser membre d’UGT , de l’AMPA de l’escola , president d’una Associació de Veïns , administrativa o soltera.

Mataró és una ciutat important i cal una “cert nivell” , i quan dic això no em refereixo a l’acadèmic , per poder decidir amb responsabilitat i eficàcia.Potser aquesta aspirants la tenen, però ni la mostren ni la demostren , ja que a més a més , el PSC en una campanya errònia en la comunicació, i ho sento molt per la Montse López a la que tant aprecio i que sé s’hi ha dedicat en cos i ànima, ha preferit guardar-los amagadets i així han arribat a regidors , desconeguts de tots i per a tots.

Mataró és massa important per apostar a cegues. L’aposta del coneixement és el primer pas per destruir l’abstenció. Quan es coneix és més difícil passar de llarg. I ja que no s’ha fet quan tocava , campanya electoral, caldrà fer-ho ara. La llista electoral , que ningú s’enganyi, ha estat un element important en l’abstenció i la davallada de vots del PSC.

Per acabar aquesta primera reflexió, ho resumiria amb una frase amb la que em va contestar una professional més que competent, votant habitual del PSC , que m’havia comentat la seva decisió d’abstenir-se. Quan jo defensava Baron com esquer per cercar el seu vot , la seva resposta va ser contundent: "No deu ser tant bo, quan ho ha escollit aquesta llista , o l’ha acceptat”. Com és natural vaig quedar-me sense paraules.

Però tot això son punts de reflexió dels que caldrà tenir cura per un futur. Tenim el que tenim , i amb aquests vímets hem d’aixecar una ciutat potent. Cal treballar i estic convençut que ho aconseguirem.