A vegades els arbres no em deixen veure el bosc i fan que m’oblidi d’ocupar aquest espai amb les crítiques de les exposicions que vaig visitant , en especial de les que es realitzen en el nostre entorn.I com això, altres coses que no voldria passar per alt , com per exemple la mort d’en Manuel Llinàs.

Fa molts anys que el vaig conèixer a l’entorn del Grup de la Pça Gran amb Mañé de mestre i Salvadó, Comabella, Casas Peña , Duran , Alís, Suari. La seva afecció es va mantenir encara que molt diluïda per la feina. Després en la seva malaltia va trobar a l’art com a teràpia personal i com a força per seguir endavant. La seva jubilació l’hi havia donat ales i havia exposat recentment a Caldetes, a la sala del Sant Lluc i actualment ho feia al C.A Laietània.

Justament havíem quedat en que aprofitant uns dies de festa dels que disposaré en començar l’any , aniríem junts a veure l’exposició per fer-ne comentari “in situ”. “I el vull ben dur i sincer” , em recordava quasi abans d’ahir.
Ara la cita està ben buida. A bon segur que allà on estigui seguirà intentant projectar la seva passió de l’art , a l’entorn de la força esperançada de la seva mirada.
Et recordarem , bon amic.

PLA NARBONA , pintures

En l’etern pelegrinatge que significa cada mes anar a Vilassar de Mar a veure bones exposicions, ara en aquest canvi d’anyada ens ofereix una mostra ben peculiar , quasi tant com ho és el seu autor , en Josep Pla-Narbona ( Barcelona 1928)

Pla-Narbona forma part d’aquesta generació d’artistes que han quedat amagades del públic en general, - que no pas dels especialistes i arts ferits -, ofegats per aquest constant mirar-nos al melic, fet i costum d’aquest el nostre país que s’escorre amb quatre noms i deixa de costat a altres grans creadors d’excel·lent nivell.
El currículum de Pla-Narbona és impressionant , el mirem per el camp que vulguem dels dos que ha conreat simultàniament, el del disseny i la publicitat i el de la pintura: Ha treballat a Paris, Zurich i Estats Units. Fundador i primer president dels grafistes del FAD. Professor a la Massana. Membre de l’Alliance Graphique Internationale de la que esdevé President a l’estat. Exposicions a nova York, Chicago, San Francisco ... Obra en les col·leccions del MOMA. Laus d’Honor en l’any 2000 i Premio Nacional de Diseño en el 2004.

Ara , en el Monjo, tan sols setze peces de bona grandària ( seixantes) serveixen per omplir de mestratge les seves sales. Un mestratge explicitat en les dues cares de la moneda de l’art: El fons i la forma.

Formalment tota l’exposició és lliçó permanent dels diferents estris que ha de saber emprar un creador per dur a terme les seves intencions. Així veiem com distribució, volums, cromatismes, espais, equilibri.... i tots aquells altres elements de l’arquitectura pictòrica estan presents de manera acurada i més que adequada , en les peces exposades.

Una arquitectura que serveix com entramat per dipositar-hi el pòsit fresc del seu pensament, que en aquest cas va per un costat en l’homenatge a certs artistes (Magritte, Brossa, Picasso i altres estan ben presents ) com per endinsar-se en el món misteriós del que sempre ha volgut envoltar-se i allà anar desgranat les seves personals filosofies de l’art i de la vida.

El conjunt resulta així esplendent. Obres de textura plana, colors elementals distribuïts a la mena de les gràfiques tintes planes , un dibuix com a fons estructural i un pensament artístic capaç de seduir a tot aquell que entengui que art és comunicació.

Si algú llegeix aquestes ratlles i creu que per ell l’art és un quelcom més , que no es perdi aquesta exposició. No en dubti que en sortirà amplament satisfet.

Pla-Narbona. Pintures. Miuseu Monjo
Del 15 de desembre de 2007 al 27 de Gener de 2008

CAPELLANS

Ja he dit altres vegades que amb tot el respecte per els creients , soc un absolut descregut , amb èmfasi especial al que pertoca a l’església.

Hi ha dies que estic content de ser així ja que penso el malament que ho passaria veient les barbaritats que es fan. Si en temes terrenals ja em treu de polleguera que per exemple es trií a Montilla com a cap de llista de la Generalitat o a Chacon per les generals, com estaria de veure i sentir els fets d’aquests dos darrers dies en el que pertoca a "elements" espirituals.

Per un costat el bisbe de Tenerife arribant a uns nivells de tractament psicològic urgent ja que demostra un estat cerebral de malaltia important.
Potser per fer-li costat salta el bisbat de Barcelona per queixar-se dels Pastorets de “Polònia”. Cagada pastoret, haurem d’exclamar en aquest cas. Amb els importants problemes humans que hi ha en la nostra societat , deturar-se en examinar com a fruit de l’Avern, uns pastorets satírics de pa sucat amb oli, demostra també un estat mental que precisa d’una ITV més que urgent.

I per acabar-ho d’adobar he sentit el discurs dels bisbes amb paraules que en boca de qualsevol dirigent d’ANV , serien causa d’investigació per part de qualsevol dels mediàtics jutges estrella.

Es veu que a l’església , o potser seria millor dir als seus dirigents , els ha sentat malament la seva festa Major de Nadal i el cava els ha pujat al cap.
Si no, de veritat , no ho entenem.


PS.- Tenint em compte que qui s’acosti a aquest post serà ja quan entrem en el darrer dia de l’any , volin els millors desitjos de felicitat.
Que trobeu a l’Home dels Nassos ( diuen que a Mataró n’hi ha un bon grapat)
Millor 2008
I que nosaltres ho puguem veure.