A COPS DE PIC

És tard i vol ploure. O dir d’altra manera es qüestió d’anar a dormir que demà quan soni el despertador ( 05.39 a.m. exactament) no hi haurà qui em llevi. Per cert , destapant la meva hora d’aixecar-me descobreixo una gran mania meva. Mai en parell o horari exacta. Però no vull anar a dormir sense deixar-ne anar quatre de fresques.

Fresca 1.-

Imperdonable el de TV3 i APM. Bisbal fent parodia de “Al vent”.
Si ho fan els de TVE o TM alguns organitzen alguna manifestació. Potser ara amb tot l’enrenou de la relliscada del PSOE , i van , amb el de la crosta nacionalista , la gent comença a prendre posicions , però hi ha parodies que depassen el mal gust i la responsabilitat.
No fa molt em queixava del mateix programa amb la comparança dels nazis i el R. Madrid. Avui tornem a descarrilar.
Potser que algú en prengui mesures.

Fresca 2.- Ordenança de la Via Pública

No hi ha dubtes que hauria de ser una bona eina, però no d’aquesta manera , i més quan el mateix Ajuntament fa el que li passa per l’engonal.

Visc en un petit territori de Mataró en el que quasi mai passa res , però de tant en tant hi ha un terrabastall i és quan l’Ajuntament engega alguna obra.
Actualment per fer un arranjament de 100 metres , si hi arriben , del Paseig del Desviament , porten des de Setmana Santa. Estava previst l’acabament en el setembre del 2007. Ara de nou han tallat el carrer, - sense cap pla alternatiu de circulació -, i suposo que no s’inauguraran les obres fins just acostar-se les eleccions. Això sí en un 75% del dies no hi ha treballat ningú, però el carrer ha estat tallat , s’han menjat un bon grapat de places d’aparcament i..., quatre mesos de retard sense cap mena de raó.

Aparcament del Carrer Terrassa. Prevista la inauguració a començaments del juliol de 2007. Aquells que hem adquirit plaça hem tingut les claus a mitjans de novembre ( quatre mesos més tard).
Acte el Pavelló Roca . Tallem carrer i cap pla de mobilitat, que un es va xupar més de mitja hora sense poder sortir del parking.
Ordenança de la Via Pública, d’acord, però l’Ajuntament a complir el primer.

Per cert . sabedor de que aquests comentaris els llegeixen gent del govern municipal, algú em pot donar raó de les dues queixes anteriors?. Seria demostració d’aquesta participació que l’Ajuntament ven tant com practica poc.

Fresca 3.- Joana Torres

I que quedi molt clar que l’encantadora Joana penso que en te molt poc de fresca.
Ho dic per que m’ha emocionat entrar avui en el seu blog i veure que m’anomenava per no sé quin meme de tipus de blog.
He de dir però que això dels memes ho trobo una tonteria absoluta. Jo t’anomeno a tu i demà em tornes el favor. Sempre he pensat que podria ser una cosa interessant si la gent fos oberta , però hom dispara sobre segur i tot es queda en una endogàmia insufrible, d’aquella del que quapos som tots.
Però Joana aposta per mi , tot dient que no compartint la totalitat , faltaria més, valora l’estil i la llibertat d’opinar , que dit d’altra manera jo llegeixo quasi com que no se’n calla una.

La Joana i jo tenim una relació especial que a vegades hem insinuat. Per raons professionals vaig compartir amb ella , i amb algú més , un moment molt important de les seves vides. Sempre he estat curós en la qüestió professional, i aquest a cura en fets que afecten tant als sentiments ha fet que quasi sense haver parlat molt entre nosaltres , s’hagi establert aquella empatia de saber que érem de fiar.

També existeix una certa empatia política , ella com a militant i jo com a simpatitzant, de no combregar amb rodes de molí, i de sentir-nos una mica molt expulsats de la casa de sempre , el PSC , és a dir socialista i català, per un grapat d’ambiciosos de poder , i del que significa , als que Catalunya poc els diu i la ciutat es redueix a un regne de barris en els que cal establir un sistema de fidelitats amb recompensa, i que encara que porten un carnet a la butxaca (PSC) o dos ( PSC i JSC) , caminen errats ja que el seu sentiment és un PSOE , i Bono en pot ser un dels seus grans profetes. ( No he llegit en tota la blogosfera socialista ni una lletra retopant les declaracions de Bono amb Maragall ), encara que alguns amb molt poder es confessin després federalistes , suposo que gens asimètrics.

Dons bé, aquesta nominació m’ha alegrat el dia que falta fa ja que no estem pas per tocar moltes campanes.
(Nota al marge. Fa temps vaig convidar a unes cerveses a la gent de les JSC amb qui entrecreuem de tant en tant , trets més, o en realitat ,menys amistosos. La proposta segueix, i espero la trucada per quan us vagi bé, que l’agenda d’un és molt limitada , fora de la familiar , i es pot acoplar amb més facilitat.

FRESCA 4.- Josep Novellas

En Pepe , inaugura exposició aquest dijous a les 20.00 hores a la “Lolette Comas” , al carrer Sant Benet cantonada amb Sant Joaquim.
Presenta “Uluru” , una magnífica exposició al voltant d’un viatge que va realitzar l’any passat a Austràlia, i he de dir que tindré el plaer i l’honor de presentar-la.

No em consta gens aconsellar-la ja que tot presentant un compendi general del fer de l’artista , assoleix en algunes pces una qualitat excepcional. Soc sincer si dic que hi ha unes poques peces que es poden igualar a les millors de la seva trajectòria.
En parlo a priori ja que sabedor que aquest post es llegeix essencialment l’endemà, és a dir en dimecres, cal guardar un espai a l’agenda per el dijous al vespre i no faltar per gaudir d’un Novellas en estat pur.

Un gaudi que no tindran els polítics, ja que tenen ple. De moment sé que Penedès , mitjançant la seva secretaria s’ha excusat , i valgui dons donar-li una bona clatellada.
L’excusa no sols és correcta , és legal i obligada , però quan un és regidor de Cultura i qui convida és un dels artistes amb nom de la ciutat , qui s’ha d’excusar és el regidor en persona i no la secretària. Estem d'acord, no?.

Aquest tarnnà del Govern , és el que domina la Cultura mataronina. Paraules, flors i geranis , però de fets pocs per no dir cap.
Justament com li deia avui a n’en Pepe quan gaudia de l’exposició. Trenta cins anys lluitant, els franquistes apretant i un resistint per collons, i al final els que t`han fet baixar bandera i deixar-ho tot, han estat els teus.
Certament, quins collons.

Com veieu , mentre volen magnífics aires personals per casa d’en Pere , el desencís vola per can PIC. Però que hi farem.Com sempre , el temps dona i treu raons. No espero que me’n dongui cap, però de treure.......