TORRES GARCIA


Avui a Can Palauet , Joan Astorch ha realitzat una magnífica conferència al voltant de Torres García : “Del moucentisme al constructivisme , de Catalunya a l’avantguarda internacional”.

Davant una cinquantena de persones entre les que no s’hi trobava ni cap polític , ni cap responsable cultural de cap candidatura , ni cap membre de Can Xalant, ni cap del Museu de Mataró, ni cap de “ACM” , ni cap artista d’aquells que tallen el bacallà a la ciutat, ni... .És a dir, davant d’un bon grup d’anònims ciutadans desitjosos de gaudir d’una bona lliçó d’art, Astorch ha desgranat amb afectisme i efectisme el tarannà i la trajectòria artística de Torres Garcia amb una anàlisi pedagògic, il·lustratiu i ben lúcid del que va ser la seva vida i obra.

Una visió que demostra la llibertat i aquest anar a contracorrent que tant va marcar a Torres Garcia i que be estaria en ser un símbol de l’Associació que ara el reivindica de tan bona manera.

ART i POLÍTICA

Demà al matí el candidat Baron sembla explicitarà algunes de les seves opcions per l’art local i l’espai públic.
M’ho ha dit un ocellet .
Òbviament no estic convidat, malgrat ser l’única persona que es dedica a l’art en general i especialment a l’art local, en la nostra ciutat.

No m’agradaria pensar que és revenja a les meves crítiques per la que crec patètica línia d’actuació de l’encarregat de premsa de campanya , però tot sembla indicar-ho.
El trist no és aquesta manca de professionalitat de qui ha de dirigir la comunicació, el trist és el súmmum d’errors del comunicat.

Així ens parla de Pere Coll , artista local que no existeix, ja que del qui parla suposem que és Pere González Coll “Perecoll” . Parla de Josep Novellas com escultor habitual, quan es poden comptar amb els dits d’una mà les seves obres en tres dimensions, parla d’un mural inexistent , o al menys mai anunciat ni vist , a l’escola Antonio Machado , on sí s'ha traslladat l'escultura de Machado, realitzada per Novellas ( veure fotografia) , que es trobava en el giratori més proper , i parla d’una escultura , la de Llucià Gonzàlez al parc de Mar , que es va inaugurar estant inacabada.

Tot això és suficient com per pensar la poca cura que pot tenir el PSC en el que pertoca a l’art en la propera legislatura, a més amb una aposta localista que caldria precisar.

O potser de la poca cura d’un cap de premsa que demostra en cada moment que la cosa li va molt gran .

PÍNDOLES POLÍTIQUES

Em diuen que justament aquest gran gurú és qui ha aconsellat als candidats amb “blog” que el tinguin ben deturadet. Que sí, que parlar del gol de Messi està be. I fer-ho de la inauguració d’un nou casal si ens permet fer tot l’autobombo també, però de mostrar qui som en realitat , res de res.

Ja fa dies que parlo del lamentablement muts que estan els blogs dels candidats que apareixen en les properes llistes electoral ( Fernández, Barrera...) . Quan els periodistes diuen que ara la lluita s’estableix en el ciberespai , no deixa de ser al menys curiós que els aspirants a càrrec, a qui no coneixem, tanquin la boca no fos pas allò de que alguna mosca....

Però és clar que sempre queda Internet.

Així podem saber , i per el weeb municipal , que el més ínclit dels candidats a regidor, a qui els seus defensors llencen soflames amb allò tant antic de muralles i fora muralles, trencant el discurs electoral del candidat de que “ Tot Mataró és Mataró” , resulta que no fa tant va voler deixar “el cel” per anar viure justament a “muralles”, i mai tan ben dit.
Fa poc més de dos anys que va aspirar a prendre part en la promoció d’habitatges de Prohabitage a Can Xammar ( C. Hospital 26.30) essent exclòs ja que no va acomplir les condicions exigides.
Allò de, coses veredes...