ULURU


Amb aquest nom es bateja la muntanya màgica dels aborígens australians. És una immensa roca anomenada Ayers Roca que és diu que és la més gran roca del món i es troba en el bell mig de la plana del cinquè continent. Pepe Novellas, que va tenir ocasió de visitar-la en el decurs d’un viatge a Austràlia, l’ha convertit en eix i leif-motiv de la seva darrera exposició que es va inaugurar el passat dijous a la galeria Lolett Comas .

Uluru és arrel, excusa i eix d’una gran exposició que mostra clarament que és i el que vol dir el viatge com a temàtica artistica , i que en prengui nota Carrión , Noè i tots els responsables ( ? ) d’aquest pastitxe de Ca l’Arenas i el viatge.

Novellas arriba a l’Austral i vol expressar la seva essència i es llença sense por a cercar paisatge i paisanatge. Cerca la realitat del poble i la natura, la salvatge i la que ja no ho és .Es mou amb cura amb la imatge turística que res te a dir amb la realitat civil , i intenta reflectir esperits , ambients , flaires..., i aquest conjunt s’arrodoneix en una mostra que a l’hora és realitat i globalitat d’aquest artista que n’és en Josep Novellas.

Novellas creu en l’Uluru. Ell el sap eix , principi i final. D’aquí el seu apropament amb una vista llunyana i la seva explosió amb quatre peces de bona mida , que com si d’una sola imatge cinematogràfica de camera fixa , ens permet endinsar-nos en el mite, amb les seves llums, les seves primacies , els seus dubtes... Unes peces denses , de lectura continuada, plenes de matissos, que essent del mateix espai , no es contradiuen i si es complementen.

Però hi ha el paisanatge. Aborígens, grangers , dones de color... I l’entorn, cangurs , animals , petita selva...Son aquests uns apunts frescs, intuïtius, en els que l’habilitat s’enfronta al concepte i en la lluita apareix fresc un resultat sorprenent. Unes peces dignes de gran mestre, ja que van molt més enllà de l'anècdota per oferir aquell punt personal d'apropament que els eleva en la seva petitesa.


Però també apareix la vessant lúdica , el turisme, els edificis emblemàtics, els ambients , el concepte humà que de nou pren mesura per establir uns ritmes més relaxats . L’home per damunt del paisatge i del paisanatge.

Però al final , l’explosió. Tres obres del Novellas més pur.

Una dominant, l’Uluru, presència que subjuga mentre que en l’interior apareix la veritat , la dels aborígens i la dels nous vinguts. La conformada en pors i alegries , en certeses i dubtes , en passat i en el futur ... Passat i present, antropologia i actualitat,en un treball que ens porta per sentiment i gamma cromàtica al Novellas de potser fa massa temps.
I al seu costat dues peces complementaries , cercant l’essència lluny de l’anècdota , en aquest perpètua lluita per trobar la sempre variable i múltiple veritat.

Uluru és una gran exposició que ens permet retrobar-nos amb el millor Novellas. Un retrobament feliç i més per a un que va tenir l’immens plaer de presentar-la .

Una exposició que un no s’ha de perdre de cap manera.

Josep Novells. Uluru
Del 13 de desembre al 15 de gener de 2008
Lolet Comas. Sant Benet , cantonada Sant Joaquim. Mataró

PS1.-
A l’acte inaugural no va assistir cap membre del Govern. Tenien clara excusa , era dia de Ple.
Però tampoc hi va assistir cap membre del PMC ni del Museu , ni de... Es clar que després son justament aquests els que han de manegar els arxius i els historials de...
Potser així, sense presències, s'explica la misèria artística d'aquest Mataró vergonyós i vergonyant.


PS2.- Han passat dies , però per el que sé encara no ha passat ningú del Govern a veure l’exposició.
Però ho entenem. El PSC té a be enviar enviar dues vegades a la setmana, comunicació dels actes amb els que te relació.
Josep Novellas és simpatitzant, com un mateix, del PSC. Baron el va utilitzar , com a un mateix , en la campanya electoral. El PSC va regalar una obra de Novellas al PSOE de Madrid amb motiu de l’atemptat del 11-M. El PSC el va utilitzar amb Montilla en la inauguració de l’escola A.Machado.
Però avui , Novellas no val res. La seva exposició es silenciada en els seus mails.
Això sí , feia uns dies un festival de flamenc de la federació d’entitats andaluses que va celebrar mig d’estranquis al Monumental, va rebre totes les benediccions. És clar que llavors Xesco Gomar estava al darrera , ara sols es tracta d’un socialista de a peu.
Per això, i moltes coses semblants , cada vegada un , - i molts -, som més reticents a costar-nos per la Pça de les Tereses. Massa ferum de peix, diguem, que poc fresc.

POLÍTICA
És curiós fixar-se en el llistat de caps de llista del PSC per a les eleccions generals: Raventós, Obiols, Serra, Montilla, Chacón... Quina adrenalina en la devallada.
El Dragon Khan queda petit en la comparança.

CAN FÀBREGAS

No he begut res i trontollo. De veritat que és cert el que es diu en relació al trasllat de Cn Fàbregas?.
Que amb la salut no s'hi juga. I amb la mental, encara menys.

NIÑATO
No sé l’exacta traducció al català. En castellà vol dir: “Dicho de un joven sin experiencia. También dicho de un Jovenzuelo petulante y presuntuoso”.
És la definició que m’ha sortit de l’ànima després de veure (?) la parida de l’Albert Ibañez a Can Palauet.
En parlaré demà , si el cos està reposat de la lectura d’avui. Però si l’autor , que no artista, llegeix aquesta pagina , molt em plauria saber el preu del treball “Un fons d’art mort”. Ves a saber si per adquirir-lo i donar-lo a l’Ajuntament o...
Millor demà.