dimarts, de juliol 17, 2007

UTOPIES QUOTIDIANES

És una selecció de diferents intervencions en les quals l’artista s’ha implicat directament. Cadascun dels relats pren el format de monòleg, que s’intercala amb pauses, dubtes i vacil·lacions que ens mostren tantes apreciacions diferents dels defectes de la imparable globalització, la massificació i la degradació d’algunes zones, quan en aquest cas es tracta de resumir la sexualitat en una sola figura.

Amb una clara voluntat de qüestionar l’espai públic i iniciatives participatives que l’apropen substancialment a les propostes que en aquest sentit s’estan portant a terme des de l’àmbit de les arts visuals , el treball nega així un dels trets característics de la seva tecnologia , ja que les estructures que conformen l’obra son fruit de l’anàlisi i el qüestionament dels elements integrants i de les funcions que tradicionalment han definit l’escultura. Unes obres que no son un testimoni accidental d’allò esdevingut entre l’atzar i la premeditació , sinó treballs estructurats com a vies d’autoconeixement a partir de la ritualització de la pròpia experiència.

L’acurada representació de la gestualitat i l’expressió dels seus personatges contribueix a la realització d’escenes gairebé teatrals que activen en nosaltres la capacitat d’imaginar possibles causes , nusos i desenllaços, per transformar la nostra percepció del món quotidià a partir de l’alteració d’un objecte de l’àmbit domèstic.

En els seus treballs s’enfronta a ell mateix , però també al medi que habita, raó per la qual s’arma de diferents vestimentes i altres complements que actuen com extensió i refugi de l’individu. Es tracta de la ritualització i escenificació d’un acte quotidià.

Utopies Quotidianes. Un projecte del Centre d’Art La Panera. Lleida
Can Palauet del 13 de juliol al 23 de setembre de 2007-07-17

Serveixi aquest escrit com a crítica de la mostra que es presenta a Can Palauet. Seguint estrictament les paraules de Glòria Picazo en la presentació del catàleg en la que s’indica “ es pretén privilegiar nous diàlegs entre les obres que facin sorgir aproximacions diferents i relacions inesperades , però plenes de contingut” hem obrat en consequência.
Seguint el seu pensament , presentem un comentari crític en que sols hi ha alguna conjunció de la meva collita. La resta és simplement l’encadenat per simple ordre d’aparició en el catàleg , de frases que corresponen a l’explicació conceptual de cada obra.

Així , en una nova contextualització del presentat , ves a saber si en realitat el que fem és presentar la cirereta que arrodoneix l’exposició, aconseguint entendre la contemporaneïtat a partir d’un fet pròpiament contemporani , com ho pugui ser el puzzle de reflexions.

Una mostra que fora de la natural ironia obligada davant tal garbuix de sensacions epatants en la forma, i del tot barates en el fons, mereix una visita en el seu aspecte formal i conceptual. Això sí , si fugim de bajenades intel·lectualistes i cerquem reflexions personals, a bon segur menys espectaculars , però molt més eficients per a cadascun de nosaltres.


OBSERVACIONS IMPORTANTS
Entro al weeb del PMC per a tal de veure si trobo alguna imatge de l’exposició per il·lustrar el post. Resultats:
1.- Exposicions: Ofereix error i no dona pas a cap exposició
2.- Can Palauet. Esposicions.: La darrera actualització és de la mostra de Chillida fa justament un any.

Sr. Sergi Penedès com veu aquí te una nova via d’aigua. Actuï per favor i faci-ho amb la contundència que la situació exigeix .

PS.- El weeb municipal s’encapçala amb el cartell de Santes i el seu logotip fent el cara a cara. Així més que mai es veu que el logotip és un absolut desastre que caldria amagar en el possible.


SANTI CLAVELL


Avui a les 20.00 hores i a Eurostars Cristal Palace Hotel , al carrer DIputació 257 , ben al costat de Passeig de Gràcia ha inaugurat exposició el mataroní Santi Clavell.

La mostra romandrà oberta fins el 24 d’Agost i nosaltres en recomanen de vell antuvi la visita.